Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Duoda

Identificació:Comtessa de Barcelona, mare, escriptora
Data de naixement:823 (circa)
Data de defunció:febrer de 843 (circa)
Relacions familiars:No sabem res de la seva família ni materna ni paterna, l'únic segur és que va néixer en el sí d’una família de l’aristocràcia potser germànica, o potser de l’aristocràcia gascona d’origen visigot. Es va casar amb el duc Bernat de Septimània, comte de Barcelona, Girona i Osona el 29 d’abril del 824, i tingué amb ell dos fills: Guillem i Bernat.
Nascuda a:
Lloc de defunció:França
Llocs de vinculació:Usès
Aquisgrà
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    comtessa
  • Noble
    duquessa
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Duoda va néixer i va viure a la primera meitat del segle IX, un segle difícil i violent almenys a la major part de les terres de l’imperi carolingi. La seva família pertanyia a l'aristocràcia, o era d’origen germànic o d'origen got. Probablement fou educada en alguna cort important perquè fou una dona culta que coneixia bé el llatí, la Bíblia, i d'altres textos religiosos, i també tractats escolars i educatius com ho demostra l'obra que anys més tard crearà i dictarà per l'educació del seu fill primogènit, Guillem.

    Duoda es va casar amb Bernat de Septimània a la cort d'Aquisgrà el 29 d'abril de l'any 824. La comtessa Duoda deuria marxar de la ciutat i cort d’Aquisgrà uns mesos després del naixement del seu fill Guillem l’any 826, i abans de l'inici de la redacció del Liber Manualis l'any 841.

    Abans del 841, Duoda es va traslladar a Usès, una de les set ciutats episcopals que conformaven la província de Septimània, els dominis del seu marit, Bernat. Duoda devia anar, com era costum, acompanyada d’algunes dames de confiança de la seva mateixa procedència, potser alguna d'elles era la que ella nomenava en el llibre «consort amiga». La jove comtessa Duoda es va trobar sola als dominis del seu marit amb poques persones de confiança, amb un fill petit al qual educar, i amb el deure d'organitzar, administrar la casa, les terres i les dones i homes que hi vivien, mentre Bernat de Septimània participava en les lluites de poder de l’imperi. Lluites que van ocasionar grans calamitats i misèria com diu l'autora al Manual, i a ella un gran sofriment en utilitzar Bernat els seus propis fills com a penyores dels pactes amb l'emperador. Pel juny de l'any 841 Bernat va haver d’enviar el seu fill Guillem com a ostatge a la cort, i és l'any en què Duoda va iniciar la redacció del Manual. Sense el seu fill, Guillem, al qual havia educat, tutelat, i amb el qual segons el Liber mantenia una gran complicitat, es troba que ha de fer front a una difícil i compromesa situació política creada pel seu marit. Duoda, amb l'ajut i confort d'una estimada amiga, busca consol en l'escriptura, que serà el mitjà per apropar-se al fill que mai no tornarà a tenir a prop.

    L’any 944 Bernat de Septimània va ser jutjat i executat l'any 844. La comtessa Duoda va haver d'esforçar-se per mantenir la fidelitat al rei sense trair la família del seu marit, i per continuar mantenint els dominis.  Guillem es va convertir en Guillem II de Tolosa, va ser comte de Barcelona i d'Empúries, i governà aquests dominis entre el 848-850. Guillem també va participar en les intrigues i lluites i va ser decapitat a Barcelona l'any 850.

    El Liber Manualis recrea l’amor, la visió del món, el sentit i gust per la vida de Duoda, valors que volia transmetre al seu fill. Però l’obra de Duoda també ha permès i permet les lectores i lectors conèixer l’autora, una dona culta que buscava un sentit a la vida, i que el va trobar en un determinat moment en l'escriptura; una gran lectora, que intenta transmetre aquest plaer el seu fill. Al llarg del manual l’aconsella perquè  llegeixi i busqui llibres, vol transmetre-li no només el model dominant, el del guerrer, sinó el d'aristòcrata culte, que buscarà en els llibres consell i ajut.

    Probablement, Guillem va rebre l'obra que Duoda li va dedicar, potser portava amb ell el llibret que li havia dedicat la seva mare quan va morir a Barcelona. Duoda va morir, segurament a Usès en una data posterior al 2 de febrer del 843, la data d'acabament del Liber Manualis.

