Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Maria Manonelles Riera

Identificació:Activista política i sindical
Data de naixement:1913
Data de defunció:2004
Relacions familiars:Va ser la dona durant un temps d'Àngel Estivill Abelló i durant molts anys la parella de Josep Rovira Canals.
Nascuda a:Mollerussa
Pla d'Urgell
Lloc de defunció:França
Llocs de vinculació:Barcelona
Front d'Aragó
França
Condició Socio-Econòmica:
  • Obrera
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Inicià la seva militància política a la Barcelona de finals dels anys vint, en la Federació Comunista Catalano Balear que liderava Joaquim Maurín. Durant la dècada dels trenta, i seguint la trajectòria política d’aquesta branca del marxisme català, s’incorporà al Bloc Obrer i Camperol i després al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). El seu activisme es reflecteix en col·laboracions en diverses publicacions obreres (com L’Hora o La Batalla), on sovint escrivia sobre problemes específics de les dones.

    Fou parella del líder polític i militar del POUM Josep Rovira Canals, a qui conegué el 1932. Entre 1933 i 1935, però, estigué casada amb el periodista Àngel Estivill Abelló (destacat comunista també procedent del Bloc Obrer i Camperol, però que en el procés d’unificació comunista optà pel PSUC).

    Un cop iniciada la guerra s’incorporà a la lluita miliciana al front d’Osca, juntament amb Josep Rovira, on es mantingué fins a l’època dels fets de maig de 1937. La repressió del POUM la va portar a viure els darrers mesos de la guerra en la clandestinitat, fins que s’exilià a França el 1939.

    Participà en la resistència i en les xarxes d’evasió del feixisme, però la intensa activitat clandestina de la seva parella féu aconsellable que a finals de 1940 s’instal·lés a Rubí (d’on era originari Josep Rovira). Un cop acabada la Segona Guerra Mundial es traslladà a París, on participà en la fundació del Moviment Socialista de Catalunya.

    Amb el final de la dictadura retornà a Barcelona. Va militar a Convergència Socialista, al Partit Socialista de Catalunya (Congrés) i, finalment, al Partit dels Socialistes de Catalunya.

    El testimoni de Maria Manonelles fou un dels que inspiraren el cineasta britànic Ken Loach per elaborar la seva versió de la participació femenina en les columnes milicianes del front d’Aragó, que ofereix en la pel·lícula Terra i Llibertat (Land and Freedom, 1997). També fou una de les dotze dones incloses en el calendari i en l’exposició itinerant que l’any 2005 l’Institut Català de la Dona dedicà a sindicalistes precursores en la participació femenina en la lluita social. Tot i que va morir a la Catalunya Nord, està enterrada, juntament amb Josep Rovira, a Rubí.  

    Obra:
    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    Martínez, M. Teresa; Pagès, Pelai (coord.) (2000). Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Socialisme
    Vinculada a les entitats:
    • Bloc Obrer i Camperol (BOC)
    • Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM)
    • Moviment Socialista de Catalunya
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Joan Sagués San José
    Darrera modificació:2010-10-04 11:02:56