Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Ángeles López de Ayala Molero

Identificació:Escriptora, lliurepensadora, espiritista, maçona
Data de naixement:setembre de 1856
Data de defunció:gener de 1926
Relacions familiars:La mare va morir quan ella tenia 8 anys i es va quedar sola. Va ser acollida per diversos parents que li prohibiren escriure tot i que als 15 anys va guanyar un premi literari. Va viure amb els parents a Moron i Zahara.
El seu tiet, l'escriptor i polític Abelardo López de Ayala, la va introduir en els cercles progressistes i lliurepensadors on coneixeria el seu marit. Es casà al 1882 amb Francisco Valero de la Peña, fill del governador civil de Jaén.
Nascuda a:Sevilla
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Madrid
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
  • Activitat_Lliberal
    mestra
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:Des de 1881 va residir a Madrid on entra al "Gran Oriente de España" (1888). Guanyà el 2on Certamen Literari madrileny amb un estudi sobre l'educació de la dona. És empresonada per fer campanyes antimonàrquiques i es va incorporar a la Lògia Estrella de Oriente. Marxà a Santander, on  van calar foc a la seva casa i va fugir a Barcelona. Es va afiliar a lògies maçòniques i va fundar un periódic, El Progreso i després El Gladiador del Librepensamiento. Ja des de Barcelona, i en els cercles lliurepensadors, participa al Congreso de Librepensamiento de Madrid el 1910 en què forma part de la comissió organizadora amb Laura Mateo, Cristòfol Litrán, Julio Lozano, Juan Reig i varis més. Al 1904 ja havia assistit al Congreso de Librepensadores de Buenos Aires.

Amb Amalia Domingo Soler i Teresa Claramunt va fundar la Societat Autònoma de Dones (1889) que es transformà en Foment de la Instrucció Lliure, embrió de la Societat Progressiva Femenina (1898-1920). El Foment era una escola racionalista amb la seva associació musical i companyia de teatre. A principis del segle XX tenien vàries filials en altres localitats.

Va sofrir 8 processos i va anar 3 vegades a la presó. També fou víctima d'un intent d'enverinament i d'un atemptat a trets al carrer Torrent de l'Olla que causà impactes de bala en les seves faldilles.

El Gladiador desapareixerà a causa dels fets de la Setmana Tràgica. Poc després va fundar Nivel Rojo, una espècie de Creu Roja radical. Va organitzar una gran manifestació per la llibertat de consciència al 1910.
Obra:(1880):Lo que le conviene a un marido. Teatre
(1881): El triunfo de la virtud. Novel·la.
(1886): Los terremotos de Andalucia o la justicia de Dios. Madrid. Tip. Huérfanos. Novel·la.
(1888): Cuentos y cantares para niños. Madrid. Ed. José Matarredona.
(1889): De tal siembra tal cosecha. Barcelona. Ed. Maucci. Teatre.
(1899): Absurdos sociales. Madrid. (Col·lecció de la seva col·lumna a Las Dominicales del Librepensamiento).
Articles a:
La Humanidad. (1890), La Publicidad, La Ilustración madrileña, El País, El Ideal y El Campesino, a Madrid.
La Educación, El Figaro, El Hispalense, El Disparate, El Ciclón a Sevilla.
La Luz del Porvenir. Barcelona.
Las Dominicales del Librepensamiento, a Madrid.
El Gladiador del Librepensamiento. örgano de la Sociedad Progresiva Femenina y de la Libertad de Conciencia. (1906-1909, i segona época,1914-1919) Barcelona.
El Progreso (1896-1901) Barcelona.
El libertador . Periódico defensor de la Mujer y Órgano Nacional de Librepensamiento.(1910-1914).
El Ciclón. Sevilla.
El Gladiador. Jaén.

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Col·leccions de premsa: Las Dominicales del Librepensmiento, El Gladiador de la Libertad, La Luz del Porvenir, El Progreso, etc.

Archivo Histórico de la Guerra Civil, Salamanca. Expedient Maçònic.

«Ángeles López de Ayala y Molero. Columna de Honor de Masonas Españolas» (1926). En: Vida Masónica (4 de juny de 1926).

Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Alvarez Lázaro, Pedro F. (1895): Masoneria y librepensamiento en la España de la Restauración. Madrid. Publicaciones de la Universidad Pontificia de Comillas. Serie 1, Estudios 33.

«Angeles López de Ayala» (1998). En: Espai de Llibertat, núm. 11 (tercer trimestre 1998). Barcelona: Fundació Ferrer i Guàrdia.

Carmona, Angeles (1999). Escritoras andaluzas en la prensa de Andalucía del siglo XIX. Càdiz. Publicaciones de la Universidad de Cádiz.

Horta, Gerad (2001). De la mística a les barricades. Intriducció a l'espiritisme català del XIX dins del contex ocultista europeu. Barcelona. Ed. Proa. Col. La mirada social.

Izquierdo, Manuel Vicente (1993).  «El lliurepensament radical a Barcelona (1881-1896): Josep Llunas i la Tramontana». En: III Congrés d'Història de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Marin, Dolors (2009). La Semana Trágica. Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna. Madrid: La Esfera de los libros.

Romero Maura, Joaquin (1989). La Rosa de Fuego. El obrerismo barcelonés de 1899 a 1909. Madrid: Alianza.

Sànchez Ferrè, Pere (2008). La maçoneria a Catalunya (1868-1947). Premià de Mar: Ed. El Clavell. Col. Acacia.

«Semblança de Angeles López de Ayala» (1932). En: El Ateo. Organo del Grupo Nakens, núm. 6. Barcelona.

Solà, Pere (1978). Les Escoles Racionalistes a Catalunya. Barcelona: Tusquets.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Lliurepensament
  • Feminisme
  • Maçoneria espiritista
Vinculada a les entitats:
  • Societat Progressiva Femenina
  • Societat Autònoma de Dones de Barcelona
  • Partit Republicà Radical
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Dolors Marin Silvestre
Darrera modificació:2010-10-12 20:46:12