Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Teresa Mas Llach (Teresa Nadal, vda.)

Identificació:Impressora
Data de naixement:s. xviii
Data de defunció:1790
Relacions familiars:Vídua de Joan Nadal, impressor.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
  • Activitat_Lliberal
    impressora
Condició Jurídico Etnica:
  • Vídua
Biografia:

Les ordenances del Col·legi de llibreters de Barcelona, a diferència d'altres gremis,
reconeixen drets a les filles i vídues dels agremiats: 

 «[si un membre] moria deixant algun fill o filla en tal cas la dita viuda
 vivint empero viduament puga tenir la dita botiga per los dits fill o filla seus y del  dit defunct sense empaig ni contradictio de alguna cort o persona fins a tant que lo  dit fill tingue edat de divuit anys y no més anant [...] E si sera filla pugue tenir  la dita viuda la dita botiga a tant haje casada la dita filla y no mes anant» (Bofarull i Sans).

Solà i Parera ho explica apel·lant a la nacionalitat alemanya dels primers impressors instal·lats en territori espanyol i a la influència de la religió. A aquests arguments, els historiadors Burgos y Peña n'afegeixen un altre d'econòmic: 

 «... tradicional transmisión de oficio, conocimientos y confianza de padres a hijos  en el ámbito artesanal. Dicha transferencia [...] también procuraba una apreciable  reducción de costos de mano de obra al emplear a miembros de la propia familia. [...].  Además no parece disparatado sugerir la hipótesis de que la esposa y las hijas solteras  que vivían en el hogar familiar, trabajaran en la imprenta siguiendo la extendida práctica  de este sector manufacturero de ocupar a las mujeres....».

L'acceptació de la contribució femenina al desenvolupament de l'empresa familiar, quedava limitada, però, a la realització de tasques artesanals com les descrites. Gascón Uceda afirma que la formació informal rebuda per les dones:

«le proporcionaba conocimientos suficientes [...] [pero] no le capacitaba para acceder a un trabajo cualificado por derecho propio. [...] [esta] formación
[las convirtió] en una mano de obra barata..». 

És dins l'àmbit familiar, on el treball de la dona, més enllà de les funcions considerades tradicionals, prenia una importància cabdal, atès que de soltera ajudava el pare i després el marit i es feia càrrec de la hisenda familiar si aquest es moria, fins que l'hereu arribés a la majoria d'edat.

Les dones impressores estaven alfabetitzades, tot i que alguns en recelen de la seva capacitat:

 «cuando el dueño de la imprenta no es impresor, sino [...] viudas,
 o personas que no lo entienden, y no obstante quieren corregir, [...]:
 a estos tales quien los puede llamar correctores?» (Corbeto).

Les dones es fan omnipresents en el sector de la impressió des de 1553. Només a la ciutat de Barcelona al llarg del segle XVIII trobem altres noms de dones impressores: Maria i Maria Àngela Martí, Teresa Pou i Eulàlia Massià i la nostra biografiada, Teresa Mas Llach.

Són molt poques les dades biogràfiques qua ens han arribat de Teresa Mas, viuda de Nadal. Quan mor el seu marit, Joan Nadal (1787), els llibres sortits del seu obrador ho feren amb el peu d'impremta «por Teresa Nadal, vda.». Qui en realitat dirigia el negoci, però, era el seu gendre, Joan Serra, vidu d'Ignàsia, filla de Joan i Teresa. Teresa però sobrevisquè a l'espòs només tres anys. Després d'alguns desencontres familiars, el taller continuà de la mà d'un nét dels fundadors, Joan Serra i Nadal. 

La temàtica del llibres publicats en aquest taller correspon a l'habitual de l'època, és a dir, hi ha un predomini gairebé absolut del llibre religiós, trencat per l'edició de la Historia de los trabajos de Persiles y Segismunda de Miguel de Cervantes Saavedra (1768), i per un llibre del jurista i doctor en Teologia, Ponç Cabanac i Malart (Barcelona, s. XVIII), Satisfacción a las preguntas del padre de familia deseoso de evitar los pleytos que suelen seguirse de algunas dudas sobre el heredamiento del testamento en favor de los hijos (1788).

Obra:
Fonts orals:

 

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:AHPB, Jacint Baramon (1790), fol. 139.

Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Arroyo Almaraz, Antonio. «Literatura y libros: editoras en el siglo XVIII». Revista electrónica de estudios filológicos, n. 16 (2008) http://www.um.es/tonosdigital/znum16/secciones/estudios-4-Editoras%20siglo%20XVIII.htm [Consulta: 14/11/2009].

Berger, Philippe (1987). Libro y lectura en la Valencia del Renacimiento. València : Edicions Alfons el Magnànim de l'IVEI.

Bofarull y Sans Francisco de (1910). Gremios y cofradías  de la Antigua Corona de Aragón. Barcelona: Tipografia Benaiges,  t. II, p. 365.

Burgos, Javier; Peña, Manuel. «Imprenta y negocio del libro en la Barcelona del siglo XVIII. La casa Piferrer» . Manuscrits: Revista d'història moderna, núm. 6 (1987), p. 184-218. També accessible a http://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/02132397n6p181.pdf [Consulta: 14/11/2009].

Gascón Uceda, Isabel (2003). «Aproximación al trabajo femenino en la Barcelona moderna (siglos XVII-XVII)». Pedralbes, núm. 23 (2003), p. 387.

Miquel González Sugranyes, Contribució a la historia dels antichs gremis dels arts i oficis de la ciutat de Barcelona. Barcelona: 1915-1918.

Llanas, Manuel (2003). L'edició a Catalunya. Barcelona: Gremi Editors de Catalunya.

Llanas, Manuel. «La edición barcelonesa: apuntes históricos» . Barcelona
metròpolis mediterrània (setiembre 2002-enero 2003). http://www.publicacions.bcn.es/b_mm/ebmm60/bmm60_qc54.htm [Consulta: 14/11/2009].

Llanas, Manuel (2007). Sis segles d'edició a Catalunya. Lleida: Pagès; Vic: Eumo.

Martí, Albert. «Aproximació al gravat del segle XVIII. Estudi de les matrius gràfiques
de l'inventari de Maria Àngela Martí, 1770». D'art, núm. 23 (1997), p. 267-276. També accessible a http://www.raco.cat/index.php/Dart/article/view/100543/151066 [Consulta: 14/11/2009].

Solà Parera, Àngels. «Impresoras, libreras, estamperas y editoras. El caso catalán» . XII Coloquio Internacional de la AEIHM. La historia de las mujeres: perspectivas actuales (Barcelona, 19-21 de octubre de 2006)
http://www.aeihm.org/events/XIIICol/Sesion10/%C1ngels%20Sol%E0.pdf [Consulta: 14/11/2009].

Solà Parera, Àngels. «Impressores i llibreteres a la Barcelona dels segles XVIII i XIX».  Recerques, núm. 56 (2008), [en premsa]. 

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Concepción Rodríguez Parada
Darrera modificació:2010-10-04 11:36:52