Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Maria, de Cervelló (Maria del Socors o Maria del Socós)

Identificació:Santa, religiosa
Data de naixement:1230
Data de defunció:1290
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Religiosa
    beata
  • Noble
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    En absència de dades directes, la biografia de Maria de Cervelló s'ha de bastir a partir de dues biografies escrites per sengles autors medievals. La primera d'elles la començà a escriure el seu contemporani Joan de Laes, frare mercedari, tot i que qui l'acabà el 1401 fou fr. Guillem Vives, prior del convent de la Mercè de Girona. La segona, l'autor de la qual, un canonge de la catedral de Girona, l'escriví per encàrrec de Guillem de Cervelló, virrei de Cerdenya i parent de Maria. Ambdòs escrits reberen el plàcet del general de l'Orde,  fr. Nadal Gaver, en el capítol realitzat el 1442. Els exemplars conservats, però, no són pas de l'època, sinó que es tracta de dues transcripcions fetes al segle XVIII i autenticades davant notari.

    Totes dues biografies presenten una estructura formal similar: relats breus escrits en llatí, en tercera persona, i que descriuen la vida de pietat i mística de Maria.

    La trajectòria vital de Maria de Cervelló es desenvolupa en tres escenaris. En el primer d'ells, la casa familiar, inicia la seva pròpia imitatio Christi, o camí de perfecció, en exercir la caritat segurament a l'hospital mercedari de Santa Eulàlia; després, va fer vot de virginitat pel qual va rebutjar propostes successives de matrimoni; i per últim, va mantenir vot de silenci o de clausura. En aquests moments es vesteix amb «casaca de drap guixut» i es talla els cabells, signes visibles d'una vida consagrada a Déu. És ara també que escolta els sermons del mercedari fr. Bernat de Corbera, el qual esdevindrà el seu confessor.

    Amb 30 anys, i després de la mort del pare, comença una vida de comunitat amb la seva mare a prop del convent barceloní de la Mercè, i vesteix l'hàbit de terciària de l'Orde, més tard que fr. Corbera demanés al Concili de Tarragona (1260) la presència de religioses en les tasques de suport a la redempció de captius, desenvolupades pels mercedaris «previo examen de vida piadosa, vistiendo nuestro hábito y con título de beatas» (ACA, Manuscritos de la Orden de la Merced, núm 91). Segons Gazulla, ambdues visiten a Agnes i Clara, fundadores clarisses a Barcelona, que «en ese tiempo florecian con grandes esplendores de santidad, (...) oía los consejos,observaba sus virtudes y tratabase [en aquestes trobades] mucho de Dios ...» (Jornet, 2002).

    En el tercer escenari ja no és present la mare, morta en 1265. A partir d'ara, Maria conviu amb Eulàlia Pinós, Isabel Berti i Maria de Requesens. Aquesta primera comunitat mercedària femenina desenvolupa una activitat assistencial d'atenció als captius redimits dins l'ambient espiritual i caritatiu de la Barcelona del segle XIII. No podem parlar, doncs, d'una congregació religiosa sinó més aviat:

    «d'una comunitat informal de dones inspirades en els principis de les ordes mendicants, vinculades a l'acció exercida per aquestes, [la seva pràctica espiritual amalgama] els ideals evangèlics de vida activa [...] i vida contemplativa» (Jornet y Rodríguez, 2005).

    El coneixement sobre Maria que ens ha arribat és fonamentalment hagiogràfic, producte de l'objectiu de l'Ordre post-Trento de conèixer, re-conèixer i re-construir la memòria pròpia. Durant el segle XVII es promouen els processos de beatificació dels mercedaris més il·lustres -com Maria de Cervelló, canonitzada el 1692. Sobre la nounata figura de l'arxiver, cronista i historiador de l'Orde recau la responsabilitat d'escriure i reescriure la història de l'anomenada «centúria primera» en què la santa visquè. En aquest segle, Maria es biografiada pels mercedaris Vargas, Interián de Ayala i fr. Esteve de Corbera, autor de Vida i echos maravillosos de Maria de Cervellón (1629) que inclouen les «Sentències espirituals» atribuïdes a la religiosa.

    Obra:

    Cervelló, Maria de.  Palabras, aphorismos i sentencias morales que dixo la Santa. Cf. Corbera, Esteve de. Vida i echos maravillosos de Doña María de Cervellón. En Barcelona: por Pedro Lacavalleria,1629.

