Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Francisca Marqués López (Raquel Meller)

Identificació:Cupletista, actriu
Data de naixement:març de 1888
Data de defunció:juliol de 1962
Relacions familiars:Germana de la cupletista Agustina Meller.
Esposa de l'escriptor guatemaltec Enrique Gómez Carrillo.
Nascuda a:Saragossa
Lloc de defunció:Barcelona
Llocs de vinculació:París
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    actriu
  • Artesana_Artista
    música
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    La família de Raquel Meller es va traslladar a Barcelona per motius econòmics al 1892. Ella es va quedar en un convent de Tudela, però pocs anys més tard es reuní amb la seva família i començà a treballar en un taller de costura. Allà va ser on va conèixer a l'artista Maria Oliver, qui la va iniciar en el món de l'espectacle. Entre el 1907 i el 1911 va actuar en diversos teatres de varietats de Catalunya, Madrid, Sevilla i Múrcia, sovint juntament amb la seva germana Agustina. El seu repertori eren cançons picaresques. Al 1911 va canviar de repertori i es va dedicar a la cançó suau i melancòlica, i arran d'aquest canvi començà la seva carrera triomfal. Dels aproximadament 200 cafés-concert de Barcelona, els teatres Arnau, Romea i Tívoli eren els seus escenaris habituals. Algunes de les cançons més famoses de les més 250 que tenia en el seu repertori eren El Firulí, La modistilla, La Violetera, Ven y ven... i El relicario. A Madrid no va tenir el mateix èxit que a Barcelona, però en canvi fou molt apreciada a París, on debutà a la Sala Olympia al 1919. S'acabava de casar amb l'escriptor guatemaltec (i examant de Mata-Hari) Enrique Gómez Carrillo, que residia a la capital francesa i que fou la raó per la què Raquel també s'hi traslladà, on va triomfar tant com a Barcelona. A Londres actuà al 1920. A Nova York i a altres ciutats d'EUA, per on voltà durant un any sencer al 1926-27. D'aquest contacte amb EUA cal destacar l'interès que va despertar en Charles Chaplin, qui la va intentar convèncer per actuar en les seves pel·lícules, sense aconseguir-ho. Chaplin va fer servir la melodia de La Violetera com a tema de la seva pel·lícula Luces de la ciudad. I el tema d'El relicario el va fer servir Roosevelt per la seva campanya electoral.

    Era amiga de Sarah Bernard i María Guerrero, el públic l'adorava i entre els seus admiradors estaven el cineasta Cecil B. De Mille, Apel·les Mestre i Sebastià Gasch.

    Els crítics destacaven la seva veu cristal·lina, l'expressivitat de les seves mans, la seva precisa dicció i l'enorme teatralitat amb què interpretava les cançons. Per aquesta última raó va ser també una destacada actriu en l'època de cine mut. Va filmar Los arlequines de seda y oro, de Ricardo Baños, que es va estrenar al 1920 en un cine de la Gran Via de Madrid, Los oprimidos i Violetas Imperiales.

    Va rebre premis i condecoracions a Espanya, França i Anglaterra i a Barcelona han donat el seu nom a una plaça del Paral·lel.

    Obra:
    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:
    Font: http://sobrelacopla.blogspot.com/search?q=meller [Consulta:23/02/2010].
    Fonts bibliogràfiques:

    Casares, Emilio (dir. y ed.) (2002). Historia de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE.


    Ibarz, Mercè (2008). «¿Sabe usted quién era Raquel Meller?». En: El País 18 febrero 2008.

    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Clara Sanmartí Esteban
    Darrera modificació:2010-09-17 15:49:59