Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Anna Ricci Girando

Identificació:Mezzosoprano
Data de naixement:agost de 1930
Data de defunció:febrer de 2001
Nascuda a:Barcelona
Lloc de defunció:Barcelona
Llocs de vinculació:
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    música
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Anna Ricci va tenir contacte amb la música des de molt petita. El seu pare era director d'orquestra i a la casa familiar s'escoltava repertori operístic i liederístic. Va rebre classes de cant de Francesc Pujol i Concepción Callao, i durant la seva època d'estudiant, va començar a cantar a l’Orfeó Català.

    Tot i que en principi la seva formació estava enfocada a l'òpera, ni el seu esperit encuriosit ni la seva veu li ho van permetre: de seguida es va sentir atreta per la música contemporània, a la qual s’acostà en la dècada dels 50 a través del Cercle Manuel de Falla, format per alguns dels músics més avantguardistes del moment: Manuel Valls, Josep Maria Mestres-Quadrenys i Joan Comelles entre altres. Moltes de les obres d'aquests compositors van estar estrenades per Anna Ricci, i algunes també li van ser dedicades. Aquest mateix desig de recerca i de noves experiències la va apropar al teatre musical, fet que li va permetre relacionar-se amb el compositor i instrumentista estadounidens John Cage. Però és a partir de la seva relació amb Joan Brossa que trencà definitivament amb l’academicisme. Anna Ricci fou la principal intèrpret de les obres de teatre musical de Brossa.

    El seu repertori era amplíssim: des de música sefardí i medieval fins als autors més contemporanis, estrangers o espanyols, però sobre tot Mestres Quadrenys i Andrés Lewin-Richter. Va ser Anna Ricci qui estrenà a Espanya algunes de les obres vocals contemporànies més significatives: Le marteux sans maitre, de Pierre Boulez, Aria with Fontana Mix de John Cage, El mar, la mar de Luciano Berio i vàries peces de Stravinsky.

    Es va endinsar en la improvisació, barrejant les tècniques vocals clàssiques amb nous procediments, per tal d’aconseguir noves textures sonores, noves coloratures i articulacions. Per aquest esperit de recerca, Anna Ricci es considera pionera de la interpretació de nova música vocal a Espanya, i ha sigut referència per a altres cantants que han decidit introduir-se en camins d’interpretació menys freqüentats.

    Va ser professora als cursos de «Música del Segle XX», a Sitges, entre 1993 i 1997. Se li van concedir el premi a la Millor Intèrpret Nacional (1967), el Premi Nacional de Música Contemporània i el Premi Nacional de Música de la Generalitat al 1992 i 1998, respectivament. Va presidir l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica i va formar part del Consell Català de la Música. Com és evident, Anna Ricci no es va limitar al món de l’interpretació clàssica. En certa manera, a través de l’estímul a altres músics, ella també va ser creadora.

    Obra:
    Fonts orals:

     

    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:
    Anna Ricci amb el poeta Miquel Martí i Pol i el músic Manel Camp. Font: http://www.martiipol.org/gestio/uploads/3/ca/2/276/102.jpg [Consulta: 25/02/2010].
    Fonts bibliogràfiques:

    Casares, Emilio (dir. y ed.) (2002), Historia de la Música Española e Hispanoamericana, Madrid: SGAE

    Sanmartí Esteban, Clara (2006) «Intèrprets de música». En: Godayol, Pilar (ed.) Catalanes del XX. Vic: Eumo Editorial.

    Vinculada a les entitats:
    • Cercle Manuel de Falla
    • Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica
    • Consell Català de la Música
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Clara Sanmartí Esteban
    Darrera modificació:2010-10-05 20:51:42