    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

    Vida d’un anònim (1323), (còpia i compulsa pel frare Ramon Soler, arxiver al segle XVIII), ACA Hisenda-Monacals, núm. 2680.

    Vida de Juan de Laes (coetàni de la santa, segle XIII), (còpia i compulsa pel frare Ramon Soler, arxiver al segle XVIII), ACA Hisenda-Monacals, núm 2676 i 2678.

    Vida de Guillem Vives  (1401), (còpia i compulsa pel frare Ramon Soler, arxiver al segle XVIII), ACA Hisenda-Monacals, núm. 2676

    Compendioso resumen de la prodigiosa vida de Santa Maria de Cervelló, vulgarmente llamada del Socós, primera religiosa professa del real y militar orden de Nuestra Señora de la Merced, Redencion de Cautivos. En Barcelona: por Iayme Surià ..., 1693.

    Corbera, Esteve de. Vida i echos maravillosos de Doña María de Cervellón. En Barcelona: por Pedro Lacavalleria,1629.

    Interian de Ayala, Juan (O de M). Epítome de la admirable Vida, Virtudes y milagros de Santa María de Cervellón, Comunmente llamada de Socos. 1695.

    Ignacio López. Océano de grandezas, reducido a cortas márgenes. En la admirable vida de Santa María de Cervellón y del Socorro ... Valencia: Imprenta de Francisco Mestre, 1693.

    Pibiri i Serra, Jordi (O de M). Los Socorros de la protegedora, hvmilde y observantissima Religiosa Mercedaria, benignamente
    experimentados y vniversalmente recibidos en el dilatado ambito de los orbes, Santa Maria de Cervellò, llamada communmente del Socorro... 
    Barcelona: en la imprenta de Iuan Pablo Marti, 1710.

    Ribera, Manuel Marià (O de M). Genealogia de la nobilissima familia de Cervellón ...  Barcelona: por Pablo Campins..., 1733.

    Ulate, Miguel de (O de M). Vita catalaunae Virginis Mariae de Cervellon, vulgo Socos, ob suae beneficentiae virtutem appellate:mirabilis in procelloso mari navigatum advocatae.... Madrid: Typographia Regia, 1712.

    Vargas, Bernardo de (O de M). Additio ad opusculum De Vita et Gestis Gloriosíssimi Patriarchae S. Petri Nolaschi... Messanae: Typographía Petri Breae, 1629.

    Vidal,  Ramon (O de M). Epítome de la Vida y Milagros de la segunda Estrella del Mar, la illustre Virgen Cathalana S. Maria de Cervelló nombrada comúnmente de Socós... Barcelona: Joseph Giralt Impressor, 1746. 

    Fonts iconogràfiques:

      

    Goigs dedicats a Santa Maria de Cervelló. Font: http://bibliogoigs.blogspot.com/search/label/Cervell%C3%B3 [Consulta: 28/02/2010].

     

     

     

     

     

    Fonts bibliogràfiques:

    Gazulla, Faustino (1909). Vida de Santa María de Cervellón, virgen comúnmente llamada del Socós, primera religiosa de la celestial, real y militar orden de Nuestra Señora de la Merced. Barcelona: Hispano-americana.

    Jornet i Benito, Núria (2002). «Agnès de Peranda i Clara de Janua: dues figures carismàtiques o la fundació del monestir de Sant Antoni de Barcelona». En:  DUODA Revista d'Estudis Feministes, núm 22, p. 41-54.

    Jornet i Benito, Núria; Rodríguez Parada, Concepción (2005). «Las Sentencias espirituales atribuidas a María de Cervelló: la apalabra de María en el relato hagiográfico de la Orden Mercedaria». En: González de la Peña, María del Val. Mujer y cultura escrita: del mito al siglo XXI. Gijón: Trea.

    Rodríguez Parada, Concepción. La biblioteca del convento de Barcelona de la Orden de la Merced: una herramienta para la formación de los frailes. (http://www.tdx.cat/TDX-1029109-123440) [Consulta: 22/11/2009]. 

    Vinculada a les entitats:
    • Orde de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius (O. de M.)
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Concepción Rodríguez Parada
    Darrera modificació:2010-09-28 14:14:01