Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Mercè Conesa González

Identificació:Periodista, feminista
Data de naixement:abril de 1953
Data de defunció:febrer de 2009
Nascuda a:Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
L'Hospitalet de Llobregat
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    periodista
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Va iniciar la seva carrera professional el 1975 com a corresponsal a l'Hospitalet de La Vanguardia després de llicenciar-se a la Universitat Autònoma de Bellaterra. Entre el 1979 i el 1981 va treballar a Ràdio Olot i després al diari Avui fins a la seva incorporació a El Periódico el 1982.

    Com a professional de la informació, destacà per la seva integritat i la fermesa de les seves conviccions. Va saber, a més, desenvolupar la seva feina amb entusiasme, dedicació i proximitat amb les persones, a les quals mai va considerar com a meres fonts periodístiques, sinó com a éssers humans a qui devia respecte i suport.

    Durant molts anys va cobrir la informació del Palau de Justícia. Aquest encàrrec li va mostrar el costat més fosc de la vida, i li desvetllaren l'esperit de servei als més desafavorits. Amb motiu de la seva mort alguns titulars dels diaris així ho van il·lustrar: «Mor Mercè Conesa, mare del periodisme compromès a BCN» (El Periódico 3/02/2009) o també El País, 4/02/2009) «Mercè Conesa, periodista dels que no tenen veu».

    Mercè va cobrir també a Madrid els judicis del 23-F, i a Barcelona, el cas de Banca Catalana. Ambdós van acabar de forjar-la com a especialista a desbrossar assumptes legals i van consolidar el seu prestigi com a professional insubornable.

    Va implicar-se en associacions de suport a presos, a immigrants, a discapacitats i, en general, als marginats de la societat. Parlava diàriament des de la redacció amb les persones que la trucaven ja sigui per maltractaments a dones, assetjament laboral o programes de reinserció social. Va guanyar-se la confiança i el respecte de col·lectius en lluita com, per exemple, el de gais i lesbianes, que la premiaren el 1978.

    Després es va dedicar als temes mediambientals, dels quals va ser pionera a la premsa barcelonina. L’últim article que va escriure el novembre del 2007, quan el càncer ja havia començat a fer estralls en la seva salut, va ser sobre «El consum d’aigua embotellada». Mai, però, va deixar del tot la informació sobre afers socials.

    El 2008 va rebre el Premi Solidaritat que concedeix l'Institut Català de Drets Humans (ICDH), i el 4 de desembre del mateix any el guardó Ofici de Periodista atorgat pel Col·legi de Periodistes. El seu mentor va ser Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau, i en el seu parlament, de fet un comiat als companys, va insistir que «No es pot confondre el periodisme amb l’espectacle», reiterant la seva filosofia: «la veritable democràcia és donar la paraula a aquells que no tenen veu».

    Obra:
    Fonts orals:Entrevista a Montserrat Minobis, periodista.
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:Arxiu d'El Periódico de Catalunya. Documentació del Col·legi de Periodistes.
    Fonts iconogràfiques:

     

    Fonts bibliogràfiques:Associació Dones Periodistes. El Periódico, Col·legi de Periodistes de Catalunya.
    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Feminisme
    Vinculada a les entitats:
    • El Periódico de Catalunya
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Montserrat Puig Mollet
    Darrera modificació:2010-09-30 18:35:40