Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Jerònima Galés

Identificació:Impressora
Data de naixement:s. xvi
Data de defunció:1587
Nascuda a:
Lloc de defunció:València
Horta
Llocs de vinculació:Flandes
Alcalà d'Henares
Múrcia
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

No podem establir amb exactitud els orígens, procedència i condició de Jerònima. Les seues relacions familiars prèvies al matrimoni es desconeixen. Ni tan sols si la seua arribada a València és produí amb el seu marit Joan Mey o si era natural d’aquest regne. Sí que sabem amb certesa que treballava en el taller familiar abans de la mort d’aquell. Suposem que es casà, com quasi totes les dones de l’estament artesanal, entre els setze i vint anys. Fou muller de l'introductor de la tipografia en caràcters d’estil aldí a la ciutat de València, Joan Mey, i mare del catedràtic i traductor d’Ovidi, Felip Mey. En el testament del marit se li encomanà la tutela i la formació acadèmica i tipogràfica dels seus fills: Àngela, Isabet, Joan Felip, Anna, Francesca i Pere Patrici. Com a impressora entraria dins la categoria d’artesana esmerçada, tant per una certa especificitat personal en l’edició de llibres com pel reconeixement que els coetanis van dedicar-li. 


Després d’heretar el taller, mai no deixà de regentar-lo, utilitzant el seu propi nom, Jerònima Galés, seguit per, y de Mey, i posteriorment, y de Huete. Per la longeva regència de Jerònima al cap del taller familiar Mey –del 1556 al 1587–, s’endevina que seria jove o fins i tot molt jove quan es va casar per primera vegada, i que encara devia ser-ho quan va enviudar (potser embarassada del darrer fill, Pere Patrici). Jerònima, després de dos matrimonis i sis fills, i d’unes dues-centes seixanta obres impreses, morí l’octubre de 1587.

Pel que fa als llibres, imprimí, fonamentalment, en octau i en tipus cursiu obres d’autors humanistes (llatinistes i hel•lenistes), i edicions de textos clàssics o comentaris d’aquells, com ara els de Francesc Dassió, Francesc Joan Mas, Pedro Juan Núñez, Miguel Jerónimo Ledesma, Jerónimo Pérez, Angelo Bergognino de Vigon, Hernán López de Yanguas, Llucià de Samòsata, Pedro Ximeno, Antonio de Nebrija o Joan Lluís Vives. Tanmateix, units a la difusió de tractats que podem qualificar de manuals universitaris, imprimiren també bastants textos espirituals, litúrgics i religiosos, des del Calendarium secundum usum Romanae Ecclesiae al Catalogi librorum reprobatorum, de Jerónimo Campos. La renovació espiritual del segle XVI basada en el perfeccionament religiós a través de la lectura personal i profunda de llibres de devoció espiritual, de pocs fulls i una llarga tirada, està representada amb títols com la Exercitatorio de la vida espiritual de García de Cisneros; la Historia de la sagrada passión de nuestro redemptor Iesu Christo de Ramírez Pagan; o la Obra utilíssima de la verdadera quietud y tranquilidad del alma d’Isabel de Esforza. La participació de les autoritats civils en l’edició d’obres de caire legal, com els Furs o les Crides, és un altre tret característic del taller Mey. El Consell de València començà l’edició de llibres per a l’enaltiment del passat propi, del qual formaria part les històries laudatòries del regne i de la ciutat, representades per les impressions de les Cròniques reals. Dels autors coetanis destaquen les nombroses edicions de Joan Llorenç Palmireno, la impressió del poeta valencià –tot i que traduït– Ausiàs March, i l’obra d’Àngela Almenar. A la València dels Mey, no només tenien cabuda, però, les preocupacions per la vida espiritual o per les ciències humanes. Les festes i els espectacles brollaven per tot arreu i eren del gust del poble; la conseqüència era la publicació d’obres com ara el Cancionero de Pedro Hurtado; El buen aviso y portacuentos i Turiana del llibreter Joan Timoneda; Ocho libros de la segunda parte de la Diana de Jorge de Montemayor; Diana enamorada de Gil Polo; o Los amantes de Rey de Artieda.

Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Gregori Roig, Rosa M. (2008). Creant modernitat: la impressora Jerònima Galés i els Mey (València, segle XVI). Dirigida per: Prof. Dr. Francisco M. Gimeno Blay i Prof. Dra. Mª Elisa Varela Rodríguez, Facultat de Geografia i Història, Universitat de València.

Serrano Morales, José Enrique (1898-1899). Reseña histórica en forma de diccionario de imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1898. València.

Berger, Philippe (1987). Libro y lectura en la Valencia del Renacimiento. València.

Gimeno Blay, Francisco M. “Alfabetismo y alfabetización femeninos en la Valencia del Quinientos”, Estudis, 19 (1993), p. 59-102.

Bosch Cantallops, Margarita (1989). Contribución al estudio de la imprenta en Valencia en el siglo XVI. Madrid.

Hernández Royo, Pura (1995). La imprenta valenciana de la família Mey-Huete en el siglo XVI: producción y tipografía. València.

Vinculada a les entitats:
  • Hospital General de València
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Rosa Gregori
Altres autors:i Rosa Gregori
Darrera modificació:2010-10-01 18:41:29