Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Victoria de los Ángeles López García (Victòria dels Àngels)

Identificació:Soprano
Data de naixement:novembre de 1923
Data de defunció:gener de 2005
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    música
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Victòria dels Àngels López era filla d'un bidell de la Facultat de Medicina de Barcelona. Estudià al Conservatori de Barcelona amb Dolors Frau, amb qui sorgiren desavinences a causa del repertori. El debut oficial de Victòria dels Àngels va ser el 1944 al Palau de la Música i el 1945 al Liceu. Des del 1941 ja se l'havia sentida en concerts com a amateur i dins del grup vocal «Ars Musicae», especialitzat en música del Renaixement, dirigit per Lamaña i assessorat per Higini Anglès. La seva carrera internacional no es va fer esperar gaire i el 1948 ja se la va sentir al Wigmore Hall de Londres amb La Vida breve de Falla, el 1949 a l'Òpera de París amb Faust de Gounod i el 1950 a la Scala de Milà amb Ariadne auf Naxos de Richard Strauss. El 1951 actuà per primera vegada al Metropolitan de Nova York, on tornaria moltes més vegades. El 1952 la seva veu va ressonar al Teatro Colón de Buenos Aires. Ha estat l'única intèrpret espanyola, juntament amb Plàcido Domingo, que ha participat en el Festival de Bayreuth, i ho va fer el 1961 amb Tannhäuser.

El 1980 va interpretar la seva última òpera, Pélleas et Mélisande, de Debussy al Teatro de la Zarzuela a Madrid, dirigida per Antoni Ros-Marbà.

Paral·lelament a la seva tasca operística va desenvolupar també una carrera com a liederista. El millor exemple de la seva qualitat és potser el concert que va oferir el 1967 a Londres en homenatge al pianista anglès Gerald Moore, on també participaren Elisabeth Schwarzkopf i Dietrich Fischer-Dieskau. El 1971, acompanyada al piano per Alícia de Larrocha, va oferir un recital a la capital anglesa de cançons espanyoles, impulsant així l'obra de Granados, Albéniz i altres compositors.

Els personatges més coneguts del seu repertori van ser Manon, Margarida, Mélisande, Mimí i Cio-Cio-San. Ha estat també una de les més esplèndides intèrprets de La vida breve de Manuel de Falla, obra que interpretà als EUA i ajudà així que fos coneguda. Posseïa una veu càlida, vibrant, d’inusual claredat i flexibilitat, una mica fosca, però capaç d’una gran varietat tonal. Durant els seus millors anys el seu timbre era extremadament dolç i la seva expressió summament comunicativa.

A sobre dels escenaris i en la seva discreta actitud com a persona va ser sempre un exemple d'anti-diva. La seva vida personal no va ser gens fàcil, però ella va saber superar els entrebancs del destí i canalitzar-los en forma d'expressió artística.
Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Vict%C3%B2ria_dels_%C3%80ngels [Consulta:23/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Alié, Roger (1999). «El Gran Llibre del Liceu». En: Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Volum 12. Barcelona: Edicions 62.

Casares, Emilio (dir. y ed.) (2002). Historia de la Música Española e Hispanoamericana, Madrid: SGAE.

Casares, Emilio; Torrente, Álvaro (eds.) (2005). La òpera en España e Hispanoamérica. Madrid: ICCMU, Colección Música Hispana. Textos Estudios.

Martín de Sagarmínaga, Joaquín (1997). Diccionario de cantantes líricos españoles. Madrid: Acento Editorial.

Mata, Francesc Xavier; Daufí, Xavier (1988). L'òpera catalana de la A a la Z. Barcelona: Col.leccionable del diari AVUI.

Sanmartí Esteban, Clara (2006). «Intèrprets de música». En: Godayol, Pilar (ed.). Catalanes del XX. Vic: Eumo.

Vinculada a les entitats:
  • Grup vocal «Ars Musicae»
  • Gran Teatre del Liceu (Barcelona)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Clara Sanmartí Esteban
Darrera modificació:2010-09-16 11:27:47