Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Carme Montoriol Puig

Identificació:Escriptora, traductora, concertista
Data de naixement:1893
Data de defunció:juliol de 1966
Relacions familiars:Neboda de l'escriptor i polític Josep Puig Pujadas.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Figueres
Empordà
Condició Socio-Econòmica:
  • Burgesa
  • Artesana_Artista
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:

D’orígens empordanesos i educada en un ambient culte, Carme Montoriol va tenir una formació superior a la de les joves burgeses coetànies (dominava, a més del francès, l’anglès, l’alemany i l’italià). Devota de clàssics com Dant, Shakespeare o Ibsen, aquesta pianista, poeta, narradora, traductora, dramaturga, autora de literatura infantil, conferenciant i activista cultural, representa un dels paradigmes de la nova figura de l’escriptora catalana (del model de dona de lletres del segle XX configurat abans de 1939 al nostre país, d’acord amb els paràmetres de la modernitat).

Intel·lectual catalanista i republicana, refinada i compromesa amb el seu sexe, societat i nació, fou un dels noms clau en l’intent de renovació de l’escena barcelonina dels anys vint i trenta, i en el què hi va destacar amb diferència específicament en femení.

Inicialment dedicada a la música (des de 1913 va actuar de concertista), la lírica i el conte foren els gèneres que va conrear primer. Una versió de la poesia shakespeariana, tanmateix, va suposar la seva entrada per la porta gran en el panorama cultural el 1928. A banda de la traducció (que havia de comportar-li nous i remarcables reconeixements), el teatre fou el camp en què va ressaltar més, per uns plantejaments allunyats dels convencionalismes i les opcions habituals. L’abisme, L’huracà i Avarícia, estrenades el gener de 1930, el gener de 1935 i el febrer de 1936 a Barcelona i a càrrec de companyies professionals, van obtenir un gran ressò. En els dos primers casos, van alçar molta polèmica (amb defensors i detractors vehements) en el marc del recurrent debat entorn de l’art i la moral. La primera, per tractar l’enfrontament d’una mare i una filla enamorades d’un mateix home i resoldre’l per una via gens sancionada socialment; la segona, per posar damunt l’escenari un fill consumit de passió per la seva progenitora.

Paral·lelament, Montoriol va col·laborar en nombrosos periòdics del Principat (La Veu de Catalunya, El Dia de Terrassa, La Nova Revista, Joia, Ciutat, Mirador, La Revista, La Dona Catalana, Evolució, La Nau, La Publicitat, D’Ací i d’Allà, La Rambla o La Humanitat) amb poemes, contes, proses, articles, crítiques de teatre, etc. I va contribuir a configurar una narrativa femenina moderna, en el context de la represa de la novel·lística catalana, sobretot amb Teresa o la vida amorosa d’una dona -un relat que, lligat als interessos musicals, deutor de la tradició romàntica alemanya i passat pel filtre de la producció britànica contemporània, combinava psicologisme i barcelonisme en la història d’una dona separada del marit per la dilatada infidelitat d’aquest. Acarada a la realitat en transformació del col·lectiu femení, la novel·la era un digne fruit literari del sòlid compromís polític, sociocultural i de gènere de l’autora, amb un desplegament accional variat i rellevant dins del qual cal esmentar el Lyceum Club de Barcelona (una entitat de i per a dones que, integrada en la nova xarxa institucional creada per les esquerranes, Montoriol va ajudar a fundar i definir en alguns aspectes essencials i va presidir temporalment).

Durant la Guerra Civil, la seva activitat no es va interrompre (va estrenar l’obra lírica Tempesta esvaïda, va publicar alguns textos i va treballar a la Conselleria de Cultura i al Comissariat de Propaganda). Exiliada a Lió amb la victòria feixista, va tornar a Barcelona el 1940. Encara que va seguir escrivint i traduint, no va editar cap més llibre; fins al 1966, va participar en certàmens floralescos a l’estranger i va fer alguns concerts, però la seva carrera havia quedat definitivament estroncada amb la imposició del franquisme. La producció de l’autora, significativa i de valor, ha estat objecte de recuperació recent mitjançant reedicions i estudis diversos.

Obra:Traduccions:

Shakespeare, William (1928). Els Sonets de Shakespeare. Barcelona: Llibreria Verdaguer.


Shakespeare, William (1930). Cimbelí. Barcelona: La Revista, 1930 (Publicacions de La Revista, 82).


Baring, Maurice (1931). Daphne Adeane. Badalona: Edicions Proa, 1931 (Els d’Ara).


Shakespeare, William (1935). La Nit de Reis o el que vulgueu. Barcelona: La Revista, 1935 (Publicacions de La Revista, 128).


Sinclair, Upton (1937). No passaran. Barcelona: Comissariat de Propaganda.


Obra pròpia:


(1932). Teresa o la vida amorosa d’una dona . Barcelona: Llibreria Catalònia.


