Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Caterina Albert Paradís (Víctor Català)

Identificació:Escriptora
Data de naixement:setembre de 1869
Data de defunció:gener de 1966
Relacions familiars:El seu pare fou Lluís Albert i Parareda (1843-1890), advocat i diputat republicà. El seu nebot, Lluís Albert i Rivas (1923), és compositor de sardanes, marmessor de l'obra de l'autora i fundador del Museu Arxiu Víctor Català de l'Escala.
Nascuda a:L'Escala
Alt Empordà
Lloc de defunció:L'Escala
Alt Empordà
Llocs de vinculació:l'Escala
Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Propietària
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:

Caterina Albert va tenir una formació autodidacta. Va aprendre el francès i l’italià pel seu compte, i va perfeccionar aquestes llengües amb les traduccions i els viatges. De ben petita, la pintura i l’escriptura van ser els seus entreteniments preferits, si bé ja havia escrit algun drama rural en l’adolescència. Des dels quinze anys i fins a la guerra civil va fer estades al pis familiar de Barcelona. Això li va permetre ser una espectadora assídua de teatre, de cinema i de les òperes del Liceu. Va realitzar algunes temptatives poètiques amb el pseudònim de Virgili Alacseal (anagrama de L’Escala) a l’Almanac de l’Esquella de la Torratxa, però considerem que va començar la carrera d’escriptora als vint-i-nou anys, quan va guanyar dos premis als Jocs Florals d'Olot de l’any 1898, amb un poema «Lo llibre nou» i un monòleg, «La infanticida». Segons explica ella mateixa, Caterina Albert va viure amb gran patiment la recepció del monòleg, quan alguns membres del jurat van considerar que la temàtica i el llenguatge eren massa escandalosos, sobretot perquè provenien d'una ploma femenina. Mai més va tornar a utilitzar el nom real per signar les seves creacions. Quan l’any 1901 va publicar el primer llibre de versos, El cant dels mesos, va ser el nom del protagonista de la novel•la que estava escrivint, Càlzer d'amargor, qui va signar l’obra i va inaugurar el pseudònim: Víctor Català. Aquest personatge també publicaria el mateix any els 4 monòlegs en vers, i batejaria la carrera literària de l’escriptora amb dos gèneres que abandonaria, pràcticament, el 1902, davant l’èxit aclaparador del recull de narracions Drames rurals. L’any següent, els dos capítols que tenia escrits de la novel•la que protagonitzava Víctor Català van guanyar, amb el títol de Marines, els Jocs Florals de Barcelona. L’any 1904 publica el volum Ombrívoles i inicia la publicació en fascicles de la novel•la Solitud a la revista Joventut. L'any 1905, coincidint amb l’aparició de la novel•la Solitud en forma de llibre i del recull de poemes Llibre blanc, policromi i tríptic, va escriure unes proses que reivindicaven la necessitat d’un espai íntim per escriure, vint-i-quatre anys abans que el famós assaig de Virginia Woolf. L’any 1907 publica el volum de narracions Caires vius. En la seva abundosa correspondència (amb els prohoms literaris de l’època, amb altres escriptores o amb els seus editors) podem llegir com s’esforçava per compaginar l’escriptura amb les altres obligacions: tenir cura de la mare malalta, atendre les visites i supervisar l’administració de les finques. A més, va cultivar el seu interès per l’arqueologia a les runes d’Empúries. L’heterogeneïtat de la seva obra es fa palesa quan publica ***3.000 metres a la revista Catalana entre el 7 d'abril de 1918 i el setembre de 1921. L'any 1926 l'Editorial Catalana va publicar-la sencera amb un lleuger canvi de títol, Un film (3.000 metres). Aquesta és, sens dubte, la seva proposta narrativa més arriscada: Víctor Català hi va voler escriure una pel•lícula, sense deixar de continuar publicant llibres de narracions: La Mare-Balena (1920), Marines (1928) i Contrallums (1930). Quan acaba la guerra civil, Caterina Albert té setanta anys. Amb gran intel•ligència i vitalitat, la flama de la creació continua viva: Retablo (1944, en castellà), Vida mòlta (1949) i Jubileu (1951). En total, Víctor Català va signar vuitanta-una narracions, amb els mateixos temes i interessos, més condensades les dels primers anys i més psicologistes les darreres. A partir dels setanta-sis anys, Caterina Albert decideix no sortir de casa i rep les visites prostrada al llit, acompanyada del tinter i la ploma. Va viure noranta-set anys, cinquanta dels quals dedicats a la carrera literària.

