Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Aurora Gutiérrez Larraya

Identificació:Puntaire, projectista de puntes, mestra
Data de naixement:1880 (circa)
Data de defunció:1920
Nascuda a:(El Astillero)
Lloc de defunció:(Madrid)
Madrid
Llocs de vinculació:Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    brodadora
  • Activitat_Lliberal
    mestra
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Aurora Gutiérrez Larraya va néixer a Astillero (Santander) el darrer quart del segle xix. Va arribar a Barcelona de ben petita. Aurora va assistir a l’Escola d’Institutrius on, entre altres assignatures dirigides a l’inserció laboral de la dona, va aprendre les labors llavors típiques del seu gènere.

    Del 1895 al 1904, va estudiar a l’Escola de Dibuix per a nenes i adultes. Una de les assignatures que va cursar-hi fou Dibujo y Pintura aplicados á las labores de la mujer. A partir del curs 1903-1904 i fins al 1909, assistí a les classes de l'Escola Superior d’Arts i Indústries i Belles Arts de Barcelona ­–Llotja. Allí, Aurora va encaminar el seu currículum per tal d’aplicar-lo a la projecció de puntes al coixí i a l’agulla, brodats, estampats de teixits i altres tècniques.

    Gràcies a uns “projectes de puntes de mèrit excepcional i refinadíssim gust”, va guanyar una borsa de viatge de quatre mesos d’estada a Madrid. Allí, a principis de 1905, va realitzar una sèrie de treballs sobre les puntes que es conservaven al Museu Arqueològic Nacional.

    A més de l’ensenyament pràctic i teòric rebut, a Llotja Aurora va entrar en ple contacte amb l’esperit modern i renovador que llavors revifava tots els camps artístics. Era l’època del Modernisme. En aquest aspecte, de ben segur que hi van exercir molta influència els seus mestres, alguns reconeguts avui pel gran impuls que donaren a l’ensenyament de les arts decoratives i industrials: Joan Vacarisses, mestre de teoria de teixits i professor de dibuix i pintura aplicats a les labors de la dona, o Fèlix Mestres, professor de pintura decorativa, teixits, blondes i pirogravat. S’ha d’esmentar especialment el dibuixant i projectista tèxtil Francesc Tomàs i Estruch, un dels dissenyadors de puntes, brodats, estampats i tapissos de més renom al Principat a començaments del segle XIX. Cal suposar que Aurora també degué assistir a les lliçons impartides per Josep Pascó, dibuixant extraordinari.

    Per guanyar-se la vida, Aurora es va dedicar a formar noies de nombroses famílies benestants de Barcelona, ja fos en pintura i dibuix com en la pràctica de labors artístiques. D’altra banda, dissenyava i executava les peces que se li encarregaven particularment.

    Aurora Gutiérrez va participar en els centenars d'exposicions i fires d’indústries artístiques que des de les darreries del segle xix se celebraven arreu del país. Així, per exemple, el 1904 participava al concurs organitzat pel Foment de les Arts Decoratives, amb uns projectes per a puntes; la primavera del1906 a l’Exposició de Belles Arts i el 1907 a la V Exposició Internacional de Belles Arts i Indústries Artístiques, celebrada també a Barcelona.

    L’any 1909, Aurora marxava a Madrid per ampliar els seus estudis d’art. A la capital espanyola, donà classes de treballs artístics al col·legi del Sagrat Cor. Tanmateix, continuà presentant-se amb èxit a concursos, mostres d’art i exposicions de Belles Arts. Va ser guardonada, per exemple, a l'Exposició d'Arts Decoratives del finals de 1911 o començaments de 1912. D'altra banda, el març de 1915 participava en el Saló d’Art Modern, i l’abril de 1918 en l’exposició del Salón del Ateneo.

    Aurora es va submergir de ple en la vida intel·lectual i artística de Madrid. El 1920 es fundava l’Asociación de Dibujantes de Madrid, de la qual Aurora formava part. Aquell mateix any, l’artista-puntaire moria, qui sap si en el moment més àlgid de la seva carrera. Exercia aleshores com a professora de l'"Escuela del Hogar y Profesionalidad de la Mujer". Abans, però, havia treballat com a mestra en el Museo de Artes Industriales –després reconvertit en el Museo de Artes Decorativas.

    Obra:

    Dibuix de dues orles per emmarcar article: «Una artista», Feminal, suplement de la Ilustració Catalana, núm. 7, 27 d’octubre de 1907, p. 6 i 7.

     

    Retrat del pare de l'artista en cuir repujat: Feminal, 24 d’abril de 1910, núm. 37, p. 19.

     

    Bocamànigues de puntes al coixí amb la tècnica del guipur per al President de la Reial Audiència de Barcelona: «Treballs artistichs de la dona», Feminal, núm. 27, 27 de juny de 1909, p. 12.

     

    Projecte per a país de ventall: Feminal, núm. 42, 25 de setembre de 1910, p. 6.

     

    Projecte Crisantemos, (s/d), signat Aurora Gutiérrez, guaix sobre paper, 15 x 18 cm, Museu d'Arenys de Mar, núm. inv. 355. Datat el 1904.