(1933). L’abisme. Comèdia dramàtica en tres actes. Barcelona: Llibreria Millà (Catalunya Teatral, 43).


(1935). L’huracà. Drama en tres actes. Barcelona: Llibreria Millà (Catalunya Teatral, 70).


(1936). Avarícia. Comèdia dramàtica, en tres actes, quatre quadres i un epíleg. Barcelona: Llibreria Millà (Catalunya Teatral, 96).


(1936). Diumenge de juliol. Barcelona: Edicions de la Rosa dels Vents (Quaderns Literaris, 130).


(1933). Tempesta esvaïda. Comèdia lírica en tres actes. Llibre de... Música de Joaquim Serra. [Original manuscrit de 92 pàgines conservat al Fons Carme Montoriol, juntament amb una còpia del llibret i una traducció del text a l’espanyol.] Estrenada el 7 de novembre de 1936 al Teatre Nou de Barcelona. [Recollida a Serra, Joaquim (2007). Líriques i amoroses. Obra completa per a veu i piano. Barcelona: Clivis.]

(1937). «La novel·la de guerra»; «L’escriptor i el moment actual». En: Escriptors de la Revolució. Barcelona: Edicions Grup Sindical d’Escriptors Catalans [G. S. E. C.], p. 147-161.


[Més obra inèdita conservada al Fons Carme Montoriol de la Biblioteca Fages de Climent (Figueres). Títols dels textos dels anys de preguerra i de les col·laboracions a la premsa d'entre 1927 i 1936 consultables en línia a Real, Neus; GELCC (2009). «Les novel·listes. Carme Montoriol». En: Escriptores republicanes.

< http://www.traces.uab.es/gelcc/escriptores/novelistes/Montoriol/index.html>.]

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Font: http://www.escriptors.cat/autors/montoriolc/ [Consulta:23/02/2010].

Vegeu també: Fons Carme Montoriol. Biblioteca Fages de Climent (Figueres).
Fons Prudenci i Aurora Bertrana. Biblioteca de la UdG. Universitat de Girona.

Fonts bibliogràfiques:

AELC [2009]. «Carme Montoriol»

<http://www.escriptors.cat/autors/montoriolc/index.php>

[Consulta: 01/10/2009].


Anglada, M. dels Àngels (1988). «Carme Montoriol». En: Literatura de dones: una visió del món. Barcelona: La Sal, 1988 (Clàssiques Catalanes, 16), p. 55-79.

 

Foguet, Francesc (1998). «Lyceum Club de Barcelona, una aposta per un teatre intel·ligent (1934-1937)». Serra d'Or, núm. 465 (setembre 1998), p. 62-65.

 

Foguet i Boreu, Francesc (2001). Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Jaume Aulet i Amela. Departament de Filologia Catalana - Universitat Autònoma de Barcelona, 2001. Versió editada: Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005 (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 103).

 

Fransitorra, Albina (1983). «Introducció». En: Montoriol, Carme. L'abisme. L'huracà. Barcelona: La Sal, 1983 (Clàssiques Catalanes, 2), p. 11-25.

 

Fransitorra, Albina (1984). «El teatre de Carme Montoriol i Puig». Estudis Escènics, núm. 25 (juny 1984), p. 95-123.

 

Hernández, Lluïsa (1994). «Teatre de dones (1930-1939)». En: Dona i teatre: ara i aquí. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1994.

 

Pujol, Dídac (2005). «Carme Montoriol, traductora dels sonets de Shakespeare». En: Gèneres i formes en la literatura catalana d'entreguerres (1918-1939). I Simposi sobre traducció i recepció en la literatura catalana contemporània. Lleida: Punctum, 2005, p. 26-40.

 

Real Mercadal, Neus (2006). Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006 (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 110).


Real Mercadal, Neus (2006). Les novel·listes dels anys trenta: obra narrativa i recepció crítica. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006 (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 117).


Real, Neus (2007). «El model de la femme de lettres. Les noves imatges dels anys trenta: Carme Montoriol i Rosa M. Arquimbau». En: La projecció social de l'escriptor en la literatura catalana contemporània. Lleida: Punctum & GELCC, 2007, p. 413-423.


Real, Neus; GELCC (2009). «Les novel·listes. Carme Montoriol». En: Escriptores republicanes.

<http://www.traces.uab.es/gelcc/escriptores/novelistes/Montoriol/index.html>

[Consulta: 30/09/2009].

Velaz, Anna M. (2000). «Aproximació biobibliogràfica i aspectes de la narrativa de Carme Montoriol: dos contes inèdits». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (Figueres), núm. 33 (2000), p. 251-271.

 

Velaz, Anna M. (2004). «Carme Montoriol, música i poesia». Revista de Girona, núm. 223 (març-abril 2004), p. 54-59.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Psicologisme
  • Feminisme
Vinculada a les entitats:
  • Lyceum Club de Barcelona
  • Comitè Femení Pro Amnistia
  • Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Neus Real Mercadal
Darrera modificació:2010-09-19 18:34:53