Obra:

Albert, Caterina (1898a). «La infanticida». En: Català, Víctor (1951) [1972], p. 1.577-1.590. La infanticida i altres textos. Barcelona: laSal, 1984.

 

Albert, Caterina (1898b). «Lo llibre nou». La Veu de Catalunya, VIII, 44 (30 d’octubre): 361-362. En: Català, Víctor (1951) [1972], p. 1.499-1.500.

 

Albert, Caterina (1917). «De civisme i civilitat». En: Català, Víctor (1951) [1972], p. 1.689-1.705.

 

Albert, Caterina (1923). «Discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Bones Lletres». En: Català, Víctor (1951) [1972], p. 1.657-1.688.

 

Català, Víctor (1901a). El cant dels mesos. Barcelona: Tipografia de L'Avenç. En: Català, Víctor (1951) [1972], p. 1.423-1.437.

 

Català, Víctor (1901b). 4 monòlegs en vers. Barcelona: Tipografia de L'Avenç. En: Català, Víctor (1951) [1972], p. 1.507-1.576.

 

Català, Víctor (1902). Drames rurals. Barcelona: Tipografia de L'Avenç. En: (Núria Nardi, ed.). Barcelona: Editorial Barcanova, 1992.

 

Català, Víctor (1904). Ombrívoles. Barcelona: Tipografia de L'Avenç. En: Català, Víctor (1951) [1972], p. 557-594.

 

Català, Víctor (1905a). Solitud. Barcelona: Ed. Joventut. En: (Núria Nardi, ed.), Barcelona: Edicions 62, 1990.

 

Català, Víctor (1905b). Llibre blanc, policromi, tríptic. Barcelona: I•lustració catalana. En: Català, Víctor (1951) [1972], p. 1439-1503.

 

Català, Víctor (1907). Caires vius. Barcelona: Ed. Joventut. En: Català, Víctor (1951) [1972], p. 595-727.

 

Català, Víctor (1920). La Mare-Balena. Barcelona: Ed. Catalana. En: Català, Víctor (1951) [1972], p. 729-780.

 

Català, Víctor (1926). Un film. Barcelona: Llibreria Catalònia, 3 vols. En: Barcelona: Edicions 62, 1985.

 

Català, Víctor (1928). Marines. Barcelona: Llibreria Central. En: Català, Víctor (1951) [1972], p. 781-811.

 

Català, Víctor (1930). Contrallums. Barcelona: Edicions Gost. En: Català, Víctor (1951) [1972], p. 813-963.

 

Català, Víctor (1944). Retablo. Barcelona: Ediciones Mediterráneas.

 

Català, Víctor (1946). Mosaic (Impressions literàries sobre temes domèstics). Barcelona: Llibreria Dalmau. En: Català, Víctor (1951) [1972], p. 1.309-1.420. En: (Julià, Lluisa, ed.). Barcelona: Edicions 62, 2000.

 

Català, Víctor (1950). Vida mòlta. Barcelona: Editorial Selecta.

 

Català, Víctor (1951). Jubileu. Barcelona: Ed. Selecta. En: Tarragona: Arola Editors, 2005.

 

Català, Víctor (1951) [1972]. Obres Completes. Barcelona: Ed. Selecta (2a. edició de 1972).

 

Català, Víctor (1967). Teatre inèdit. Tàrrega: F. Camps i Calmet. En: Català, Víctor (1951) [1972], p. 1.577-1.653.

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Font: http://lletra.uoc.edu/ca/autor/victor-catala-caterina-albert [Consulta: 22/02/2010].

Vegeu també: Víctor Català [audiovisual 16 minuts]
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18129&p_ex=V%EDctor%20Catal%E0&p_num=3/

Fonts bibliogràfiques:

Almazán, Anna (2006). Entorn de La infanticida. Gaüses (Empordà): Llibres del Segle.

