Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Violant, de Bar

Identificació:Reina de la Corona d'Aragó
Data de naixement:1365
Data de defunció:juliol de 1431
Nascuda a:
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Ducat de Bar
Corona d'Aragó
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    comtessa
  • Noble
    reina
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Vídua
Biografia:

Violant era la filla gran dels onze fills de Robert I, duc de Bar, i de Maria de França, i neboda del rei francès Carles V i dels ducs de Berry, de Borgonya i d’Anjou. S’educà a la cort francesa durant uns vuit anys i el 1379, quan en tenia 14 aproximadament, el duc de Girona, Joan, primogènit de Pere el Cerimoniós, feu demanar la mà d’aquesta noble en contra de l’expressa voluntat del pare, qui volia que es casés amb una princesa siciliana. Acceptada la proposta, Violant emprengué el camí cap a Perpinyà on l’esperava el seu futur marit. El viatge durà més temps del previst perquè la jove s’aturà en diverses poblacions a casa de parents com ara Dijon o Avinyó. Arribà a Perpinyà el 29 d’abril i es casaren el dia següent a la capella del palau reial. El 17 de maig partiren cap a Barcelona on els esperava el rei, qui els rebé junt amb la seva esposa Sibil·la de Fortià. Aviat s’instal·laren a Barcelona però per motius dels càrrecs polítics i de salut, especialment de l’infant Joan, la nova cort fou itinerant.

 

El 1381, en una estada de la parella reial a Saragossa per celebrar corts, el rei aprofità perquè Sibil·la fos coronada reina. A la cerimònia no hi assistí cap dels infants, encara que Martí, el segon fill de Pere, hi envià la seva muller Maria de Luna. Aquesta desatenció molestà en gran manera el rei i provocà que les tibantors que ja existien entre el pare i el fill hereu augmentessin. Joan donava la culpa a les influències nefastes de la madrastra sobre Pere. La jove parella va començà a actuar pel seu cantó sentint-se recolzada per la noblesa, foragitada dels llocs de poder per Sibil·la i els seus.

 

Entre el mes d’agost de 1381, en què nasqué la petita Violant, i el gener de 1396, la duquessa tingué cinc fills: Jaume, Carles, Ferran, Pere i Joana. Solament Violant arribà a edat adulta. El 1387 morí Pere el Cerimoniós, Sibil·la amb els seus fou empresonada i Joan I i Violant foren proclamats sobirans. Els nous monarques, que s’avenien molt, eren persones cultíssimes, amants del luxe, de les caceres, de la música, de la poesia, de la festa en general, de les menges exquisides, de l'astrologia i la màgia i, especialment, dels llibres. Empararen Francesc Eiximenis i, malgrat ser admiradors de la tremenda oratòria de Sant Vicent Ferrer, intentaren parar els greus aldarulls contra les aljames. Violant sentia una especial devoció per Montserrat i amb una certa freqüència hi anava. El 1393 donà els recursos que faltaven per a la fundació del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Els registres de la cancelleria estan plens de notes del príncep Joan, on demanen als seus procuradors més diners per seguir mantenint una vida exquisida, que continuaren portant quan ja eren reis. Però les corts acusaren els reis de disbauxa i els funcionaris reials de corrupció, fet que els obligà a despatxar-ne alguns.

 

Pel mes de maig de 1396, quan ella esperava un altre fill, Joan patí un greu accident de caça a Torroella de Montgrí, a causa del qual morí. Com a reina vídua continuà actuant en política per afavorir els seus, especialment en el compromís de Casp, ja que volia que un net seu fos elegit rei. Violant de Bar era una dona decidida, enèrgica, que des del primer moment mantingué una fluida correspondència en català amb la seva família i amb diversos amics i funcionaris.

 

Després de la seva mort, les seves restes van ser traslladades a Poblet.

Fonts bibliogràfiques:

Bratsch-Prince, D. (2000). Violant de Bar. Madrid: Ediciones del Orto.

 

Cortiella, F; Sanmartí, M.; et al. (1988). Actes Municipals. 1388-1389; 1393-1395. Tarragona: Publicacions de l’Excm. Ajuntament.

 

Riquer, Isabel (1994). «Los libros de Violant de Bar». En: Graña Cid, Mª del Mar (ed.). Las sabias mujeres: educación, saber y autoria (siglos III-XVII). Madrid: Asociación Cultural Al-Mudayna.

 

Sabaté, Gloria; Soriano, Lourdes (2005). «Reinas catalanas: mujeres, lectoras y protectoras de la cultura (siglos XIV-XV)». En: González de la

Peña, Maria del Val (coord.). Mujer y cultura escrita. Del mito al siglo XXI. Gijón: Trea.

 

Tasis, Rafael (1959). Joan I . El rei caçador i músic. Barcelona: Aedos.
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Montserrat Sanmarti Roset
Darrera modificació:2010-09-28 15:16:03