    Obra:

    El Liber Manualis és un manual o espill per a l'educació del seu fill primogènit, el qual es converteix en model del que més tard seran els espills de prínceps.

    L'obra permet apreciar, per una banda, el món d'una part de l'alta aristocràcia carolíngia, amb el qual d'alguna manera s'identifica Duoda i, per l'altra, permet conèixer el programa formatiu dels membres masculins de l'alta noblesa de les terres de l'imperi fundat per Carlemany.

    Duoda idea i elabora una obra de gran importància, en forma de manual de consells religiosomorals i pràctics pel seu fill, Guillem, que aleshores devia tenir uns setze anys. Aquesta obra pertany als que més tard s'anomenaran «espills de prínceps»; però en aquest cas el mirall reflecteix la autora mateixa, perquè li pugui servir al seu fill, per mirar-se i trobar la seva mare.

    Duoda dicta o escriu el manual en llatí, un llatí -com estem apreciant les investigadores de la Biblioteca Virtual d'Autores Duoda, i com sosté també l'historiador Peter Dronke- molt subtil, complex i poc ortodox, perquè Duoda busca sobretot la claredat, però la busca de forma molt personal, i per això a l'obra compareix ella amb una presència tan acusada i individual.

    Segons Duoda les tres línies que guien el llibre són la «Norma», la «Forma» i el «Manual». La «Norma» procedeix d'ella, la «Forma» del seu fill, i el «Manual» de tots dos, d'ella perquè li dedica amb ell, i d'ell perquè el rep.

    Com a moltes altres autores, sembla que a Duoda li costa trobar el fil de l'escriptura, i l'estructura inicial del manual ho reflecteix, hi ha com diversos començaments que se succeeixen, i també a l'hora d'acabar li costa posar fi a la seva obra, i potser per això hi ha diversos acabaments, que funcionen com apèndixs.

    Duoda manifesta al Liber Manualis un alt grau d'autoconsciència, de refinada sensibilitat, de gran delicadesa i de mesura a l'hora d'expressar el sofriment per la separació dels seus dos fills, i tot el text traspua un sentit de tràgica soledat.

    El Liber Manualis és no només l'obra d'una mare que vol instruir i aconsellar el seu fill, sinó l'obra d'una sàvia i teòloga, que escriu -com diu l'estudiosa Rosetta Stella- "una veritable teologia feta a casa".

    L'obra de Duoda és una obra d'una profunda originalitat i s'emmarca en l'ambient de reforma  i de renaixement cultural promogut per Carlemany i els seus colaboradors de l'Escola palatina d'Aquisgrà.

    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:

     http://www.ub.es/duoda/web/img/comun/bvd.jpg

    Fonts bibliogràfiques:

    Duoda (2004) Manual per al seu fill. Introducció i traducció de Mercè Otero i Vidal, Barcelona: Proa-Clàssics del cristianisme.

    Dhuoda (1997). Manuel pour mon fils. Introduction, texte critique, notes par Pierre Riché. Paris: Édit. du Cerf.

    Dhuoda (1998). Handbook for her Warrior Son. ‘Liber Manualis’. Edit. i traduc. de Marcelle Thiébaux. Cambridge: Cambridge University Press.

    Dhuoda (1991).  Handbook for William. A Carolingian Woman’s Counsel for Her Son, trad. i introducció de Carol Neel. The University of Nebraska Press.

    Peter Dronke, Peter  (1995).«Dhuoda», a Las escritoras de la Edad Media, Madrid: Crítica,  p. 62-85.

    Mayeski, Marie (2005). Dhuoda: Ninth Century Mother and Theologian, Hardcover.

    Portet, Renada Laura (2003). El mirall de Duoda, comtessa de Barcelona, duquessa de Septimània. Péronnas: Edit. de la Tour Gile.

    Sonya A. Quistslund, «Dhuoda, Ninth Century Mother and Theologian», a Theological Studies (juliol, 2005).

    Rivera Garretas,  María Milagros (1990). «Dhuoda: La maternidad», a Textos y espacios de mujeres. (Europa, siglos IV-XV). Barcelona: Icaria,  p. 65-79.

    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Renaixement carolingi
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:M. Elisa Varela Rodríguez
    Darrera modificació:2010-09-28 13:18:17