Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Mercè Capsir Vidal

Identificació:Soprano
Data de naixement:juliol de 1895
Data de defunció:març de 1969
Relacions familiars:Filla del tenor Josep Capsir i la soprano Ramona Vidal («Mercedes Tressols»).
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Itàlia
Llocs de vinculació:Itàlia
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    música
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Mercè Capsir començà els seus estudis de cant, piano i composició al Conservatori del Liceu amb el mestre Vidal Nunell. A més d'una acurada formació, Mercè Capsir assistia a les representacions del Liceu i va poder escoltar Josefina Huguet, Graciela Pareto i Maria Barrientos. Es presentà el 1914 amb el paper de Gilda del Rigoletto de Verdi a Girona i al Liceu de Barcelona amb el mateix paper com a substituta de la cantant programada, que havia hagut de cancel·lar la seva actuació. Obtingué tot seguit un gran èxit. Actuà brillantment pels millors teatres d’Europa, Amèrica i nord d’Àfrica, i molt sovint al de la Scala, de Milà, on sempre fou gran triomfadora i especialment estimada. El 1915 va actuar al Teatro San Carlos de Lisboa, el 1916 al Teatro Colón de Buenos Aires, el 1917 a l'Òpera de París. L'any 1924 va compartir escenari amb el tenor espanyol Miguel Fleta sota la direcció d'Arturo Toscanini, i el 1926 va ser companya artística del baix Feodor Charliapin al Covent Garden de Londres. El 1930 va estrenar Il Re d'Umberto Giordano a la Scala de Milà, una partitura plena de dificultats tècniques que demostrà la qualitat vocal d'aquesta soprano. El 1934 tornà al Liceu, després de 30 anys d'absència, per interpretar El cavaller de la rosa, de R. Strauss en versió catalana. Dos anys després va iniciar una gira per Rússia. Durant la Guerra Civil es va implicar a favor de l'exèrcit nacional del general Franco i el 1939 va actuar en la primera òpera que s'oferia al Liceu després de la guerra. Durant els anys 40 els seu repertori havia evolucionat cap a papers amb més pes dramàtic.

    Es va dedicar a l’ensenyament i fins i tot és autora d’algunes composicions, com La barca gronxant-se, i una transcripció de variacions sobre un tema de Mozart, que ella cantava a l’escena de la lliçó de cant d'El barber de Sevilla de Rossini. La seva tesitura de soprano lleugera limitava bastant el seu repetori però la seva veu cristal·lina i aguda estava molt de moda en aquella època. Les seves qualitats interpretatives i la seva virtuositat li van garantir l'èxit. Els enregistraments que va fer durant la dècada dels 20, concretament entre el 1928 i el 1930, són un testimoni de la seva grandesa interpretativa.

    Obra:
    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:

    Font:
    http://www.operasiempre.es/category/artistas/mercedes-capsir/ [Consulta: 27/02/2010].
    Fonts bibliogràfiques:

    Alié, Roger (1999). «El Gran Llibre del Liceu» Volum 12 En: Aviñoa, Xosé (dir.) (1999) Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barcelona: Edicions 62.

    Casares, Emilio (dir. y ed.) (2002). Historia de la Música Española e Hispanoamericana, Madrid: SGAE.

    Hernández Girbal, Florentino (1994) Cien cantantes españoles de ópera y zarzuela (s.XIX y XX) Madrid: Editorial Lira

    Mata, Francesc Xavier i Daufí, Xavier (1988), L'ópera catalana de la A a la Z, Barcelona: col·leccionable del diari AVUI.

    Martín de Sagarmínaga, Joaquín (1997). Diccionario de cantantes líricos españoles, Madrid: Acento.

    Sanmartí Esteban, Clara (2006) «Intèrprets de música». En: Godayol, Pilar (ed.) Catalanes del XX. Vic: Eumo.

    Vega Toscano, Anna (1995) «Compositoras españolas, una historia por contar». En: Manchado Torres, Marisa, Música y Mujeres, Género y poder Madrid: Horas y Horas.

    Vinculada a les entitats:
    • Conservatori Superior de Música del Liceu (Barcelona)
    • Gran Teatre del Liceu (Barcelona)
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Clara Sanmartí Esteban
    Darrera modificació:2010-09-29 18:09:57