Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Margarida, de Prades

Identificació:Reina de la Corona d'Aragó
Data de naixement:1387
Data de defunció:juliol de 1429
Relacions familiars:Filla de Pere de Prades i Joana de Cabrera. Vídua del rei Martí I.
Nascuda a:Blanes
Selva
Lloc de defunció:Cornudella de Montsant
Priorat
Llocs de vinculació:Barcelona
València
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    reina
  • Religiosa
    abadessa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Vídua
Biografia:

Margarida, filla dels comtes de Prades, Pere i Joana, amb només deu o dotze anys entrà a formar part de la cort de la reina Maria de Luna arran del matrimoni d'aquesta amb el rei Martí, celebrat el 1399 a Saragossa.
 
En morir Maria set anys després, la cort es disol i Margarida torna a ser fora dels
cercles reials. La bellesa i joventut de Margarida, però, cantada per trovadors i poetes, la feu candidata perfecta per ser la nova esposa del rei vidu que buscava un hereu per consolidar la dinastia del Casal de Barcelona després de la mort del seu fill Martí, rei de Sicília, el 1409.

Margarita i Martí es casaren el mateix any al Palau de Bellesguard de Barcelona.
L'encarregat d'oficiar la cerimònia fou Sant Vicent Ferrer (OP) amb la benedicció del
Papa Benet XIII. Nogensmenys, Martí va morir sense descendència el 31 de maig de 1410. Dos anys durà l'interregno que es resolgué amb la signatura del Compromís de Casp el 1412, el qual entronitzà la dinastia dels Trastàmara al Principat de Catalunya.

La difícil situació econòmica característica del regnat del seu espòs arribà també a
la viudetat de Margarida des dels primers moments, atès que el rei havia empenyorat bona part dels seus béns i, malgrat que li concedí llicència per satisfer la penyora, els marmessors no disposaven de l'import necessari per fer-ho. L'inventari de les pertinences reials fet per ordre de Margarida (1410) informen de l'existència de llibres, obres d'art, joies,  teixits i poc més. Tot plegat, mostra la sensibilitat del rei cap a les belles arts i els símbols de poder i legitimitat de la seva nissaga, alhora que fa palès la manca de recursos econòmics per garantir una vida digna a la seva vídua.

La vida de Margarida és un bon exemple «de l'estatus ambigu de les reines medievals», atès que llur poder, prestigi i influència ve determinat pel seu matrimoni. Quan el rei mor, cal que la vídua pensi estratagemes per mantenir la seva posició. Si això no és possible acaba sent marginada i oblidada (Silleras, 2006). Per això, Margarida maldà per mantenir en secret el seu matrimoni amb el noble valencià Joan de Vilaregut, celebrat el 1415; de fer-se públic, la reina perdria els pocs emoluments i el tractament que rebia en qualitat de vídua.

El secretisme esmentat obligà la parella a viure separats, a deixar el seu fill, Joan Jeroni, en mans de tercers, i finalment, en conèixer-se la notícia, a viure reclosos al monestir de Valldonzella, l'abadessa del qual, Constança de Cabrera, era tia de Margarida.

Vilaregut morí el 1422. En el testament disposà que la seva vídua fes professió religiosa, com així va ser. Margarida fou monja de Valldonzella fins 1428 en ser anomenda abadessa del monestir de Bonrepòs, on morí uns mesos més tard.

La biografia de Margarida restaria incompleta sense esmentar el
patronatge cultural que exercí. A la cort de Martí I i de Maria de Luna, entrà en contacte amb el bo i millor de la cultura catalana. La influència exercida en
músics, poetes i trobadors és notable com es desprèn de les composicions que li dedicaren Arnau d'Erill, Ausiàs March, Marqués de Santillana i Jordi de Sant Jordi:

Jus lo front port vostra bella semblança

de què mon cors nit e jorn fa gran festa,

que remirant la molt bella figura

de vostra faç m'és romasa l'empremta

que ja per mort no se'n partrà la forma;

ans quan serai del tot fores d'est segle

cells qui lo cors portaran al sepulcre

sobre ma faç veuran lo vostre signe. 

 

Poema IX (Stramps) de JORDI DE SANT JORDI, extret de Martí de Riquer i Lola Badia: Les poesies de Jordi de Sant Jordi (València: Tres i Quatre, 1984).

Obra:

 

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Armes de la reina Margarida de Prades en un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) i conservat al Museu de Ceràmica de València. Font: http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Coats_of_arms_of_Aragon [Consulta: 28/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Duran i Cañameras, Fèlix  (1952). «Margarida de Prades, I». En: Butlletí de la Societat catalana d'estudis històrics, p.47-51. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000059/00000030.pdf [Consulta: 22/11/2009].

 

Duran i Cañameras, Fèlix  (1953). «Margarida de Prades, II». En: Butlletí de la Societat catalana d'estudis històrics, p. 43-46. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000059/00000094.pdf [Consulta: 22/11/2009].

 

Duran i Cañameras, Fèlix  (1954-1955). «Margarida de Prades, III». En: Butlletí de la Societat catalana d'estudis històrics, p. 33-36. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000060/00000060.pdf [Consulta: 22/11/2009].

 

Fort i Cogul, Eufemià (1960). Margarida de Prades. Barcelona: Rafael Dalmau.

 

Pérez Priego, Miguel Ángel (2003). «El Marqués de Santillana y la Corona de Aragón en el marco del Humanismo peninsular». En: Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca, núm. 9, p. 29-40. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2217234 [Consulta: 22-11-2009].

 

Sabaté i Martín, Glòria; Soriano Robles, Lourdes (2005). «Reinas catalanas: mujeres, lectoras y protectoras de la cultura (siglos XIV-XV)». En: González de la Peña, María del Val (coord.). Mujer y cultura escrita: del mito al siglo XXI. Gijón: Trea. 

 

Silleras-Fernández, Núria. «Widowood and deception: ambiguities of queenship in late medieval Crown of Aragon». En: Reeves, Margaret; Raiswell, Richard; Crane, Mark (eds.). Shell games: studies in scam, frauds and deceits (1300-1650). Toronto:  Victoria University. (http://books.google.es/books?id=CHrnGqF6-qsC&pg=PA185&lpg=PA185&dq=nuria+silleras&source=bl&ots=WBJ3DBCg54&sig=zWUZHCG5PgcQDcbBY2vRBaHyuXw&hl=es&ei=KcwKS7iaG4L64AaU6OnRCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CA0Q6AEwATgK#v=onepage&q=nuria%20silleras&f=false) [Consulta: 22-11-2009].

 

Soldevila, Ferran (1961). Les dones en la nostra Història. Barcelona: Rafael Dalmau.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Humanisme
Vinculada a les entitats:
  • Orde Cistercenc / Orde del Císter (O. Cist.)
  • Monestir de Santa Maria de Valldonzella
  • Monestir de Santa Maria de Bonrepòs
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Concepción Rodríguez Parada
Darrera modificació:2010-09-28 14:02:16