Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Gueraula de Codines (Geralda)

Identificació:Guaridora
Data de naixement:1275 (circa)
Data de defunció:1340 (circa)
Nascuda a:Subirats
Alt Penedès
Lloc de defunció:Subirats
Alt Penedès
Llocs de vinculació:
Condició Socio-Econòmica:
  • Camperola
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    La primera notícia que tenim de Gueraula de Codines és de l’any 1303,  per mitjà d’una breu nota a l’acta de la visita pastoral que va realitzar el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, a la parròquia  de Lavern (Alt Penedès); en aquest document es fa referència al fet que alguns fidels acudien a Gueraula de Codines divinatrix de parrochia de Subirat. L’any següent, el  bisbe va fer comparèixer Gueraula al monestir de Sant Cugat del Vallès per interrogar-la sobre les seves activitats, ja que havia estat públicament difamada del crim de sortilegi i d’adivinació en moltes de les parròquies veïnes. O sigui, que la seva fama s’havia estès pel Penedès més enllà del terme de Subirats on ella vivia. Gueraula afirmava que havia fet conjurs i invocacions per guarir diverses malalties, recintant el Credo, el Pare Nostre, l’Ave Maria i algunes paraules màgiques. També feia un altre conjur per guarir els animals. El bisbe li preguntà si exercia algun altre art de medicina. Aquesta conversa és realment interessant, perquè per Gueraula les oracions eren equiparables als conjurs màgics, i pel bisbe aquestes pràctiques formaven part de l’art de la medicina.

    Gueraula afirmava que diagnosticava les malalties observant l’orina. Segons el seu color considerava  que era una febre contínua o  terciana, i aconsellava el pacient dejuni i abstinència, és a dir, li feia fer règim. Ara bé, si pel color de l’orina diagnosticava una malaltia més greu, llavors enviava el pacient  als “metges majors”. O sigui que ella es considerava metgessa, però menor.


    Després de l’interrogatori es comprometia amb el bisbe a no tornar a fer conjurs ni adivinacions. Pel que hem vist les adivinacions consistien a diagnosticar malalties, amb els mateixos procediments que utilitzaven els metges: observant l’orina i prenent el pols dels malalts. El bisbe, com a penitència, la va fer estar dreta isense capa, a l’hora de la missa, les festivitats de Nadal, Any Nou i Epifania, i que anunciès a tothom que ella no sabia res i que no anessin a consultar-li , sota pena d’excomunió. Es comprometia a no fer sortilegis ni adivinacions ni a administrar medicaments. A més havia d’anar en pelegrinació a Montserrat quan hagués infantat. És a dir, que Gueraula estava prenyada, era una camperola jove, casada i perfectament integrada a la societat.

    Tres anys després anava a veure el bisbe a la seu de Barcelona, havia pujat a Montserrat i li feia saber que no feia conjurs, però que continuava diagnosticant malalties i aconsellant els pacients que acudien a ella. El bisbe li preguntà on havia après medicina, i Gueraula li contestà, una resposta que considerem del tot inventada: li havia ensenyat medicina un metge foraster que havia arribat a Vilafranca per mar feia uns trenta anys. Llavors el bisbe, després de demanar el consell d’un metge i d’un frare, li va permetre diagnosticar per mitjà de l‘orina i donar consell als malalts, però li feu jurar que no utilitzaria conjurs ni els hi administraria cap medicament. Segons ens diu, aquesta sanadora guaria els tísics, les febres, el mal de coll, sobretot els anomenats gotornos o ganglis inflamats al coll.

     

    Vint anys després tornem a trobar Gueraula de Codines condemnada pel bisbe perquè, sota l’excusa de diagnosticar,  coninuava fent conjurs, adivinacions i receptant medicaments. Aquesta vegada l’autoritat eclesiàstica li imposava mutes per cada vegada que ho fes. Precisament fou el seu fill, Pere Ferrer,  qui sortí com a fiador de la seva mare.

    Obra:
    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

    Arxiu diocesà de Barcelona,  Visites pastorals I,1b, fol.42v-44r.

     

    Arxiu diocesà de Barcelona, Notularum Comunium, 4, fol.172v.

     

    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    Pernau, Josep (1982). «Activitats i fórmules supersticioses de curació a Catalunya en la primera meitat del segle XIV». En: Arxiu de textos catalans antics, vol.1, p. 47-77.

     

    Martí Bonet, J. M.; et al. (1984). Processos de l’arxiu diocesà de Barcelona, vol.1. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Teresa Vinyoles Vidal
    Darrera modificació:2010-09-30 18:23:22