     

    Projecte Margaritas, (s/d), signat Aurora Gutiérrez, guaix sobre paper, 36 x 36 cm, Museu d'Arenys de Mar, núm. inv. 353. Ca. 1904

     

    Projecte Amapolas, (s/d), signat Aurora Gutiérrez, guaix sobre paper, 37 x 37 cm, Museu d'Arenys de Mar, núm. inv. 354. Ca. 1904

     

    Coixí amb badabadocs: Feminal, núm. 58, 28 de gener de 1912, p. 11.

     

    Aplicació i entredós per a brodat i estampat de flors de card per a teixit: Feminal, núm. 7, 27 d’octubre de 1907, p. 7.

     

    Dibuix per a estampat a base de margarides: Feminal, núm. 33, 25 de desembre de 1909, p. 13.

     

    Projecte Espino (s/d), amb el monograma de l’artista, guaix sobre paper, 39 x 54 cm, Museu d'Arenys de Mar, núm. inv. 359. Segons Núria Marot, aquest projecte podria haver estat pensat per a punta al coixí, amb la tècnica del guipur.

     

    Projecte Trébol (s/d), amb el monograma de l’artista, guaix sobre paper, 12’5 x 50 cm, Museu d'Arenys de Mar, núm. inv. 363. Aquest projecte podria ser realitzat, segons Núria Marot, amb punta al coixí, amb la tècnica del guipur o amb duquesa.

     

    Projecte per a país de ventall estil LLuís XV (s/d), signat Aurora Gutiérrez, guaix sobre paper, 13 x 56 cm, Museu d'Arenys de Mar, núm. inv. 361.

     

    Projecte per a tapet circular (s/d), signat Aurora Gutiérrez, guaix sobre paper, 38 x 50 cm, Museu d'Arenys de Mar, núm. inv. 3885.

     

    Projecte Malvabisco-Rosa: imatge reproduïda a S. Carbonell, J. Casamartina, Les fàbriques i els somnis. Modernisme Tèxtil a Catalunya, Centre de Documentació i Museu Tèxtil, Terrassa, 2002, p. 188.

    Fonts orals:

    Núria Marot, mestra puntaire artesana (2008).

    Neus Ribas, directora del Museu d'Arenys de Mar - Museu Marès de la Punta.

    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

    Arxiu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ). Capsa Matrícules Escola nenes i adultes, sense catalogar.

     

    Arxiu RACBASJ, Escuela Superior de Artes é Industrias y Bellas Artes de Barcelona. Memoria del curso de 1903 á 1904, Barcelona 1904, p. 35.

     

    Fons gràfic del Museu d'Arenys de Mar - Museu de la Punta Frederic Marès.

     

    Arxiu Hìstòric Fidel Fita d'Arenys de Mar.

    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    Carbonell, S.; Casamartina, J. (2002). Les fàbriques i els somnis. Modernisme Tèxtil a Catalunya. Terrassa: Centre de Documentació i Museu Tèxtil, p. 257.

    Coca i Vallmajor, E. (1907). «Una artista». En: Feminal, suplement de la Ilustració Catalana, núm. 7 (27 d’octubre de 1907), p. 6 i 7.

    Enciclopedia Universal Ilustrada Espasa Calpe (1958). Madrid: Espasa Calpe, vol. XXVII, p. 377.

    Feminal (1910), núm. 37 (24 d’abril de 1910), p. 19.

    Francés, J. (1915). «Exposición Gutiérrez Larraya». En: Mundo Gráfico. 3 de març 1915. Madrid.

    Leal, F. (1915). «Exposición Gutiérrez-Larraya». En: El Universo. 22 març 1915. Madrid.

    Levetus, A. S. (1903). Some modern Austrian pillow and point lace. International Studio, vol. 18, p. 169.

    Llodrà Nogueras, J. M. (2007). «Aurora Gutiérrez i Adelaida Ferré. L'art de la punta al coixí a l'entorn del Modernisme». En: Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, XXI, p. 37-56.

    Llodrà Nogueras, J. M. (2007). «El taller de la Casa Castells, una fotografia històrica». En: Els Castells, uns randers modernistes. Arenys de Mar, p. 98-115.

    «Obres d’artistes» (1909). En: Feminal, núm. 33 (25 de desembre de 1909), p. 12 i 13.

    Stang, M. (2008). «Der k.k. Zentral Spitzenkurs in Wien». En: Entwerfer un Spitzen Jugendstil um 1900. Übach-Palenberg, p. 57.

    Vela Cervera, D. Salvador Bartolozzi (1882-1950). Ilustración gráfica. Escenografía. Narrativa y teatro para niños. Vol. 1. Salvador Bartolozzi y la renovación de la ilustración gráfica española, edició digitalitzada, p. 121.

    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Modernisme
    Vinculada a les entitats:
    • Museu Nacional d'Arts Industrials (Madrid)
    • Escola de la Llar i Professionalitat de la Dona (Madrid)
    • Associació de Dibuixants de Madrid
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Joan Miquel Llodrà Nogueras
    Darrera modificació:2010-10-02 19:48:39