Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Elvira Malagarriga Armart (Elvira Malagarriga Ormart)

Identificació:Pintora
Data de naixement:1886
Data de defunció:s. xx
Relacions familiars:Mare americana i pare català. La seva germana Aurora (Barcelona, 1883-1938) també pintava.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:Barcelona
París
Florència
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    pintora
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Pintora de retrats, paisatges i flors. Com la seva germana gran, Aurora (Barcelona, 1883-1938), estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, La Llotja; fou alumna de Cristòfol Montserrat i rebé consells del mestre Bonnat i del professor Checa. Per completar la seva formació, se n’anà a París, on residí 3 anys i assistí a les classes de l’Acadèmia Julian dirigida per Jean Paul Laurens. A partir de 1907, decidí dedicar-se exclusivament a la pintura. A París concorregué a les exposicions del Saló i posteriorment marxà a Itàlia i a Madrid per conèixer els grans museus. A Florència, mentre estudiava pintura, exposà en el Saló d’aquesta ciutat.

     

    A Barcelona, la primera exposició en què participà fou la col·lectiva del Saló Parès del juny de 1906. En el Cercle de Propietaris de Gràcia, el 1907, participà a l’Exposició de Belles Arts d’Artistes Independents. A la Sala Parès exposà els anys 1912, 1915, 1916, 1918, 1919, 1924 i 1936. Es pot trobar una fotografia d’aquesta artista en el núm. 58 de la revista Feminal del 28/01/1912. En el núm. 104 del 28/11/1915 Joana Romeu, pseudònim de Carmen Karr, directora de la revista, lloava els seus nus, considerant-los el millor de la seva producció, cosa que podien afirmar les dones de Feminal després d’haver visitat el seu estudi del carrer Provença de Barcelona. Possiblement no els va exposar perquè no es refiava de la moralitat de moltes persones de l’època que no haurien sabut apreciar-los.

     

    El 1916, en la mateixa sala Parès, presentà una sèrie de retrats, entre els quals destacaren el del seu pare, el de la seva germana, el d’Apel·les Mestres (considerat per la crítica un dels millors) i el del procurador Lluís Guimat. Aquests retrats es comparaven amb els de Lluïsa Vidal i s'afirmava que els seus pinzells tenien més de masculí que de femení “per sa fermesa i colorit”. També exposà a les Galeries Dalmau (Exposició Inaugural del desembre de 1923), a les Laietanes i a la Sala Goya (1919).

     

    El 1910 participà en el Gran Saló de París i el 1912 exposà a l’Associazione degli Artisti Italiani a Florència. Amb l’obra Grandmother’s Delight concorregué a la Panamà-Pacific International Exposition (Secció Internacional), celebrada el 1915 a San Francisco, Califòrnia, junt amb altres pintors catalans.

     

    A Barcelona l’artista intervingué en moltes exposicions i concursos col·lectius, com l’Exposició d’Art (1918 i 1919) organitzada per la Junta Municipal d’Exposicions al Palau Municipal de Barcelona; a les de 1920, 1921 i 1922 celebrades en el Palau de Belles Arts del Parc de la Ciutadella i a la de 1923 realitzada en el Palau de la Indústria. Participà a Barcelona vista pels seus artistes, concurs celebrat en el Palau de les Arts Decoratives i organitzat pel Reial Cercle Artístic el 1930 i 1931. El 1936, participà al Primer Saló de l’Associació d’Artistes Independents, celebrat a Barcelona (del 30/4 al 25/5), en el qual concorregué Enriqueta P. Benigani, entre altres artistes. Al Saló de la Tardor de 1938 presentà una Natura Morta i, el mateix any, concorregué a l’Exposició del dibuix i del gravat organitzada per la Junta d’Exposicions d’Art de Catalunya a la Sala d’Exposicions del Casal de la Cultura de Barcelona.

     

    També va exposar les seves obres a Madrid i a Califòrnia.

     

    Com moltes artistes que estaven a l’entorn de la Revista Feminal, va col·laborar en diverses causes donant obres, com Paisatge per als voluntaris catalans que anaren a la Primera Guerra Mundial o un apunt per a la tómbola de l’associació de la premsa celebrada el mes de febrer de 1936 al Liceu a benefici de la seva Mutualitat  (Montepio).

    Obra:

    Escena andalusa, 1910.

    Passeig amb casa senyrial, s/d (MNAC 145252).

    Retrat d'Apel·les Mestres (MHCB 5043).

    Retrat del seu pare.

    Retrat de la seva germana.

    Arbrada al capvespre.

    Cistell amb fruites i ampolla.

    L'alegria de l'àvia, ca. 1912.

    Retrat del procurador D. Lluís Guimet.

    Midinette.

    L’hora del te.

    Vista de Barcelona.

     

    Retrat de la Srta. Solé, exposada el 1936.

    Retrat de la Srta. M. Faura, exposada el 1936.

    Retrat de R. De Baños, exposada el 1936.

    Retrat d’A. Pérez, exposada el 1936.

    Recó deliciós, exposada el 1936.

    Estudi, exposada el 1936.

    Encís de tardor,  exposada el 1936.

    Fulles daurades, exposada el 1936.

    Avinguda 14 d’abril, exposada el 1936.

