Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Isabel Martínez Blaya

Identificació:Feminista, miliciana antifeixista
Data de naixement:1914
Data de defunció:s. xx
Nascuda a:La Vall d'Uixó
Plana Baixa
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:Castelló
Condició Socio-Econòmica:
  • Mestressa_de_casa
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Isabel Martínez Blaya era natural de La Vall d’Uixó, vivia al carrer Guzmán el Bueno, núm. 7. Des de ben jove va estar vinculada a la política, com a membre de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). Aquestes van nàixer per la fusió de les joventuts socialistes i comunistes, i formalment foren fundades el març de 1936.

    Al començament de la Guerra Civil espanyola, i quan comptava amb 22 anys, Isabel es va inscriure com a miliciana per anar a combatre al front de Terol, amb la Columna Matteoti. Junt a una altra companya també de la mateixa localitat, Rosa Fenollosa, manifesten la seua disposició a empunyar el fusell per combatre el feixisme, i es neguen a inscriure's com a infermeres en el servei sanitari ja que no volen ser relegades a cap tipus de feina discriminatòria pel fet de ser dones. Decidides, marxaran al front, després de participar prèviament en exercicis de tir amb bons resultats.

    Un temps més tard, quan a les dones se'ls prohibeix seguir en el front com a milicianes, la trobem vivint a Castelló, al carrer Dolores Ibàrruri, núm. 60 (actualment el carrer Cavallers). Allí formava part del Comitè Provincial de les JSU, des del què va impulsar la creació de l'organització juvenil antifeixista “Unión de Muchachas”. Aquesta va nàixer a Madrid el maig de 1937 de la mà de les JSU, amb l’objectiu d’unificar tota la joventut femenina d’esquerres i capacitar-la activament per ajudar el govern del Front Popular a guanyar la guerra. A Castelló, el secretariat provincial es va constituir baix la presidència de Milagros Segarra; Isabel Martínez ocuparia el càrrec de secretaria d'Organització, mentre que les seccions d’Agitació i Propaganda, Cultura, Esports, Ajuda, Camp i Producció, i Administrativa quedaven formalitzades baix la direcció d’Emilia Betoret, Clara Díaz, Pepa Perona, Teresa Vives, Lola Mañá i Vicenta Navarro, respectivament. La majoria d’aquestes eren militants de les JSU.

    Una de les activitats on Isabel Martínez va participar més, assumint en ocasions les tasques de presidenta, va ser en l’organització de les dones evacuades que venien de molts llocs d’Espanya. Aquestes dones solien venir amb familiars al seu càrrec i sense feina. Isabel s’encarregava de buscar-los treball i de denunciar la reticència de molts homes, temorosos que una volta la guerra acabés no pogueren recuperar els llocs de treball que anaven ocupant les dones. Eren moltes les ocasions en les què obstaculitzaven l’entrada de les dones als diferents llocs de treball.


    En una entrevista de premsa, Isabel es manifestava al voltant de la incorporació de les dones al treball a Castelló en aquests termes: «Crec que tot depèn de les direccions dels sindicats. Aquestos diuen que no estem capacitades. Açò és just fins cert punt, els sindicats han de prendre mesures per organitzar, mitjançant l’aprenentatge intensiu, o escoles adequades, la capacitació ràpida de milers de dones per a aquells treballs més necessaris en aquests moments. Com exemple que açò que propugnem és factible, tenim el dels cursets de mecànica que es van desenvolupar a l’estiu últim, on  van eixir unes cinquanta o seixanta dones que avui estan donant un magnífic rendiment a les nostres fàbriques de guerra, suplantant els homes. També els cursets d’automobilisme que avui estan celebrant-se en diferents llocs, i que facilitaran la preparació de moltes dones xoferes» (Heraldo de Castellón, 1938).

    Quant al salari de les dones, també opinava amb idees molt clares: «considere que el salari de la dona, si ocupa el mateix lloc d’un camarada a qui substitueix, ha de ser igual que el d’aquell camarada» (Heraldo de Castellón, 1938).

    Lamentablement, la victòria dels feixistes a la Guerra Civil, suposaria la paralització dels projectes emancipadors de les dones, que com Isabel Martínez Blaya, van lluitar de forma permanent, primer com a miliciana al front, després en organitzacions polítiques com les JSU, i de gènere com «Unión de Muchachas». Experiències que enriquien la seva pròpia consciència feminista i servien de vector de transmissió cap a altres dones que començaren a qüestionar-se el paper social assumit. Com milers de dones, va veure frustrades per la força de la repressió cada una de les aspiracions que un dia es va proposar.

     

    Obra:
    Fonts orals:

     

    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

    Filiació d' Isabel Martínez Blaya a les Milicies Populars  Columna Matteoti. 7 d’agost de 1936. Archivo General de la Guerra Civil (AGGC), Polític Social Castelló: 349.

    Relació d’afiliades a les Joventuts Socialistes Unificades de Castelló de la Plana. AGGC, Polític Social Castelló: 57.

    Relació d’afiliades amb domicili, de les Joventuts Socialistes Unificades de Castelló. AGGC, Polític Social Castelló: 50.

    Ofici d’Isabel Martínez membre del Comitè Provincial de les JSU a la Secció Femenina de Unió Republicana. Setembre de 1937. AGGC, Polític Social Castelló: 64.

    Acta de la Secció Femenina de les JSU del 13 d’abril de 1938. AGGC, Polític Social Castelló: 51.

    «Queda constituida en Castellón la “Unión de Muchachas españolas”». Heraldo de Castellón, 1 de gener de 1938. Arxiu Històric Municipal de Castelló (AHMCS).

     «Unión de Muchachas españolas», la simpàtica y entusiasta agrupación de jóvenes antifascistas». Heraldo de Castellón, 1 de febrero de 1938 (AHMCS).

    Acta del Comitè Provincial de “Unión de Muchachas”. 26 de març de 1938. AGGC, Polític Social Castelló: 51.

     «Lo que opinan nuestras compañeras de lucha», Heraldo de Castellón, 23 de maig de 1938 (AHMCS).

    Fonts iconogràfiques:


    Fonts bibliogràfiques:

    Alcón Sornichero, Eva (2008). «Milicianas en los frentes». Orleyl: Revista de l'Associació Arqueològica de la Vall d'Uixó, núm. 5 (2008).  

    «Lo que opinan nuestras compañeras de lucha», Heraldo de Castellón, 23 de maig de 1938.
    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Socialisme
    • Antifeixisme
    Vinculada a les entitats:
    • Joventuts Socialistes Unificades (JSU). Joventuts Socialistes Unificades de Castelló
    • Unió de Xiques (Unión de Muchachas)
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Eva Alcón Sornichero
    Darrera modificació:2010-10-04 11:25:23