Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Antònia Adroher Pascual

Identificació:Mestra, militant del POUM
Data de naixement:1913
Data de defunció:2007
Relacions familiars:Va néixer en un entorn familiar obrer i el pare tenia un petit taller d’ebenisteria que els va donar certa comoditat econòmica.
Tot i assistir a l'escola pública, la seva mare Narcisa sempre la va esperonar perquè se superés i llegís. Va estudiar mecanografia i va freqüentar les biblioteques. Va freqüentar també els ambients d'obrers intel•lectualitzats que organitzava el seu germà comunista heterodox, Enric, "Gironella", i aviat es va polititzar.
Companya de Dídac Tarradell, amb qui es va comprometre als 14 anys, i anys després de Carmel Roca, "Lluís Roc", del POUM.
Nascuda a:Gironella
Berguedà
Lloc de defunció:França
Llocs de vinculació:Girona
Barcelona
Perpinyà
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    mestra
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Antònia va acudir a Girona a fer estudis de Magisteri a la Normal (1930). Als 18 anys va formar part de les manifestacions republicanes i el 1934 va ingressar a la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament (FETE) adherida a la Unió General de Treballadors (UGT).

    Fou mestra a l'escola d'Ultramort del 1934 a 1936 i es va adherir també al BOC alternant els estudis, el treball i la militància.

    L'esclat de la revolució l'agafa fent de mestra acabada de casar i tots dos es van posar al servei de les Milícies Antifeixistes. Dídac va ser ferit de mort pels trets d'un colpista emboscat. Fou enterrat el 25 de juliol enmig d'una gran manifestació de dol dels seus companys. Desesperada, Antònia volia marxar també al front, però fou designada per ocupar-se de les noies de l'escola de les Carmelites que havien quedat soles. Antònia Adroher va ser la primera dona que va desenvolupar un càrrec polític en un Ajuntament de la comarca de Girona, on es va responsabilitzar de la Conselleria de Cultura i Propaganda del mes d'octubre de 1936 fins al febrer de 1937, com a representant del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) on també militava el seu germà. Antònia tenia 23 anys i la seva tasca a favor de la educació a Girona va fer que cap nen es quedés sense escolaritzar en un temps molt difícil.

    Va formar part de la secció gironina del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) i va treballar de mestra en una escola de Girona.El 1937 va fer de mestra a la seva plaça de l'escola Giner de los Ríos i el 1939 passà a l'exili i estigué en varis camps de concentració fins que en sortir s'establí a Perpinyà. La seva casa del carrer Printemps fou el centre de resistència de tots els seus amics catalans del POUM. En aquells anys coneix Carmel Roca, que tenia un fill de 4 anys i era orfe de mare. Es van unir i van recomençar una vida junts a Banyuls.

    L'any 1970 va rebre un reconeixement a Catalunya per la seva trajectòria com a professora; també el 2000 el col·lectiu de professors Mestres del 68 la van premiar pel seu treball; a Girona li van posar el seu nom a un carrer.

    El 1976, amb el seu marit, Carmel Roca, van ingressar en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) com molts altres antics militants del POUM. L'any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

    Obra:

    «Records de Joventud: la República i la guerra civil» (1986), en La guerra civil a les Comarques gironines. 1936-1939. Girona, p. 5 a 22.

    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:Fundació Andreu Nin de Barcelona. Poemes de Carmel Rosa-Roc que narren episodis de la vida de la parella a l'exili (www.fundanin.org/fam.htm).
    Fonts iconogràfiques:

    Font: http://www.elpunt.cat/imatges/17/93/baixa/780_008_1793137_1c5b0bb2679647e5138572f04f17a47e.jpg [Consulta: 22/02/2010].

    Vegeu també el documental de Victoria Prego sobre la transició al Congrés de Suresnes amb Felipe Gonzàlez.

    Fonts bibliogràfiques:

    Molina, Puri (2003). Antonia Adroher i Pascual. Ideals, revolució i coherencia. Girona. Col·lecció Mestres.


    Rodrigo, Antonina (....) (1999). Mujer y exilio, 1939. Madrid: Compañía Literaria.


    Gutiérrez Álvarez, Pepe (2006). Retratos poumistas. Sevilla: Ed. Espuela de Plata, Col. España en armas.


    Fabre, Jaume i Huertas; Josep M. (1980). «Antònia Adroher, una gironina del POUM». En: L'Avenç, n. 32, nov. 1980. Entrevista.


    Martinez de Sas, M. Teresa (coord.) (2000): Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Comunisme heterodox
    • Racionalisme
    Vinculada a les entitats:
    • Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament (FETE-UGT)
    • Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM)
    • Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU)
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Dolors Marin Silvestre
    Darrera modificació:2010-09-28 15:49:57