Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Dolors Prats Marganet

Identificació:Militant anarquista, teixidora
Data de naixement:1905
Data de defunció:2005
Relacions familiars:Dolors va quedar òrfena als 8 anys i des de llavors fou la petita mestressa de casa que va cuidar dels seus 4 germans petits, entre ells la seva germana Clara sordmuda a la qual cuidarà tota la vida, fins al seu exili a França.
Se separa del primer marit al 1939 ja que ell no marxà a França. Anys després, coneix el que serà el pare dels seus dos fills, un anarcosindicalista exiliat que havia format part de la Columna Durruti.
El seu fill Progreso Marín serà el seu biògraf i rememorarà amb tota la seva familia, fills, néts i amics els camins de l'exili en els darrers anys de la seva vida, i decideixen fer-li un homenatge singular: "El camí de la llibertat" (llibre editat el 2002).
El pare, transportista de Ripoll a Puigcerdà, passava bona part del temps fora de casa, però va possibilitar que Dolors estudiés, cosa inusual al camp català.
Nascuda a:Ripoll
Ripollès
Lloc de defunció:(Tolosa)
França
Llocs de vinculació:Ripoll
Tolosa
Condició Socio-Econòmica:
  • Obrera
    filadora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Amistançada
Biografia:

Als 14 anys es posa a treballar al tèxtil i ingressa a Filatures Gratallops on va treballar fins al 1936, en què passà a exercir de secretària sindical de la secció de la Confederació Nacional del Treball.

El 1919 havia participart a les vagues en demanda de les 8 hores que tingueren lloc en tot el Ripollès i que van comportar que nombrosos esquirols, custodiats per la guàrdia civil, ocupessin el lloc dels vaguistes entre les protestes dels treballadors. La vaga va durar 9 setmanes, durant les quals els treballadors no van cobrar. Dolors va participar-hi i va confeccionar cartells (era de les poques que sabien llegir i escriure), que van enganxar per totes les poblacions cridant a la vaga i en contra dels patrons.

El 1936 formà part dels col·lectivitzadors de la industria tèxtil, sobretot a Cal Boter, on per primera vegada va haver-hi igualtat de salaris entre homes i dones i es treballava en millors horaris.

Aquest mateix any, casada amb Joan, va acollir un nen refugiat de Madrid, Carlos, que s'emportà en la seva diàspora cap a França, juntament amb la seva germana Clara. Era conscient que corria un gran perill de ser denunciada pel seu passat anarcosindicalista i perquè havia amagat armes a casa seva. Són internats al camp de concentració de Magnac-Laval prop de Llemotges.

El febrer de 1940 són retornats a Espanya sense el seu consentiment per les autoritats col·laboracionistes, com altres centenars de refugiats. Veient el perill de ser denunciada igual que molts dels seus veïns, Dolors està dos mesos clandestinament a Barcelona, però  decideix a la fi passar una altra vegada la frontera. Les seves peripècies per poder treballar són incontables, no disposa de papers que regularitzin la seva situació. Treballarà com a dona de fer feines, en una pedrera, o cosint.

Al desembre de 1940 decideix amb dues amigues marxar cap a Tolosa de Llenguadoc. Durant tots aquests anys forma part del nucli anarcosindicalista tolosenc que resideix a l'exili, i intervé en episodis de la resistència armada antifranquista, fins als anys 50.

A la mort del dictador Dolors retorna a Ripoll, l'any 1976, tot i que segueix molt vinculada a França, i a les lluites socials, i participa activament, per exemple,  en el moviment dels "Sans papiers" del 1999.

Obra:
Fonts orals:

Entrevista a Progreso Marín Prats. Tolosa de Llenguadoc (1996).

Entrevista a Dolors Prats, a: Joan Gamero (1997). Vivir la Utópia, documental de TVE-Arte. Disponible a: Arxiu Fundación Anselmo Lorenzo de Madrid.

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Berguer, Lisa; Manzer, Carol (1987). De toda la vida. Mujeres en la revolución española. Documental amb testimonis de dones militants anarcosindicalistes.

Lisa Berguer (1996): El Camino de la libertad. Point of view Productions. Documental que narra la marxa a l'exili de Dolors Prats, acompanyada ara dels seus fills, néts i amics, que van de Ripoll a França pels camins del Pirineu.


Joan Gamero (1997): Vivir la Utopía. TVE-Arte. Documental sobre els testimonis de varis militants anarquistes del segle XX.

Fonts bibliogràfiques:Marin, Progreso (2002). Dolores, une vie pour la liberté. Tolouse: Ed. Loubatières. (Hi ha traducció al català a Lleida: Pagès Editors, 2008).
Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Anarquisme
Vinculada a les entitats:
  • Confederació Nacional del Treball (CNT)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Dolors Marin Silvestre
Darrera modificació:2010-10-04 20:37:18