Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Francesca Torrent

Identificació:Poetessa, prosista
Data de naixement:abril de 1881
Data de defunció:abril de 1958
Relacions familiars:Néta del poeta Joaquim Torrent, casada amb Jeroni Figa Sala i mare de deu fills.
Nascuda a:Agullana
Alt Empordà
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Banyoles
Girona
Condició Socio-Econòmica:
  • Mestressa_de_casa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Va néixer al mas Can Genís d’Agullana en el si d’una família de propietaris rurals. Rebé una completa formació religiosa i moral i més tard es va traslladar a Girona per estudiar Magisteri, encara que no va exercir mai. De molt jove, influïda per l’exemple del seu avi patern, el poeta Joaquim Torrent, va començar a publicar poesia i prosa de tema rural i costumista a publicacions com Lo Geronès, Gent Nova, El Deber i El Tradicionalista. Coincidint amb l’aparició de les primers revistes en català per a dones, Torrent va iniciar les seves col·laboracions per a Or y Grana i Feminal. Al llarg de la seva carrera va obtenir diversos premis: la novel·la Ànimes pariones (Girona 1910), per exemple, fou guardonada als Jocs Florals de Banyoles. El 1907 es casà amb el propietari rural Jeroni Figa Sala, amb qui tingué 10 fills. La parella, que es traslladà a Banyoles i posterioment a Girona, va patir dificultats econòmiques a mesura que la família augmentava. Als anys 20 i 30, malgrat les feixugues tasques familiars, Francesca va continuar escrivint tenaçment poemes de circumstàncies per celebrar esdeveniments familiars i publicant amb certa regularitat a diaris i revistes com Avant, Joventut Obrera, El Eco de Gerona i El Nord de Girona, entre d’altres.

 

La posició social i la ideologia conservadora de l’autora entrà en conflicte amb els ideals de la Segona República, cosa que va afectar la seva producció literària, que amb els anys anà prenent un caire cada vegada més religiós. Durant la Guerra Civil, dos fills allistats al Terç de Requetés de Nostra Señora de Montserrat van morir al front. La tragèdia familiar, seguida per la prohibició de les publicacions en català, va provocar un silenci que no es trencà fins al 1953, quan Torrent va acceptar escriure el pregó de la festa major d’Agullana, que inclou quatre estrofes en la seva llengua materna. El 1955 obtingué un premi de la Diputació de Girona al Certamen Marià de Figueres amb l’obra Sonets Marians.

 

Francesca Torrent va morir a Barcelona el 15 d’abril de 1958, deixant cinc fills i dues filles. Restà inèdita una voluminosa obra en prosa i diversos reculls de poesia que són testimoni de la fecunda creativitat de l’autora. Els escrits inèdits es troben dipositats a l’Arxiu Històric Comarcal de Figueres. Amb l’excepció d’un article de Narcís-Jordi Aragó i l’antologia de poesia de dones Les cinc branques (1975), que inclou una biografia i un poema de l’autora, la seva obra gairebé no ha tingut repercussió entre la crítica. La prosa i la poesia de Torrent, majoritàriament de tema rural, costumista i religiós es va mantenir al marge dels corrents culturals del segle XX, ja que la inspiració principal prové de la Renaixença i de la poesia popular.

Obra:

Torrent de Figa, Francisca (1910). Ànimes pariones: assaig de novela. Girona: Impremta d'El Norte.


Torrent, Francisca (1955). La Mare de Déu de la Salut d’Empordà. Figueres: Gràfiques Montserrat.

Fonts orals:

 

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Albert, Esteve (ed.) (1975). Les cinc branques. Poesia femenina catalana. Sant Adrià del Besòs: Romero Ind. Gràf.


Aragó, Narcís-Jordi (2006). «Francisca Torrent, costumisme rural i poesia popular». En: Revista de Girona, núm. 235 (març-abril 2006), p. 72-76. <http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/96201/130168>. [Consulta: 16/09/2009].

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Renaixença
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Jordi Cornellà Detrell
Darrera modificació:2010-10-11 13:46:57