Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Mafalda, de Pulla

Identificació:Comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona
Data de naixement:1060 (circa)
Data de defunció:1112 (circa)
Relacions familiars:Muller de Ramon Berenguer II i, en segones núpcies, d'Eimeric de Narbona. Mare de Ramon Berenguer III i d'Eimeric II de Narbona
Nascuda a:
Lloc de defunció:Girona
Gironès
Llocs de vinculació:Sicília
Catalunya
Narbona
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    comtessa
  • Noble
    vescomtessa
Condició Jurídico Etnica:
  • Vídua
  • Casada
Biografia:

Amb els noms de Mafalda, Mahalda, Mahaut, Mata o Mathilde de Pulla-Calabria, nascuda a Sicília, apareix en la documentació la filla de Robert Guiscard d’Hauteville, duc de Calabria i Pulla, conqueridor de Sevilla, i de Sykelgaite, filla de Gaimar IV de Salern.

 

Es creu que a principis del 1078 contragué matrimoni amb Ramon Berenguer II, cap d’Estopa. El pare d'aquest, Ramon Berenguer el Vell, mort el 1076, deixà en testament les seves terres i drets a ell i al seu germà bessó Berenguer Ramon II en indivís. El 1077, després de greus discussions entre els germans, el primer va reconèixer al segon els drets que reclamava, i va admetre possibles modificacions en temps posteriors. El testament de Ramon Berenguer I especificava que, en cas de mort d’un dels dos germans, l’hereu del mort no podia heretar fins la mort de l’altre germà.

 

L’onze de novembre de 1082, Mafalda donà llum al que seria Ramon Berenguer III. Molt poc després, el 5 de desembre del mateix any, el seu marit fou assassinat a Gualba i el seu cos llançat al gorg del Comte. Mafalda es trobà tan isolada i sense recursos a causa de la sobtada mort del comte que va haver de demanar diners als germans Guillem Ramon, senescal, i Asbert Raimon de Montcada: mil mancusos d’or a canvi dels drets que tenia sobre el castell de Sentmenat i altres béns propis.

 

Entre els anys 1085 i 1087, Mafalda es casà amb Aimeric I, vescomte de Narbona, amb el qual qual tingué 6 fills. És possible que el segon casament, realitzat lliurement, reportés seguretat a la vídua i al seu fill però també es pot interpretar que fou allunyada del país per evitar que pogués actuar en contra del fratricida.

 

La comtessa vídua va veure com es donava la tutoria del menor a Berenguer Ramon durant 12 anys. Una vegada arribés a la majoria de edat, passarien al nebot els comtats i altres drets. Així, l’any 1089, Ramon Berenguer apareix associat al seu oncle, firmant diversos documents, i actuant sol en alguna ocasió. Cal remarcar que Mafalda actuà en tot moment intentant protegir el seu fill gran sense desemparar els tinguts del segon matrimoni. Aconseguí que aquests recolzessin el germà gran i creà llaços molt forts entre ells, especialment amb Aimeric II, hereu del comte de Narbona, i Berenguer, arquebisbe de Narbona.

 

L’any 1096, Berenguer Ramon marxà en peregrinació a Terra Santa on morí vers al voltant de l’any 1097. Poc després, Mafalda quedà vídua per segona vegada. Llavors, tornà a Catalunya a l’ombra del fill gran i continuà, com ho havia fet des que es casà amb Ramon Berenguer II cap d’Estopa, firmant els documents comtals perquè mai havia deixat de considerar-se comtessa de Barcelona. En les seves últimes aparicions signava com a comtessa vídua i mare de Ramon Berenguer.

 

Es retirà al monestir de sant Daniel de Girona, el qual va mantenir amb generoses donacions. Allí finí els seus dies cap a l’any 1112. Fou enterrada al costat de la porta principal de la catedral de Girona, on estava soterrat el seu marit Ramon Berenguer II. A finals del segle XIV els dos sepulcres es desferen i les restes es traslladaren a la part sud de l’església a un sarcòfag nou, i hom creu que les restes de la parella es barrejaren amb les d'Ermessenda de Carcassona.

Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Aurell, Martí (1998). Les noces del comte. Barcelona: Ed. Omega, p. 593.

Bofarull, Próspero de (1836) . Los condes de Barcelona vindicados, y cronologia y genealogía de los reyes de España considerados como soberanos independientes de su marca. Barcelona: Imprenta J. Oliveres y Monmany.

 

Costa, M. M. (1979-80).«Mahalda o Ermessenda? Sobre els sepulcres comtals a la Seu de Girona». En: Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, p. 269-281.

 

Marqués, J.(1965) «El mausoleo de Matilde de Apulia en la catedral». En: Revista de Gerona, p. 13-18.

 

Sanmartí, Montserrat (en premsa). «Comtesses». En : Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.

 

Sobrequés Vidal, Santiago (1969). Els grans comtes de Barcelona. Barcelona: Ed. Vicens Vives.

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Montserrat Sanmarti Roset
Darrera modificació:2010-09-28 13:58:33