Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Marcel·lina Moragues Ginart («Àngela Robiol», «Una Selvatgina»)

Identificació:Escriptora
Data de naixement:1855
Data de defunció:1923
Nascuda a:Palma
Palma
Lloc de defunció:Inca
Raiguer
Llocs de vinculació:Palma
Selva
Condició Socio-Econòmica:
  • Propietària
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:Res sabem del seu origen social, només el que podem deduir dels seus propis escrits, sempre de tall autobiogràfic. De petita quedà òrfena de pare i, sense germans ni cosins, vivia amb la mare a Palma. En una societat patriarcal a Marcel·lina li mancà la protecció que donava la xarxa familiar masculina a les fadrines.

Tenim notícies que el 1885 participà i guanyà un dels premis del certamen de la Joventut Artística de Mallorca. També el 1893 presentà una poesia per al pavelló d'art i literatura femenina balear de l'exposició universal de Chicago. D'altra banda, no hi ha indicis que tingués espònsors ni protectors en el món de les lletres. Més aviat creiem que fou marginada de tertúlies i commemoracions, segons es desprèn de la seva obra. Tanmateix ella es delia per ser reconeguda per la plèiade coetània i es vindicava poeta. El 1896 fou citada com a poetessa de gran anomenada per Josep Ignasi Valentí Fortesa i el 1906 per Miquel dels Sants Oliver.

Filla legítima del Romanticisme, Marcel·lina fou una escriptora filosoficomoral que blasmà de la manca de justícia que observava al seu entorn. Prenia partit pels humils, enfront dels abusos dels poderosos. Traduí al català algun poema de Sor Juana Inés de la Cruz, a qui admirava com a capdavantera de la causa femenina. Assolí la defensa de les dones quan el 1882 des de les planes de L'Ignorancia contestà a l'escriptor misogin Bartomeu Singala que acabava de publicar el seu poema Llenya a les dones, metàfora de la violència de gènere. Singala desqualificà Moragues perquè havia trencat la llei de la invisibilitat femenina, assolint veu pública, i li recordava la seva desubicació social amb aquestes paraules: quins llocs és admesa/ Sa dona sens companyó. A través del seu poema podem conèixer què significava per a ella la creació literària i alhora intuir els entrebancs que com a dona hi trobà, cercant el reconeixement dels altres poetes. Però com que no era acceptada escrivia: de mi no en fan cas. Això la feria i la feia dubtar d'ella mateixa i empetitir-se.

L'any 1883 Marcel·lina visqué un amor apassionat però efímer, ja que quan finalitzà l'any morí el seu enamorat, la qual cosa marcà per sempre la seva vida i la seva producció literària. A partir d'aleshores cantà la soledat com a tràgic destí però també com a cau de la seva poesia. En aquesta desolació només la conhortaven les amigues i el refugi de la religió. Des de finals del 1883 la poetessa canvià el registre dialectal de les seves composicions pel literari, i s'uní al moviment de la Renaixença. Cultivà nombrosos temes com el patriòtic, el religiós, l'amor, el social, etc., i esdevingué una bona narradora de les feines rurals femenines, seguint la mètrica popular, i dels sentiments de la dona en determinades conjuntures històriques.
Obra:

Novena consagrada a Nostra Senyora de Lluch per na Marcelina Moragues. Palma: Estampa d'en Felip Guasp, 1891.

Ses modes des jovensans, 1879.

 

Això va per ells, 1882.

 

Quimeres, 1882.

 

A un exenamorat, 1882.

 

Un ball, 1882.

 

A sa mare del mariner, 1882.


El primer viatge, 1882.

 

Recordança, 1882.

 

A mon estimada amiga P. R. Y S., 1883.

 

Un somni, 1883.

 

Contestació a sa meva molt estimada amiga Una floreta, 1883.

 

Una escena de sa comèdia del món, 1883.

 

A la meva molt estimada amiga Una floreta, 1884.

 

A la Santísima Verge de Lluc, 1884.

 

Traducció de Sor Juana Inés de la Cruz. Que pot anar dedicada a n’aquells que parlen contra les dones, 1884.

 

La germana de la Caritat, 1884.

 

A n’el distingit i inspirat trobador Don Joseph Tarongí, 1884.

 

Na Joaneta ,1885.

 

¡Basta!, 1885.

 

Enyorança, 1885.

 

A Granada, 1885.

 

A la Verge del Puig de Pollença, 1886.

 

El pi dels Moncades, 1887.

 

A la Juventud Católica en la sesión extraordinaria en honor del Beato Tomás de Aquino, 1888.

 

Veritats, 1888.

 

Un àngel de la terra, 1889.

 

A l’il.lustre seguidor de Bossuet D. Josep  Mª Cuadrado, 1891.

 

Sóller, 1894.

 

Pau desitjada, 1896.

 

Bona esposa, 1898.

 

La segadora, 1898.

 

Lluc, 1899.

 

Enyorament endolat, 1900.

 

Brot d’alfabaquera , 1911.

 

Per recordança, 1912.

 

Realidad, 1912.

 

Benilda, 1912.

 

Tardor, 1912.

 

Per una flor que em donares, 1913.

 

Clemència Isaura, 1913.

 

Comparança, 1919.

 

A la Jove Ignorància, 1919.

 

Nit de la lluna, 1919.

 

A Rosa de tot l’any, 1919.

 

El que som, 1919.

 

Entre muntanyes, 1919.

 

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Alomar, Magdalena i Peñarrubia, Isabel De mi no en fan cas. Vindicació de les poetes mallorquines (1865-1936) (en premsa per Publicacions Abadia de Montserrat).

Peñarrubia, Isabel (1997). La dona i els oficis. La mirada de les poetesses. Agenda per al 2007. Palma: Institut Balear de la Dona.  

Peñarrubia, Isabel (2004). La vida cantada per les poetes vuitcentistes Agenda per al 2004. Palma: Institut Balear de la Dona.  

Peñarrubia, Isabel (2006). Entre la ploma i la tribuna. Els orígens del primer feminisme a Mallorca, 1869-1890. Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat.

Peñarrubia, Isabel  (2008).  Marcel·lina Moragues. Randa 61.

Vall i Solaz, F. X. (2201). Sòller en el paisatgisme poètic mallorquí. Barcelona.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Renaixença
  • Romanticisme
Vinculada a les entitats:
  • Congregació de Seglars Catòlics
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Isabel Peñarrubia Marquès
Darrera modificació:2010-10-04 18:42:13