Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Adelaida Ferré Gomis (Adelaida Ferré Ruiz de Narváez)

Identificació:Puntaire, mestra, historiadora
Data de naixement:febrer de 1881
Data de defunció:març de 1955
Relacions familiars:Filla de Pere Ferré, pintor i decorador.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    mestra
  • Artesana_Artista
    brodadora
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Els primers estudis d'Adelaida Ferré foren a l’Escola Normal Superior de Mestres. Els amplià seguidament a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i a l’Escola d’Institutrius. Allí va tenir com a mestre el folklorista Rossend Serra i Pagès (1863-1929).

     

    Pel que fa a la formació artística, entre els anys 1902 i 1915, Adelaida va estudiar a l’Escola Superior d’Arts i Indústries i Belles Arts de Barcelona -Llotja. Va compaginar els estudis artístics amb els realitzats a l’Institut de les Arts del Llibre i a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, on va poder perfeccionar els seus coneixements a l’entorn de les puntes i altres labors. Un dels docents d’Adelaida en aquest institut fou el rander Josep Fiter Inglés, qui li degué despertar l’interès per la història de la punta.

     

    Adelaida enfocà la praxi de labors com d’arts plàstiques cap a l’ensenyament. Va donar classes de dibuix artístic i gravat a l’Escola Municipal d’Arts del districte vuitè de Barcelona; de modelat i gravat a l’Escola Municipal de cecs, muts i altres discapacitats; d’Història de l’Art a l’Escola Professional de la Dona de la Diputació Provincial de Barcelona i classes de cuir repujat a la Saint George’s School for Ladies de Barcelona i a Acción Femenina. Però on Adelaida passà bona part de la seva vida professional va ser a l’Escola Municipal d’Oficis per la Dona, refundada després sota el nom d’Escola Municipal Lluïsa Cura. Allí va ser-ne professora de brodats i puntes des de 1911. En va ser nomenada directora el 1942; es jubilà al cap de deu anys.

     

    L’esperit pedagog d’Adelaida, heretat molt segurament de Serra i Pagès, queda ben palès en la investigació que dugué a terme sobre qualsevol aspecte relacionat amb les activitats del tèxtil considerades femenines, especialment en tot allò referent a la punta. Sempre interessada en la divulgació, Adelaida no només va practicar-la a través de l’ensenyament a les aules sinó també en nombroses conferències i en l'elaboració d'articles.

     

    Adelaida és la gran historiadora de la punta a casa nostra. A part del rigor i la serietat dels seus treballs, la rellevància de la seva obra rau en el fet que, en el moment en el qual comença a teoritzar sobre aquest art, la bibliografia respectiva produïda a casa nostra era ben escassa. En una primera etapa, els seus estudis apareixeran en publicacions com Joventut, Art Jove o La Veu de Catalunya, entre d’altres. Entre els anys 1931 i 1948 els principals estudis de Ferré apareixeran al Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, institució en la qual col·laborà documentant-ne el fons tèxtil. De les investigacions de Ferré, se n’obtenen infinitat de dades de gran valor i utilitat a l'hora de traçar una història de la producció tèxtil tant a dins com a fora de les nostres fronteres.

     

    Pel que fa a la punta al coixí, Adelaida es mostra en els seus articles com una gran coneixedora del seu passat però també del seu present, tant a Catalunya com a la resta d’Europa. Tècniques, folklore, història o lèxic de la punta, Adelaida no va deixar de tractar i estudiar a fons cap d'aquests camps.

     

    Avui, aquesta barcelonina és recordada per haver estat, en certa manera i juntament amb Francesca Bonnemaison, l’origen de l’Escola de Puntaires de Barcelona. Va ser Adelaida qui va encarregar a les germanes Antònia i Montserrat Raventós i Ventura que donessin classes de puntes a l’Escola Lluïsa Cura, de la qual ella era directora.

     

    Cal destacar a més l'estreta relació d'Adelaida amb el Foment de les Arts Decoratives i amb el Centre Excursionista de Catalunya.

    Obra:

     

    «Les puntes a la litúrgia». Lectura popular. Biblioteca d’autors catalans, vol. xviii, Barcelona, 1920s, p. 105-106. Article escrit el 1913 o abans.

     

    Les puntes de Na Elisenda de Montcada.

     

    «Les Randes». Arts i bells oficis, abril, p. 106, núm. de maig, Foment de les Arts Decoratives, Barcelona, 1928.

     

    «Les puntes de coixí», Arxiu de Tradicions Populars, I (1928), p. 298-301.

     

    «El Cigronet», «El dallaire», «Les puntes al coixí». Articles publicats a Arxiu de Tradicions Populars, Barcelona, entre 1928 i 1936.

     

    «Coteig de les rondalles de Perrault», 1930.

     

    «La Dentelle en Catalogne», International Congress of popular arts, Praga, 1928, v. 2, p. 72-75. Art Populaire, París, 1931.

     

    «Col·lecció de patrons de puntes al coixí ingressada a la Biblioteca dels Museus d’Art», Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm. 6, vol. I, Barcelona, novembre 1931, p. 169-176

     

    «Estris per a fer puntes de coixí», ibid., núm. 41, vol. IV, Barcelona, octubre de 1934, p. 318-324.

