Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Mercè Anzizu Vila (Sor Eulàlia Anzizu)

Identificació:Escriptora, historiadora
Data de naixement:maig de 1868
Data de defunció:març de 1916
Relacions familiars:Filla d'Ignasi Anzizu i Girona, procedent de família del País Basc (Hernani) i de Josefa Vila i Bacigalupi (família de banquers i comerciants instal·lats a Barcelona)
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Pedralbes-Sarrià
Condició Socio-Econòmica:
  • Religiosa
    monja
  • Religiosa
    mística
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:Filla única d'una família adinerada, els Anzizu-Vila-Bacigalupi-Girona, quedà òrfena en edat adolescent: primer dels pares i després dels avis que li feien de tutors. Autodidacta i culta, des dels 15 anys va viure de manera autònoma i independent, per bé que es relacionava sovint amb els familiars paterns i materns, en especial amb el cosí de la seva mare, l'industrial Eusebi Güell i la seva esposa Isabel López (filla dels marquesos de Comillas). Els Güell i els López eren mecenes de l'arquitecte Antoni Gaudí i de l'escriptor Jacint Verdaguer.

Les inquietuds de Mercè Anzizu van motivar una activa participació com a poetessa en cercles literaris de la Renaixença. Així, la vàlua d'aquesta dona poetessa religiosa i mística fou reconeguda pel mateix Jacint Verdaguer, que li dedicà dues delicades composicions de tall franciscà dins el llibre Roser de tot l'any (1893). Mercè Anzizu posseïa una sòlida formació intel·lectual i un fort esperit crític ben inusual en les joves de l'època. Va tenir l'oportunitat de viatjar per Europa i de conèixer els paisatges umbres de la Itàlia franciscana, llocs que produiren en ella una forta impressió espiritual. En el mateix moment de veure reconegut el seu talent artístic i la seva inclinació poètica, aconsellada per qui va ser el seu director espiritual des dels 16 anys, el canonge Jaume Collell, ingressà al monestir de Pedralbes. En efecte, l'any 1889 professà al convent del Monestir de Pedralbes com a monja clarissa i prengué el nom de Sor Eulàlia. La seva labor incansable al convent, així com el seu rigor intel·lectual, van motivar una intensa tasca d'arxivera, historiadora, gran coneixedora del patrimoni monumental, traductora, música i biògrafa. No va abandonar mai la poesia.

Sor Eulàlia Anzizu va morir a Pedralbes quan tenia 48 anys. Tot i que sempre ha estat molt reconeguda dins el mon franciscà i molt valorada per la comunitat de monges clarisses de Catalunya, resta encara com una figura situada entre dos segles poc visible. Ara bé, el seu bon estil literari, juntament amb les seves capacitats erudites, l'han de situar com una personalitat important de la Renaixença catalana, impossible d'obviar en la recuperació de la memòria del nostre país.
Obra:Fulles històriques del Real Monestir de Santa Maria de Pedralbes (1897). Obra que és fruit d'una tasca d'investigació històrica i de catalogació dels arxius del Monestir de Pedralbes que ella mateixa va dur a terme com a monja del convent.

Vida de sant Josep Oriol. Escrit amb motiu de sa canonisació (1909). Valuós document biogràfic sobre aquest sant català, elaborat amb una prosa elegant i un estil modern dins el gènere hagiogràfic.

Poesies (1919). Llibre pòstum que recull, seleccionada i ordenada cronològicament per la mateixa autora, part de la seva obra poètica religiosa i mística. Fou editat i prologat pel que fou el seu director espiritual, el canonge Jaume Collell de Vic.

Santa Clara de Assis. Llegendari franciscá (1928). Llibre postum que recull una intensa labor documental i poetica d'Eulàlia Anzizu sobre l'entorn femení franciscà. Amb tota probabilitat el primer poema llarg damianita modern a Catalunya. Fou editat i prologat pel canonge Jaume Collell.

Eulàlia Anzizu és també autora de nombrosos opuscles, notes hagiogràfiques i biogràfiques, a més de traductora. Deixà bona part de la seva obra poètica encara avui inèdita. Exercí també una intensa labor com a arxivera, investigadora històrica i d'intervenció en el patrimoni monumental del Monestir de Pedralbes. Així mateix, s'ha de reconèxier la seva participació activa en l'entorn cultural de la Renaixença, amb nombroses col·laboracions en les publicacions periòdiques de l'època (La Veu del Montserrat, La Veu de Catalunya, etc.).
Fonts orals:Converses amb la família Anzizu i Furest (Josep Maria de Anzizu i Furest; Ignasi de Anzizu i Furest)
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:Arxiu Sor Eulàlia Anzizu del Convent del Monestir de Pedralbes (Cel·la de sant Rafael)


Fonts iconogràfiques:


Font: http://www.escritoras.com/img/fotos/20.jpg [Consulta: 27/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Bernal i Creus, M. Carme (2009). Roser de tot l'any. Dietari de pensaments religiosos, de Jacint Verdaguer. Estudi i edició (Tesi doctoral). Universitat de Barcelona.

Bernal i Creus. M. Carme (2003). “Eulària Anzizu (Mercè Anzizu i Vila). A propòsit de dos poemes de Roser de tot l'any. Dietari de pensaments religiosos, de Jacint Verdaguer” dins Anuari Verdaguer, 2002. Vic: Eumo Editorial- Universitat de Vic.

Castellano i Tresserra Anna (2007). “Pròleg” a Fulles històriques del Real Monestir de Pedralbes. Sor Eulàlia Anzizu. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Collell, Jaume (1919). “Estudi biografich”, dins Poesies, Sor Eulària Anzizu. Vic: Tipografia Balmesiana.

Collell, Jaume (1928). “Prolech”, dins Santa Clara de Assis. Llegendari Francisca, dictat per Sor Eularia Anzizu y Vila. Vic. Editorial Seráfica.

Martí i Mayor, Josep (1994). “Sor Eulàlia Anzizu O.S.C.: santa, poetessa i arxivera del Monestir de Pedralbes”, dins Santa Clara (1194-1994). Actes de les Jornades d'Estudi i reflexio de l'Asociacion Hispánica de Estudios Franciscanos. Edició a cura de Josep Marti i Agusti Boadas. Barcelona: Provincia Franciscana de Catalunya.

Plaxats, Clara de Jesús (1998). “Anzizu, Eulàlia”, dins Diccionari d'Història Eclesiàstica de Catalunya. Vol. I Barcelona: Generalitat de Catalunya / Editorial Claret.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Renaixença
Vinculada a les entitats:
  • Monestir de Santa Maria de Pedralbes (Barcelona)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Maria Carme Bernal Creus
Darrera modificació:2010-08-31 00:27:06