Alvarado, Helena (1997). «Solitud» de Víctor Català. Barcelona: Empúries.

Bartrina, Francesca (2001). Caterina Albert/Víctor Català. La voluptuositat de l’escriptura. Vic: Eumo.

Bartrina, Francesca (2006). «Dramaturgues». En: Godayol, Pilar (ed.). Catalanes del XX. Vic: Eumo, p. 91-114.

Bartrina, Francesca (2006). «Narradores». En: Godayol, Pilar (ed.). Catalanes del XX.

Vic: Eumo, p. 207-241.

Bartrina, Francesca (2007). «Caterina Albert». En: Bartrina, Francesca i Espasa, Eva (eds.). Dones de teatre. Vic: Servei de Publicacions de la Universitat de Vic, p. 14-17.

Boix, Lurdes i Boix, Jordi (2005). Els paisatges de Caterina Albert i Paradís, Víctor Català. L’Escala: Ajuntament de l’Escala.

Capmany, Maria Aurèlia (1972).«Els silencis de Caterina Albert». En: Català, Víctor. (1951) [1972]. Obres completes. P. 1.851-1.868.

Castellanos, Jordi (1986). «Victor Català». En: Riquer, Martí de; Comas, Antoni i Molas, Joaquim (eds.). Història de la literatura catalana, vol. 8. Barcelona: Ariel, p. 579-623.

Castellanos, Jordi (1997). «Víctor Català, escriptora». En: Literatura, vides, ciutats. Barcelona: Edicions 62.

Castellanos, Jordi (2005). «Víctor Català i el seu temps». Escriptores. De Caterina Albert als nostres dies. Nadala 2005. Barcelona: Fundació Lluís Carulla, p. 22-29.

Charlon, Anne (1990). La condició de la dona en la narrativa catalana femenina. Barcelona: Edicions 62.

Ferrater, Gabriel (1967). «Solitud» (conferència mecanoscrita). Barcelona: Universitat de Barcelona, 17 d’abril.

Garcés, Tomàs (1926). «Entrevista amb Víctor Català». Revista de Catalunya, III, p. 126-134.

Muñoz Pairet, Irene (ed.) (2005) Epistolari de Víctor Català. (Volum I). Girona: Curbet Comunicació Gràfica.

Muñoz Pairet, Irene (ed.) (2009) Epistolari de Víctor Català. (Volum II). Girona: Curbet Comunicació Gràfica.

Nardi, Núria (2005). «Caterina Albert: retrat d’un personatge». Escriptores. De Caterina Albert als nostres dies. Nadala 2005. Barcelona: Fundació Lluís Carulla, p. 32-43.

Pessarrodona, Marta i Aymerich, Pilar (2004). Caterina Albert. Un retrat. Barcelona: Institut Català de les Dones.

Pessarrodona, Marta (coord.)(2007). Caterina Albert. Cent anys de la publicació de Solitud. Barcelona: Publicacions de la Residència d’Investigadors.

Porcel, Baltasar (1969). «Víctor Català, entre la realitat i el mite». En: Exercicis més o menys espirituals. Barcelona: Edicions 62, p. 143-145.

Prat, Enric i Vila, Pep (eds.) (1993). Actes de les primeres jornades d'estudi sobre la vida i l'obra de Caterina Albert i Paradís, «Víctor Català». Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Prat, Enric i Vila, Pep (eds.) (2003). II Jornades d'estudi «Vida i l'obra de Caterina Albert i Paradís Víctor Català,1869-1966». Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Prat, Enric i Vila, Pep (eds.) (2005). Actes de les Terceres Jornades d'Estudi sobre la vida i l'obra de Caterina Albert «Víctor Català» (en ocasió del centenari de Solitud 1905-2005). Girona: Curbet Comunicació Gràfica.

Ribera Llopis, Joan (2007). Projecció i recepció hispanes de Caterina Albert i Paradís, Víctor Català, i de la seva obra. Girona: Curbet Comunicació Gràfica.

 

Recurs electrònic:

Lletra. La literatura catalana a internet. UOC. http://lletra.uoc.edu/ca/autor/victor-catala-caterina-albert

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Modernisme
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Francesca Bartrina Martí
Darrera modificació:2010-09-28 16:11:25