     

    «Els vestits regionals de la Sala Regordosa», ibid., núm. 69, vol. VII, Barcelona, febrer de 1937, p. 33-42

     

    «Una col·lecció de mantons de Manila al Museu de Pedralbes», ibid., núm. 71, vol. VIII, Barcelona, abril de 1937, p. 113-125. La segona part és a ibid., núm. 72, vol. VIII, maig de 1937, p. 139-150.

     

    «De la colección de encajes del Museo», Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona. Arte Moderno, vol. II, 3 de julio de 1944, p. 7-21.

     

    «Encaje Brujo Extremeño», ibid., vol. VI, 3 i 4, Barcelona, juliol-desembre 1948, p. 459-471.

     

    «Hilaria», Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, vol. III, Barcelona, 1954, p. 585-594.


    Algunes obres documentades d'Adelaida Ferré:

    Projecte d’estovalles per a la capella de Sant Iu de l’església de la Mercè de Barcelona. Dut a terme per la casa de randers Catalina Parera. 1919.

     

    Ventall de punt de gassa a l’agulla. 1919.

     

    Ventall de punta al coixí, realitzat amb punt de Brusselles. 1922.

     

    L’exlibris d’Adelaida Ferré, dissenyat per ella mateixa abans del 1922. Biblioteca de Catalunya. Exlibris d’Adelaida Ferré Gomis, ca. 1920, estampa: aiguafort, 12,5 x 13 cm.

    Fonts orals:

    Núria Marot, mestre puntaire artesana.

    Neus Ribas, directora del Museu d'Arenys de Mar - Museu Marès de la Punta.

    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

    Arxiu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ). Capsa Matrícules Escola nenes i adultes, sense catalogar.

     

    Arxiu RACBASJ, Escuela Superior de Artes é Industrias y Bellas Artes de Barcelona. Memoria del curso de 1903 á 1904, Barcelona 1904, p. 35.

     

    La Vanguardia, hemeroteca digital. http://hemeroteca.lavanguardia.es/search.html?q=%22adelaida+ferre%22&bd=01&bm=02&by=1881&ed=01&em=12&ey=2010&keywords=puntas&__checkbox_home=true&edition=&exclude=&excludeAds=true&sortBy=&order=&x=0&y=0 [Consulta: 03/02/2010].

    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    «Adquisicions, donatius i dipòsits de l’any 1934» (1935). En: Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm. 45 (febrer de 1935), vol. V, p. 67.

    «Departament de gravats. Donatius» (1934). En: Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm. 39 (agost 1934), vol. IV, p. 257.

    «Donatius. Museus » (1933). En: Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm. 20 (gener de 1933), vol. III, p. 17 i 18.

    «Ingressos als Museus del segon semestre de 1935» (1936). En: Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm. 57, vol. VI (febrer de 1936), p. 64.

    «Museu. Continuació del registre d’inventari. Art contemporani» (1922). En: Foment de les Arts Decoratives, any IV, p. 99.

    «Museu. Registre d’inventari. Art Modern» (1919). En: Foment de les Arts Decoratives, any I, p. 82.

    «Necrológicas. Adelaida Ferré de Ruiz-Narvaez» (1955). En: Fad, Boletín del Fomento de las Artes Decorativas, 3er trimestre, p. 100.

    «Notícies i comentaris breus» (1935). En: Butlletí del Foment de les Arts Decoratives (febrer de 1935), p. 8.

    «Notícies i comentaris breus» (1935). En: Butlletí del Foment de les Arts Decoratives (maig de 1935), p. 10.

    Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona (1948), vol. VI, 3 i 4 (juliol-desembre 1948), p. 202.

    Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona (1951), vol. IX, p. 174,

    Andrés, R. M. (1989). «Història de les puntes a Barcelona». En: 25 anys de l’Escola de Puntaires, Barcelona, p. 19.

    Benet, R. (1933-1934). «Francesc Gimeno. L’home i l’artista». En: Art, Publicació de la Junta Municipal d’Exposicions d’Art de Barcelona (juliol de 1933 - octubre de 1934), p. 294-295.

    Boronat i Trill, M. J. (1999). La política d’adquisicions de la Junta de Museus (1890-1923). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Monografies de la Junta de Museus de Catalunya, p. 890-940.

    La Vanguardia, 17 de març de 1955, p. 21.

    Llodrà Nogueras, J. M. (2007). «Aurora Gutiérrez i Adelaida Ferré. L'art de la punta al coixí a l'entorn del Modernisme». En: Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, XXI, p. 37-56.

    Marin Silvestre, D. (2004). Francesca Bonnemaison, educadora de ciutadanes. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 175-178.

    Pàgina artística de la Veu de Catalunya, 3 de juliol de 1913.

    Raventós i Ventura, Antònia; Raventós i Ventura, Montserrat (1967). Puntes Barcelona, p. 7.

    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Modernisme
    • Noucentisme
    Vinculada a les entitats:
    • Escola Lluïsa Cura (Barcelona)
    • Junta de Museus (Barcelona)
    • Foment de les Arts Decoratives
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Joan Miquel Llodrà Nogueras
    Darrera modificació:2010-10-01 13:39:28