Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Rosario Dolcet Martí

Identificació:Teixidora, anarcosindicalista
Data de naixement:febrer de 1881
Data de defunció:octubre de 1977
Relacions familiars:Rosario va néixer en una família molt activista. El pare, Jaume, era republicà federal i això va permetre que podés assistir a l'escola de la mestra anarquista Teresa Mañè de la seva localitat fins als 14 anys.
Sempre treballa i viu amb la seva germana Encarnació que comparteix amb ella les lluites socials. Sovint participen a les mateixes vagues i pateixen la repressió.
A causa de la seva "unió lliure" amb el jornaler Antony Pey, li fan el buit a Vilanova i haurà de fugir el 1910. Qualifiquen la seva situació de "mal exemple" per a la població.
Als anys 1020-1923 va acollir a casa seva nombrosos militants, un dels quals, Marcelino Silva, es convertirà en el seu company. Serà assasinat el 1937 a Tarragona pels estalinistes.
Nascuda a:Vilanova i la Geltrú
Garraf
Lloc de defunció:(Carcassona)
França
Llocs de vinculació:Vilanova i la Geltrú
Sabadell
Carcassona
Condició Socio-Econòmica:
  • Obrera
    teixidora
Condició Jurídico Etnica:
  • Amistançada
Biografia:

Pertany a "Les Tres Classes de Vapor" del ram del cotó. Des de els 22 anys Roser va destacar en els ambients obrers i així aviat ha de fugir de Vilanova a causa del "pacte de la fam"(1910). Va a Sabadell on torna a la lluita dins de la Federació Obrera Sabadellenca. Amb Encarnació, la seva germana, va defensar la mobilització de les dones obreres i va participar a la vaga del sector tèxtil (1913).  Quan fracassa la vaga és detinguda i fuig a França. Quan arriba al port de Séte increpa els joves soldats que s'embarcaven per a la guerra europea. Té dificultats amb les autoritats franceses i marxa a Montpellier, on viurà dos anys fins que torna a Barcelona (1917). Aviat s'incorpora en les lluites de fábrica i a les veïnals al Centre Republicà del Raval. Participa en el moviment barceloní de dones per l'abaratiment de subsistències del Sindicat Únic de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Amb Libertad Ródenas van partir cap a Madrid per a divulgar entre els mitjans obrers el que havia passat a les terres catalanes entre 1920-1923.

És detinguda dues vegades durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931), la primera per repartir propaganda clandestina i la segona "por incitación a la rebelión". Fuig a Tarragona on les acullen els editors anarquistes Hermós Platja i Carme Paredes. Allà també emprenen una activa acció de propaganda i conferències que  fa recórrer a peu quasi tota la província.


Amb la República (1931) reemprén la seva vida d'oradora i activista i fa mítings per la CNT. Al 1936, Roser té 46 anys i després d'enviudar fa gires de premsa i propaganda a l'Alt Aragó i recorre la província de Terol, a fi de donar suport a les col·lectivitzacions anarquistes. A la seva tornada a Barcelona s'incorpora al Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona.

Al 1939 s'estableix a Carcassona, on mor a causa d'un atropellament.

Obra:Articles a Acràcia, de Tarragona.
Fonts orals:Entrevista a Lola Iturbe (1984), Barcelona.
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:Actes del Congrés de Toulouse de la CNT, 1948.
Revista Cenit, núm. 375, article de F. Comella, Tolosa de Llenguadoc.
Revistes Le Combat Syndicaliste, (530); Espoir (52, 356, 357, 370); Orto (33) de Barcelona; El Sembrador (52).


Fonts iconogràfiques:Una fotografia a Lola Iturbe (1974), repetida en d'altres publicacions.
Fonts bibliogràfiques:

Castells, A. (1978). Sabadell. Informe de l'oposició. Sabadell: Ed. Autor, Vol. III.


Flores, Pedro (1995): Tipos Manresanos. Barcelona: Ed. Autor. Vol. II.


Luque i Fernández, R. (1996). El moviment vaguístic i la Junta de Reformes Socials de Sabadell. 1900-1923. Conflictivitat social i mecanismes de consens. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona.


Iñiguez, Miguel (2008). Enciclopedia Històrica del anarquismo español. (3 Vol.) Vitoria: Asociación Isaac Puente.

 

Iturbe, Lola (1974). La mujer en la lucha social y en la guerra civil de España. Méxic D.F.: Editores Mexicanos Unidos.


Soriano Jimenez, Ignacio Clemente (2008). L'anarquisme a Tarragona (1917-1924). Formós Plaja i Carme Paredes. Tarragona: Publicacions del Cercle d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver" del Camp de Tarragona.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Anarquisme
  • Feminisme
Vinculada a les entitats:
  • Confederació Nacional del Treball (CNT)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Dolors Marin Silvestre
Darrera modificació:2010-10-01 12:31:06