Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Maria Antònia Salvà Ripoll

Identificació:Escriptora, traductora
Data de naixement:novembre de 1869
Data de defunció:gener de 1958
Relacions familiars:Filla de Francesc Salvà i Salvà i de Maria Josepa Ripoll i Palau, propietaris rurals de Mallorca. Des del segle XV, la família regentava les seves hisendes, situades al pla de l'Illa, a Llucmajor. El nom de la casa pairal és encara avui conegut com L'Allapassa o S'Allapassa.
Nascuda a:Palma
Palma
Lloc de defunció:Llucmajor
Migjorn
Llocs de vinculació:Llucmajor
Condició Socio-Econòmica:
  • Propietària
Condició Jurídico Etnica:
  • Hereva
Biografia:Òrfena de mare al cap de pocs mesos de néixer, Maria Antònia Salvà i el seu germà Antoni, poc més gran que ella, van quedar a càrrec d'unes ties a Llucmajor, mentre el seu pare s'instal·lava a Palma amb el fill gran. Des del bressol conviu amb la poesia popular dels glossadors. "La meva afició als versos i al cançoneig, quasi bé es podria dir que és en mi innata. La meva dida" -escriu en el llibre de memòries Entre el record i l'enyorança-, Flauta de sobrenom, acostumava a dir que, quan me deslletà, ja sabia un enfilall de cançons."

A l'edat de sis anys es reuneix amb el seu pare a Palma i és educada al Col·legi de la Puresa. Salvà és una poeta precoç. Es conserven poemes escrits ja en català als 14 o 15 anys. En els poemes autobiogràfics, mostra la consciència d'excepcionalitat amb què haurà de viure la seva escriptura durant la joventut i la primera maduresa pel fet de ser dona.

A Palma, però, pot donar ales a la seva vocació a través de les relacions del seu pare. Coneix els intel·lectuals de la Renaixença mallorquina i la poesia romàntica. Josep M. Quadrado, Pere d'Alcàntara Penya i, sobretot, les famílies Costa i Llobera i Ferrà, que marcaran la seva trajectòria literària. Miquel Costa i Llobera es converteix en el seu mentor. El 1893 la dóna a conèixer a les revistes de Catalunya i segueix el seu procés literari fins a la publicació del primer llibre, Poesies, de 1910.

Al mateix temps Maria Antònia Salvà entra en contacte amb el Principat a través del jove Josep Carner i el seu nom és reclamat en les revistes noucentistes. Salvà també escriu prosa -un dietari sobre el viatge a Terra Santa que realitza el 1907 juntament amb Miquel Costa i Llobera- i tradueix. El seu nom va invariablement unit al de Frederic Mistral per les seves magnífiques traduccions del poeta provençal, sobretot per Mireia (1917), que la converteix en la primera traductora literària de l'època moderna. Després amplia les traduccions al francès i, sobretot, a l'italià. Incorpora al corpus literari català noms clau com Francis Jammes, Manzoni i Pascoli.

El 1918 rep un homenatge a Palma per part dels escriptors mallorquins. Presidit per Joan Alcover, s'hi sumen els poetes de les altres terres catalanes. Als anys vint troba la seva veu lírica més madura, en la línia postsimbolista, propera a Marià Manent. La poesia de Salvà va lligada a la contemplació de la natura del seu paisatge nadiu.
El 1935 presideix els Jocs Florals de Mallorca. En el seu discurs defensa la unitat de la llengua catalana per la qual va lluitar sempre, encara que per un moment, el 1939, es va manifestar a favor de la ideologia franquista per mor de la seva religiositat.

A més de Josep Carner, que la considerà una poetessa extraordinària i treballà per divulgar la seva obra, el seu interlocutor personal i literari més íntim va ser Miquel Ferrà "en qui tenia posada una plena, il·limitada confiança".

El 1948 l'editorial Moll inicia la publicació de les Obres completes després de superar els entrebancs de la censura franquista. Això ha fet que algunes traduccions hagin restat inèdites durant dècades. Salvà va ser un referent per a les noves generacions que als anys quaranta i cinquanta la visitaven a Llucmajor. Hi morí a l'edat de 88 anys.
Obra:Poesia:
Poesies (1910).
Espigues en flor (1926).
El retorn (1934).
Llepolies i joguines (1944).
Cel d'horabaixa (1947).
Lluneta del pagès (1952).

Prosa:
-- Viatge a Orient (1907). Publicat el 1989.
-- Entre el record i l'enyorança (1955)

Traduccions:
Frederic Mistral, Les Illes d'or (1910).
Frederic Mistral, Mireia (1917).
Andrée Bruguière de Gordot, Dins les ruïnes d'Empúries. Sonets (1918).
Francis Jammes, Les geòrgiques cristianes (1918).
Alessandro Manzoni, Els promesos (1923-24).
Petrarca, Sis sonets de Petrarca en el VI Centenari del seu enamorament de Laura, 6 d'abril 1327 (1928).
Petrarca, In vita di madonna Laura. In morte di madonna Laura.
Santa Teresa de Jesús, Poemes de Santa Teresa de l'Infant Jesús (1945).
Giovanni Pascoli, Poesies (1915-42). Publicat el 2002.


Fonts orals:

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Font: http://lletra.uoc.edu/ca/autora/maria-antonia-salva/?depl=Y [Consulta: 25/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Graña, Isabel (2007). Els poetes de l'escola Mallorquina i l'Associació per la Cultura de Mallorca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Julià, Lluïsa (2008). Maria Antònia Salvà (1869-1058). Biografia. Palma: Ajuntament de Palma.

Julià, Lluïsa (ed.) (1996). Lectures de Maria-Antònia Salvà. Palma-Barcelona: Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Universitat de les Illes Balears - Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Julià, Lluïsa (ed.) (2009). Escriure sense context. Jornades d'estudi de Maria Antònia Salvà. Palma-Barcelona: Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Universitat de les Illes Balears - Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Julià, Lluïsa; Marçal, Maria Mercè (1998). «En dansa obliqua de miralls». En: Cartografies del desig. Barcelona: Proa.

Margalida, Tomàs (1991). La trajectòria intel·lectual de Maria Antònia Salvà. Llucmajor: Papers de L'Allapassa.

Maria A. Salvà, 25 anys després (1983). Llucmajor: Obra Cultural Balear.

Massot i Muntaner, Josep (1978). Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Massot i Muntaner, Josep (1993). Llengua, literatura i societat a la Mallorca contemporània. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Oliver, Miquel dels Sants (2003). La literatura en Mallorca. Palma.

Sbert i Garau, Miquel (2008). La fusió de cultura popular i poesia a l'obra de Maria Antònia Salvà. Llucmajor: Papers de L'Allapassa.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Escola Mallorquina
  • Postsimbolisme
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Lluïsa Julià Capdevila
Darrera modificació:2010-10-05 22:02:15