Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Antonia Mecha Campello

Identificació:Militant comunista
Data de naixement:1915
Data de defunció:desembre de 2005
Nascuda a:Elx
Baix Vinalopó
Lloc de defunció:Sant Joan d'Alacant
Alacantí
Llocs de vinculació:Elx
Sant Joan d´Alacant
Condició Socio-Econòmica:
  • Obrera
  • Activitat_Lliberal
    mestra
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:

st1\:*{behavior:url(#ieooui) }

Antonia Mecha Campello és una víctima de la Guerra Civil molt especial. Fou una dona que va patir la presó durant els primers anys de la postguerra i, una vegada en llibertat, va acabar en un manicomi on passaria els següents 52 anys fins a la seua mort, el 7 de desembre de 2005. Tenia aleshores 90 anys.

 

Va nàixer a Elx el 1915 i els seus pares, Francisco i Gabriela, eren també il·licitans. Francisco fou espardenyer, aiguader i militant socialista. Gabriela també fou espardenyera, i treballava des de casa. Malgrat les limitacions econòmiques de la seua família, Antonia degué fer un esforç enorme per a estudiar el batxillerat. Va poder estudiar perquè per les nits contribuïa a l’esforç familiar treballant a sa casa en l’espardenya o en el que fóra. La seua tenacitat li va permetre esdevenir mestra i, fins i tot, va arribar a iniciar estudis de medicina a la Universitat de Múrcia, interromputs per la Guerra Civil.

 

No va tenir un paper especialment destacat a partir de 1936, en una ciutat com Elx d’uns 42.000 habitants per aquella data i on, per primera vegada, tingueren algunes dones cert protagonisme en la vida política. Sembla ser que estigué en el front, en Guadix, i que fou secretària d’un comissari de guerra. Va exercir com a mestra en el Huerto de San Plácido i en alguna altra escola. Tot i que el seu nom no apareix en cap moment en els quatre setmanaris il·licitans de la Guerra Civil, probablement va formar part de la Federació Universitària Espanyola (FUE).

        

Acabada la guerra, Antonia Mecha fou detinguda el 26 d’abril de 1939. Va passar per la presó de dones d’Elx i per altres presons alacantines com la de Monòver. La seua família recorda que es va tallar el cabell al zero i, com que era una dona molt curiosa amb el seu aspecte, així la van treure al carrer en alguna ocasió. Fou purgada també amb oli de ricí i degué passar per tot un calvari. No obstant això, quan per fi fou jutjada per un consell de guerra sumaríssim a Alacant el 10 de març de 1942, les acusacions foren francament insignificants. Fou jutjada amb Asunción Junquera Mera, mestra nacional procedent d’Astúries, i les dues foren condemnades a sis anys i un dia de presó major per un delicte d’excitació a la rebel·lió. Eren dues dones antifeixistes que rebutjaren absolutament el cop d’estat del 18 de juliol de 1936.

 

Antonia Mecha va eixir en llibertat condicional en el mateix mes de març de 1942, després d’haver complit dos anys, onze mesos i 14 dies de presó. Tornaria a ser detinguda el 2 d’abril de 1945 i sotmesa a un altre procediment sumaríssim el 12 de maig de 1945, per passar a romandre al Reformatori d’Alacant fins al 19 de juny d’aquell mateix any. A partir d’aleshores, la que fou una magnífica i esforçada estudiant començaria a perdre el cap a poc a poc. Passà aleshores per centres psiquiàtrics de Múrcia i València i va acabar sent reclosa en l’aleshores anomenada Granja Psiquiàtrica de Sant Joan d’Alacant. Hi passaria els darrers 52 anys de la seua vida.

Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Consell de guerra celebrat a Alacant el 10 de març de 1942 (n. 3.302):

“Resultat provat i així es declara que les processades:

ANTONIA MECHA CAMPELLO, d’antecedents esquerrans. Durant la dominació roja va viure a domicilis pertanyents a persones de dretes que havien sigut requisats. Féu activa propaganda d’aquell règim i per espai d’algun temps fou auxiliar de la policia en la instrucció d’atestats a elements d’ordre, mitjançant la prestació de serveis burocràtics.

ASUNCIÓN JUNGUERA MERA, d’ideologia marxista arrelada, ja que va eixir voluntàriament d’Astúries abans de ser alliberada la regió per les forces nacionals, i vingué a la zona roja on desenvolupà a diverses localitats els serveis de la seua professió de Mestra Nacional. La seua conducta amb posterioritat a l’alliberament ha estat de resistència passiva a la implantació dels principis del Règim Nacional Sindicalista. Durant el domini roig es va expressar a favor d’aquell règim (…)”.

Font: Arxiu personal de Joaquín Grau García, Elx.

 

Fonts iconogràfiques:

 

Fonts bibliogràfiques:Ors Montenegro, Miguel (1995). La represión de guerra y posguerra en Alicante (1936-1945). Alicante: Instituto de Cultura Juan -Gil Albert.
Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Comunisme
Vinculada a les entitats:
  • Federació Universitària Espanyola (FUE)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Miguel Ors Montenegro
Darrera modificació:2010-10-04 12:11:39