Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Àngela Graupera

Identificació:Escriptora, conferenciant, infermera
Data de naixement:1890 (circa)
Data de defunció:1930 (circa)
Relacions familiars:No sabem si té relació amb un militant de la CNT dels anys vint anomenat Josep Graupera que actua a la zona del Maresme.
Nascuda a:Maresme
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:Barcelona
Bèlgica
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
  • Activitat_Lliberal
    infermera
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

A partir d'un dels seus llibres, al pròleg, podem comprovar que va ser infermera de la Creu Roja durant la Primera Gran Guerra (1914-18) a Sèrbia. Des d’aquella regió va començar a enviar articles i es va convertir potser en la primera corresponsal de guerra espanyola a la premsa, concretament a Las Noticias de Barcelona.

Hem seguit part de la seva trajectòria vital a partir de la premsa cooperativa durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931), en què fa diverses conferències en cooperatives, escoles racionalistes i ateneus obrers i on la podem ubicar geogràficament a la comarca del Maresme i Badalona.
Segons Acción Cooperatista, va viure més d'un any a Bèlgica i va retornar a Catalunya en els anys finals de la dictadura, cap el 1928-29, en què la trobem donant conferències. Va establir amistat amb altres oradores i escriptores com Regina Lamo i Micaela Chalmeta.

El que més sorprèn de la seva trajectòria és que se situa també dins de l'espectre dels anarquistes, a l'entorn dels editors Joan Montseny i Teresa Mañè i la seva Novela Ideal de La Revista Blanca, que quinzenalment feia  aparició a les llars obreres de tota la península, però tambè d'Argentina o Mèxic.

Compartirà col·leccions de novel·les amb la mateixa Federica Montseny, Regina Opisso, Maria Solà, Carlotta O'Neill, Romilda Mayer, i Joaquima Colomer, Rosario Montes, Dora Ferre, Marta Espinosa i algunes més en una colecció de novel·les que per primera vegada s'adrecen a la classe treballadora i on la dona és model i protagonista activa de les narracions. Unes novel·les que instrueixen la generació de dones que participaran activament en l'esforç constructiu del període 1936-39. I unes novel·les que, en el cas de l'Àngela Graupera, se seguiran reeditant en l'exili anarquista de Toulouse per Federica Montseny, hereva del projecte editorial dels seus pares.

Graupera escriu més de trenta títols on fa especial incidència en les temàtiques femenines: mares solteres, fills orfes, problemes de feina, etc.

Tot i aquesta activitat periodística i de novel·lista, durant els anys de la revolució no apareix en els entorns anarquistes o de Mujeres Libres, i tampoc en els anys de l'exili. No sabem si va marxar o va morir en els anys de l'exili, la seva trajectòria desapareix amb les seves publicacions.

Obra:La persección del helenismo en Turquia (1920). Barcelona: Ed. Gili.

A La Novela Ideal, de l'Editorial La Revista Blanca de Barcelona, dins d'aquesta col·lecció (la majoria sense data d'edició):

La Alondra.
Aura Popular.
El corazón de la esfinge.
La pequeña hechicera.
El retorno a la tierra.
La venganza de Jaime.
La Tentación.
Como las abejas.
En las garras del hombre.
Bajo los cedros.
Camino del amor.
La moral de la gente bien.
El abismo.
Corazón de mujer.
El batelero.
Los viejos (1931).
El despertar.
La cigarra y la hormiga.
Alma de inquisidor (1932).
Padre y verdugo (1932).
La vocación (1932).
La mujer que se vendió (1933).
En familia.
La pequeña rebelde (1933).
Sacrificio (1933).
La romántica (1934).
La mancha de sangre.
El vagabundo (1935).
Los dos caminos.
Odio y amor (1935).
La casita blanca.
El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra (1935). Reedició a Toulouse, a la Col·lecció: El Mundo al Dia..

Dins de la col·lecció de La Novela Libre de l'Editorial La Revista Blanca de Barcelona:
Los rebeldes.
Ofrenda de amor (1934).
El amo.
En busca del amor.
La cadena.
La herencia.
Ansias de volar.
La madre.

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:Institute for Social Movements d'Amsterdam, col·lecions de la Revista Blanca: La Novela Ideal i la Novela Libre.
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:Marin Silvestre, Dolors; Palomar Abadia, Salvador (2006). Els Montseny Mañé: un laboratori de les idees. Reus: Arxiu Històric Municipal.
Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Anarquisme
  • Cooperativisme
  • Pacifisme
Vinculada a les entitats:
  • Confederació Nacional del Treball (CNT)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Dolors Marin Silvestre
Darrera modificació:2010-10-02 19:40:18