Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Josefa Carpena Amat (Pepita Carpena Amat)

Identificació:Anarquista, feminista
Data de naixement:desembre de 1919
Data de defunció:juny de 2005
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:França
Llocs de vinculació:Barcelona
Marsella
Condició Socio-Econòmica:
  • Obrera
    modista
  • Activitat_Lliberal
    documentalista
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Pepita Carpena i Amat va néixer el 19 de desembre de 1919 en el barri del Poble Sec a Barcelona. El seu pare era paleta i la seva mare costurera, i fou la primogènita entre sis germans. Sembla ser que la seva família era catòlica i poc interessada en el moviment obrer, tot i que algunes fonts diuen que el pare va estar afiliat a la CNT.  Als 12 anys va començar a treballar com a modista en una fàbrica d’impermeables.

     

    Es va introduir a les idees anarquistes a partir de 1933, entre els 13 i els 14 anys, quan alguns sindicalistes del sector metal·lúrgic acudien a reunions de joves per reclutar gent per la causa. Quan el seu cap la va acomiadar per les seves actuacions com a sindicalistes, els companys del sector metal·lúrgic  van obligar l’empresari a readmetre-la.  Va militar a la CNT i també va estar a les Joventuts Llibertàries (FIJL), on va tenir la possibilitat de llegir Bakunin i Anselmo Lorenzo i d’altres escriptors com Zola, o Balzac.

     

    Des de l’esclat de la Guerra Civil, el 18 de juliol de 1936, va ajudar a l’esforç de guerra, per exemple treballant en una fàbrica de granades per al front, i també participà de la revolució que s’organitzava en alguns indrets (col·lectivitzacions). El mateix any 1936 se’n va anar a viure amb un company que morirà poc després en el front. Es diu que per aquestes mateixes dates, a l’edat de 16 anys, va intentar enrolar-se a la columna Durruti, però Durruti mateix la va convèncer de quedar-se a la reraguarda.

     

    Preocupada per la condició de les dones i per aconseguir acabar amb la discriminació, particularment des de la seva experiència en la Joventuts Llibertàries, es va convertir, l’any 1937, en un membre actiu de Dones Lliures (Mujeres Libres) en el comitè regional de Catalunya, on va estar a càrrec de cultura i propaganda. En un principi, Pepita no estava d’acord a separar la lluita de les dones de la lluita general anarquista, però la seva pròpia experiència com a activista anarquista i el fet que Pilar Grangel, mestra i una de les fundadores de Dones Lliures, es posara en contacte amb ella, li va fer canviar d’opinió. Els anys 1937 i 1938 va estudiar amb Mercedes Comaposada la necessitat de les dones de responsabilitzar-se de les seves pròpies vides i ser lliures.

     

    Quan va acabar la guerra, va haver d’exiliar-se. Va marxar un dia abans que les tropes franquistes arribessin a Barcelona (26 de gener de 1939) i va anar a parar al camp de Clarmont d'Erau, prop de Montpellier. Es va casar amb un francès amb qui va tenir dues filles i a qui deixarà per anar  a Marsella, on hi havia molts refugiats espanyols. A Marsella va conèixer la seva darrera parella, l’anarquista espanyol Juan Martínez Vita (de sobrenom Moreno), amb qui va tenir un fill. Aquí passarà la resta de la seva vida, fins a la seva mort.


     

    Durant aquests anys, va ajudar a la reconstrucció de la CNT a l’exili i també es considerà feminista. Quan escrivia sobre Dones Lliures, parlava d’una organització feminista i de la necessitat que les noves generacions de dones no oblidin el que van fer les seves predecessores. Va ser arxivera i conservadora de la seva branca de Marsella del CIRA (Centre Internationale des Recerches sur l’Anarquisme), amb seu a Ginebra.

    Obra:

    “1886: 1936 et quelques autres anniversaires…”, CIRA Marseilles Buletin n. 26-27, 1986.

    “Les anarchistes espagnols dans la tourmente (1939-1945)”, CIRA Marseilles Buletin 29-30, 1989.

    “Toda una vida: vivencias", panflet, 1993. Traduït al francès com "Toute une vie : mémoires". Va ser publicat l’any 2000 per Éditions du Monde libertaire i Alternative Libertaire com part de les sèries Graine d'ananar.

    Liaño Gil, Conchita et alii. Mujeres Libres. Luchadoras libertarias. Madrid: Fundación Anselmo Lorenzo, 1999.

    També va treballar i participar en revistes anarquistes espanyoles i franceses com: Cenit, CNT, Le Combat syndicaliste, Ideas-Orto i Solidaridad obrera.

     

    Fonts orals:

    Pepita Carpena surt en dues pel·lícules sobre la “Revolució Espanyola”, una dirigida per Richard Frost i titulada Un autre futur (1988-1997), i una altra dirigida per Lisa Berger i Caro Mazer titulada De toda la vida (1986).

    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:

     

    Font: http://www.estelnegre.org/documents/carpena/carpena.html [Consulta: 27/02/2010].

    Fonts bibliogràfiques:

    Liaño Gil, Conchita (et altri) (1999). Mujeres Libres. Luchadoras libertarias. Madrid: Fundación Anselmo Lorenzo.

    Ackelsberg, Marta (2001). Mujeres Libres. El anarquismo y la lucha por la emancipación de las mujeres. Barcelona: Virus.

    Merighi, Ricke (2004).  Mujeres Libres. Un'esperienza di femminismo libertario. Torí: D&R.

    O’Carrol, Aileen (juny 1998). “Mujeres Libres” a Workers Solidarity no 54.

    “Carpena, Pepita, 1919-2005”, http://libcom.org/history/carpena-pepita-1919-2005.

    “Pepita Carpena, 1919-2005”, http://www.estelnegre.org/documents/carpena/carpena.html

    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Feminisme
    • Anarquisme
    Vinculada a les entitats:
    • Dones Lliures
    • Confederació Nacional del Treball (CNT)
    • Centre Internationale des Recerches sur l’Anarquisme (CIRA)
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Isabel Pérez Molina
    Darrera modificació:2010-10-11 19:54:00