    Gama murada, exposada el 1936.

    Les millors fruites, exposada el 1936.

    Futur present, exposada el 1936.

    Acabades de collir, exposada el 1936.

    Maig, exposada el 1936.

    Préssecs escollits, exposada el 1936.

    El bosc, exposada el 1936.

    De cara l’hivern, exposada el 1936.

    Vols de Nadal, exposada el 1936.

    Placentera soletat, exposada el 1936.

    La fruitera dels meus avis, exposada el 1936.

    Roses, exposada el 1936.

    Setembre, exposada el 1936.

    Al tornar del mercat, exposada el 1936.

    Cuàdriga, exposada el 1936.

    Tons nacrats (Badalona), exposada el 1936.

    Fonts iconogràfiques:

    Es poden veure còpies d'obres seves a les següents adreces electròniques:

    Dades dels Països Catalans. <http://www.dadescat.info/mai.htm>. [Consulta: 30/07/2009].

     

    Art Genius. http://www.art-genius.com/tienda/index.php?cPath=26&sort=2a&filter_id=110&osCsid=e252f0dbf527bb6b8e4874124cb4abf9. [Consulta: 30/07/2009].

     

    Generalitat de Catalunya. Artistes catalanes del dibuix i la pintura. <http://www20.gencat.cat/docs/icdones/Documents%20web%20antiga/Arxius/exposicio_pintores.pdf >. [Consulta: 29/07/2009].

     

    Feminal, núm. 61 (28 abril 1912). http://www.diba.es/xbcr/temp/FEMINAL-1912-FEMINAL_19120428.PDF#page=1. [Consulta: 25/07/2009].

     

    Feminal, núm. 104 (28 novembre 1915). http://www.diba.es/xbcr/temp/FEMINAL-1915-FEMINAL_19151128.PDF#page=1. [Consulta: 25/07/2009].

     

    Feminal, núm. 109 (30 abril 1916). http://www.diba.es/xbcr/temp/FEMINAL-1916-FEMINAL_19160430.PDF#page=1. [Consulta: 25/07/2009].

    Fonts bibliogràfiques:

    Allgemeines KünstlerLexicon: Bio-bibliographischer Index nach Berufen (2002). München-Leipzig: Saur. Vol. 10.

    Antolín Paz, Mario; Morales y Marín, José Luis; Rincón García, Wifredo (dir.) (1994). Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. Madrid: Forum Artis. Referenciada ella i la seva germana Aurora en el vol. 8. 

    Arnáiz, José Manuel; et ali. (1998). Cien años de pintura en España y Portugal (1830-1930). Madrid: Antiquaria. Surten referenciades ella i la seva germana.

     Benezit, E. (1999). Dictionaire critique et documentaire des peintres, sculpteurs, dessinateurs et graveurs. París: Editions Gründ, vol. 9 (5a edició).

    Catalogue de luxe of the Department of Fine Arts, Panama-Pacific International Exposition (1915). núm. 370. http://www.archive.org/details/cataloguedeluxeo02pana. [Consulta: 30/07/2009].                 

    Coll, Isabel (2001). Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XIX. Barcelona: Centaure Groc.

    Diccionari biogràfic (1969). Barcelona: Alberti editor.

    Feminal, núm. 104 (28/11/1915), portada.

     Fontbona, Francesc (dir.) (1999). Repertori de Catàlegs d’Exposicions col·lectives d’Art a Catalunya fins al 1938. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

    Gras, Irene; González, Maria José (2008). Artistes catalanes del dibuix i la pintura. Barcelona: ICD.

    Ibiza i Osca, Vicent (2006). Obra de mujeres artistas en los museos españoles. Guia de pintoras y escultoras (1500-1936). València: Centro Francisco Tomás y Valiente. UNED (Interciencias, 31).

    Lewi, Elvira A (1936). «Charlotte Brand. La pintora Malagarriga». En: La Dona Catalana, núm. 554 (15/05/1936), p. 6.

    Martínez Fiol, David (1991). Els voluntaris catalans a la Gran Guerra (1914-1918). Barcelona: Biblioteca Serra d’Or. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

    Ràfols, J. F. (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, desde la época romana hasta nuestros días. Barcelona: J.F. Ràfols. Surt citada en el vol. V ella i la seva germana Aurora.

     Rius Vernet, Núria (1998). La dona: Subjecte i Objecte de l’obra d’art. <http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/199798/memories/NRius.pdf>. [Consulta: 04/09/2009].

    Rius Vernet, Núria (2008). «Dels fons a la superfície». En el catàleg de l’exposició Dels Fons a la Superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura Franquista. Barcelona: CCDFB, pàg. 26. 

    Romeu, Joana, «La pintora Elvira Malagarriga». Feminal, núm. 58 (28/01/1912), pàg. 7.

    Romeu, Joana, «L'art i la dona». Feminal, núm. 109 (30/04/1916), pàg. 8-9.

    Segura, Isabel (1995). Calendari de 1995, mes de juny. Barcelona, ICD.

    La Vanguardia (1 de juny de 1906), pàg. 2.

    La Vanguardia (12 de febrer de 1936), pàg. 8.

    Vinculada a les entitats:
    • Feminal
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Núria Rius Vernet
    Darrera modificació:2010-10-04 10:59:13