Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Maria del Carme de Sojo Ballester (Carmen de Sojo de Anguera)

Identificació:Mestressa de casa
Data de naixement:octubre de 1856
Data de defunció:agost de 1890
Nascuda a:Reus
Baix Camp
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Reus
Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Burgesa
    mestressa de casa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Carme de Sojo era filla de Joan de Sojo i Ravella, comerciant, i de Concepció Ballester Pi. Tenia dos germans, Dolors i Eusebi. Segons descripció de la mare, Carme era una noia de caràcter molt dòcil, amant de la vida recollida. Va estudiar a les Concepcionistes, on sobresortia per ser molt callada. A partir de la seva primera comunió, la vida de Carme fou molt pietosa i accentuà les visites a pobres o a gent sola com els malalts atesos a l’Asil de les Germanetes dels Pobres. Allí els rentava els cabells i els pentinava. S’explica que per vèncer la repugnància que li causaven els vells xacrosos arribava a llepar els esputs dels malalts.


L’any 1872, quan encara no tenia els setze anys fets, es casà amb Jordi d’Anguera, metge de trenta anys. La parella s’instal·là a Barcelona perquè ell exercia a la capital catalana. La vida familiar no fou fàcil: a la poca experiència seva i la notable joventut, doncs ella n'era conscient d’haver-se casat massa jove, s’hi ajuntaven les mancances econòmiques dels inicis de la carrera del marit. El primer fill, Josep Oriol que amb els anys esdevingué un expert jurista, vingué al món quatre anys després del casament, quan desesperaven de tenir fills. Seguiren quatre més, un d’ells mort de pocs mesos.


El seu director espiritual, el futur cardenal i bisbe de Barcelona Salvador Casañas, era ecònom de l’església del Pi i obligava Carme a portar una rigorosa vida penitencial, accentuada pel desig d’ella d’experimentar en el seu cos el dolor i la solitud dels últims dies de Jesús. Un exemple de les penitències imposades per tal de menysprear absolutament el cos era fer-la vestir amb robes rústegues amb complements de colors cridaners i inadequats i amb un pentinat carrincló, tapant el cabell amb vels vells.

 

Aquests actes molestaven la família que trobava ridícula la seva actitud. Però Carme vivia per mostrar una visió de negació total del bé material, esperant només que amb els seus actes de mortificació aconseguir la glòria perenne, encara que li costés la salut. Per no caure en temptacions corporals s’infligia càstigs com posar-se cigrons o pedres a les sabates, barrejar cendra o l’amarga pols de l’acèver als àpats delicats, usava cilicis, dormia normalment a terra sobre un estora d’espart, suportava amb resignació els continuats insults del director espiritual (tonta, nècia) i els comentaris crítics del seu marit i familiars. Durant els embarassos, podia suavitzar el desdejuni i flagel·lar-se en llocs on no posés en perill el futur infant, l’esquena per exemple. Tenia visions constants del dimoni, fent-la patir espantosament perquè a vegades actuava a través dels fills.


Era terciària del Carme i secretària de les Conferència de sant Vicens de Paül per poder dedicar-se més als pobres. Considerava el treball de la llar com una tasca més per humiliar-se ja que, donada la seva condició social, era mal vist que fes feines senzilles. La correspondència dirigida als pares, amics i confessors parlen de la seva extraordinària fe.


La seva salut sempre va ser molt delicada. Abans de casar-se patí de clorosi, que s’agreujà als dos anys de casada. El 1874 es curà miraculosament, segons ella, per intercessió del beat Josep Oriol. Posteriorment tingué problemes de visió, afonies agudes, atacs de fetge i reaparegué la tisi que acabaria amb la seva vida. L’any 1926 Pius XI aprovà els escrits del procés de beatificació i des de llavors és considerada serventa de Déu.

Obra:

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Monsó y Vigo, J. (1917). Santidad en el mundo o Reseña de la admirable vida de la sierva de Dios Carmen de Sojo de Anguera de la tercera orden del Carmen. Barcelona: Ibérica- J. Pugés S. en C.

Sáenz de Tejada, José (1947). Doña Carmen de Sojo de Anguera. Barcelona: Balmes.

 

«Tercera Orden». En: Los Carmelitaswww.ocarm.org/pls/ocarm/consultazione.mostra_pagina?id_pagina=292. [Consulta: 23/02/2010].

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Montserrat Sanmarti Roset
Darrera modificació:2010-10-08 15:27:41