Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Guinedilda

Identificació:Comtessa de Barcelona, muller de Guifré el Pilós
Data de naixement:s. ix
Data de defunció:900 (circa)
Relacions familiars:Dona de Guifré el Pilós.
Nascuda a:
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:Comtat de Barcelona, Besalú, Urgell, Cerdanya, Girona
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    comtessa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Vídua
Biografia:Guinedilda, comtessa de Barcelona, Urgell, Besalú, Cerdanya, Girona i Osona, casada amb Guifré I el Pelós, va ser mare de cinc fills i quatre filles.

Cosina segona del seu marit, Guineguilda pertany a l'època en què el poder es compartia amb tota la parentela, germans, oncles, cosins, fills i nebots estan al seu costat quan cal prendre decisions o fer lleves de tropes. Aquest ampli reagrupament familiar que aplega fins a tres generacions que s'estén i es desplaça incessantment pels comtats que controlen afermen la seva empremta sobre el territori que serà més endavant Catalunya. Ens trobem davant una estructura igualitària: el poder s'exerceix de manera col·lectiva i el patrimoni es posseeix en indivís. En aquest moment les dones són escoltades, a través d'elles es lliguen aliances prestigioses i es consolida el poder dins el propi clan. És el cas de Guinedilda, associada al poder des del primer moment del seu matrimoni, i que els documents l'anomenen comtessa. Apareix subscrivint tots els documents emesos per el seu marit Guifré, en paraules de l'historiador Pròsper Bofarull, «...desde la primera hasta la última escritura que otorgó el Velloso poco antes de su muerte, no se encuentra una sola que no suscriba siempre Dª Windilda.» Juntament amb el seu marit va fundar els monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses als quals va lliurar els seus fills Radulf i Emma, respectivament, com a oblats, qui esdevingueren amb el temps abat i abadessa de llurs monestirs.

Guinedilda, com les altres dones associades al poder per matrimoni en aquesta època, posseïa una considerable fortuna, en terres i rendes, a la mort del seu marit vers l'any 897.  Aquesta situació i els lligams dins el clan familiar li permeté, un cop vídua, exercir una gran autoritat i un poder considerable. No sabem del cert la data de la seva mort però en tot cas hauria d'haver-se produït  abans del 18 de febrer de 900, data en la qual tenim un document de la seva filla Emma en què es refereix a la seva mare com ja difunta.
Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Abadal i de Vinyals, Ramon d' (1989). Els Temps i el regiment del comte Guifré el Pilós. Sabadell: Ausa.

Aurell, Martin (1995). Les noces du comte. Mariage et pouvoir en Catalogne (785-1213). París: Publications de la Sorbonne.

Bofarull i Mascaró, Pròsper (1836). Los condes de Barcelona vindicados. Barcelona.

Coll i Alentorn (1990), M. Guifré el Pelós en la historiografia i en la llegenda. IEC.

Valls i Taberner, F (1992). Estudi sobre els documents del comte Guifré I de Barcelona. Universitat de Màlaga.
Vinculada a les entitats:
  • Monestir de Santa Maria de Ripoll
  • Monestir de Sant Joan de les Abadesses
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Elena Cantarell Barella
Darrera modificació:2010-09-28 13:43:33