Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Mata, d'Armanyac (Mateua d'Armanyac)

Identificació:Duquessa de Girona
Data de naixement:1347 (circa)
Data de defunció:1378
Nascuda a:
Lloc de defunció:Saragossa
Llocs de vinculació:Occitània
Corona catalanoaragonesa
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    duquessa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Mata o Mateua d’Armanyac era filla de Joan I, comte d’Armanyac, i d’Elionor de Clermont, neboda de Carles IV de França.  El 6 de març de 1373 es firmaren al castell de Lautrec les esposalles entre Mata i el duc de Girona, Joan, hereu de Pere el Cerimoniós: la núvia aportava 150.000 francs d’or i el nuvi 100.000 sous barcelonesos anuals a cobrar de les rendes reials.

 

L’arribada a la ciutat comtal s’esdevingué el diumenge 24 d’abril del mateix any i les noces se celebraren l’endemà, 25 d’abril: les festes duraren 8 dies amb una nodrida presència de prelats, nobles i dames de tot el regne, tot acompanyat de nombrosos músics.

 

Mata tingué cinc fills: Jaume (1374), Joana (1375), Joan (1376), Alfons (1377) i Elionor (1378). De tots ells només Joana la sobrevisqué i arribà a l’edat adulta. Els restants moriren poc després de néixer amb gran dol per la mare. Aquesta filla, Joana, per temor que morís de les malalties tan corrents llavors com febres o el mal de glànoles, passà part de la infantesa a Osca, lluny de la seva mare, que seguia l’infant Joan per arreu. El rei Pere no deixava que sortís d’aquesta població.

 

A Mata li agradava el luxe i ser ben servida. Tenia una cort amb una caterva de personal que tenien cura d’ella i de la seva cambra. En el servei de cuina exigia un multitud de cuiners, panicers, botellers, talladors, i un cap de rebost,  en el qual es guardaven les viandes més preuades. Les seves estances estaven revestides amb tapissos, tenia al terra estores de llana de color blau, cortines fines a les finestres tapades per unes de vellut blaves decorades amb brocats daurats i el seu llit estava magníficament muntat. Anava sempre admirablement ben vestida i perfumada, amb joies i originals capells que retenien delicats vels.

 

Mata, bona diplomàtica, intervingué en qüestions polítiques. Imposà una pau entre els diverses bàndols que lluitaven a València i aconseguí que el seu germà, el comte d’Armanyac, ajudés l’infant Joan en la seva lluita contra l’infant de Mallorca, autoanomenat  Jaume IV, així com també que un bastard Armanyac, que havia fet pactes amb el rei castellà Enric de Trastàmara, passés a combatre a les ordres de la Corona d’Aragó.

 

Apareix sempre al costat del seu marit donant-li encertats consells que la dibuixen com una dona justa, amant d’aconseguir resoldre situacions difícils amb bons tractes per evitar eternitzar lluites. El 1375, Pere el Cerimoniós havia enviudat i el 1377 va tornar-se a casar amb Sibil·la de Fortià. En relació amb la seva nova sogra, tingué una actitud més aviat d’amistat, fet que evità agreujar l’antipatia que li tenia el seu marit.

 

Mata morí a Saragossa el setembre de 1377 a conseqüència de les febres tingudes després de l’últim part. Malgrat no haver arribat a ser reina de la Corona d’Aragó tingué enterrament com a tal i el príncep Joan ordenà que fos soterrada al panteó reial de Poblet. Pere el Cerimoniós contractà l’escultor Jordi de Déu perquè li fes la tomba. Aquest representà bellament els sentiments que inspirava la infanta morta: coronada amb una randa de flors i entre les mans, posades sobre el cos, una corona.

Fonts bibliogràfiques:

Javierre i Mur, Àurea (1930). Matha d’Armanyach, duquesa de Gerona. Madrid: Tip. de Archivos. 

 

Javierre i Mur, Àurea (1967). Mata d’Armanyac, duquessa de Girona. Barcelona: Rafael Dalmau, Episodis de la Història, núm 88.  

 

Madurell i Marimon, J.Mª. (1934). «Les noces de l’infant amb Matha d’Armanyac». En: Estudis Universitaris Catalans,  XIX,  p. 1-57.

 

Olivar Bertrand, Rafael (1947). Bodas reales entre Francia y la Corona de Aragón. Barcelona: ed. Alberto Martín.

 

Sanmartí, Montserrat (en premsa). «Comtesses-reines ». En : Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo

 

Tasis, Rafael (1959). Joan I . El rei caçador i músic. Barcelona: Aedos.

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Montserrat Sanmarti Roset
Darrera modificació:2010-09-28 14:26:42