Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Maria Majoral

Identificació:Trementinaire
Data de naixement:1886
Data de defunció:1970 (circa)
Nascuda a:Josa i Tuixén
Alt Urgell
Lloc de defunció:Josa i Tuixén
Alt Urgell
Llocs de vinculació:Vall de Lavansa
Condició Socio-Econòmica:
  • Camperola
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

L'ofici de trementinaire va ser una activitat exclusiva de la vall de La Vansa i Tuixent a la comarca de l'Alt Urgell. Exercida majoritàriament per dones, tenia com a objectiu complementar l'economia domèstica de la familia i aportar-ne liquidesa en forma de diners en un context on els intercanvis monetaris eren escassos. El comerç va permetre les trementinaires disposar de moneda pel pagament de deutes, redempció de préstecs, pagaments per reducció del servei militar o dots dels “cabalers” (germans o germanes de l’hereu o la publilla). Les dones "que anaven pel món" pertanyien a les famílies més pobres de la vall, ja que les classes més acomodades no necessitaven enviar fora les seves dones.

Les trementinaires es dedicaven, en paraulesa seves, a "anar pel món". Es desplaçaven per Catalunya seguint uns itineraris prefixats amb la finalitat de vendre la trementina, herbes remeieres i altres productes de muntanya. Venien té de roca, corona de rei, escabioses, serpolet, orella d'òs, milifulla, oli d'avet i de ginebre. La trementina era el seu producte principal, allò que els va donar nom. La venien per desinfectar ferides de persones i animals. A partir d'una substància que s'extreu de la resina dels pins, l'ungüent es fabrica afegint-hi pega grega i oli d'oliva. Malgrat el seu prestigi, envoltat de misteri, les trementinaires compraven part dels ingredients a les drogueries al llarg del seu viatge i preparaven la trementina "in situ", amb la qual cosa s'estalviaven carregar amb el producte durant tot el trajecte.

Les trementinaires i les seves famílies recollien i assecaven les plantes d'alta muntanya, i les guardaven en bosses de tela que després carregaven en el seu viatge. Les bosses i les llaunes van crear la figura de la trementinaire, que era reconeguda així a tots els llocs per on viatjava habitualment. Altres elements típics de la seva indumentària eren la bossa per la roba i els diners, les llaunes on portaven els olis (d'avet i de ginebre, i la trementina), el podallet per tallar herbes, i una petita balança de ferro per pesar els productes.

Els pares de Maria Majoral anaven a treballar a la zona de Vic i s’emportaven la nena, que a l'edat de dos anys va fer el seu primer viatge.

Maria va començar a anar pel món als 12 o 13 anys, i va llogar com a acompanyanta la Rosa Arnau, una nena del poble de 8 anys. Després dels viatges es quedava a servir a Barcelona fins a l’estiu, que tornava a casa.

Es va casar amb en Jaume, hereu d’un mas petit sense ramat i van tenir quatre filles, la primera de les quals va morir als pocs mesos de néixer. Per aquest motiu Maria va anar a criar a Barcelona fins que se li va retirar la llet i després va treballar a la fonda d’uns parents.

Acompanyada d’una o altra de les seves filles va anar pel món any rere any. Va poder viatjar tant de temps, precisament, per comptar amb les seves noies en èpoques en què les nenes cada vegada viatjaven menys.

Va fer el penúltim viatge sola cap a 1955 i l’any següent el 1956 va fer el darrer viatge acompanyada de la seva filla Rosa, que havia quedat vídua dos anys abans. Tenia 72 anys.

Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Pasques, Jordi. «lo Miquel i la Sofia , trementinaires d’Ossera ». Enregistrament videogràfic. Ossera, 11 de juliol de 1989.

Fonts iconogràfiques:


Font: http://www.revistadharma.com/tremen.htm [Consulta:23/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Bonet, M. Àngels (2000). «Remeis antics. Les Trementinaires». En: Rev. Amindola, núm. 40 (11-13 agost 2000).

 

Folch Serra, Mireya (1990). Voices of the place: dialogical landscape in the Catalan Pyrenees. Thesis . Dpt of Geography, Queen’s University Ontario, Canada.

 

Frigolé Reixach, Joan (2005). «Dones que anaven pel Mòn.vEstudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent ». En: Temes d’Etnologia, 12. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Clara Garí Aguilera
Darrera modificació:2010-10-04 10:56:03