Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Maria

Identificació:Brodadora, abadessa de Santa Maria de les Puelles?, noble
Data de naixement:900 (circa)
Data de defunció:s. x
Relacions familiars:No tenim notícies de les relacions familiars de Maria, potser una religiosa d'alguns dels monestirs femenins gironins, o potser una dama noble de les terres gironines.
Nascuda a:
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:Girona
Condició Socio-Econòmica:
  • Religiosa
    monja
  • Noble
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Maria la brodadora de la coneguda com «Estola de sant Narcís», conservada a Sant Feliu de Girona, s'ha identificat entre altres religioses amb l'abadesa Maria de Santa Maria de les Puelles de Girona. És conegut que la vescomtessa Riquilda de Narbona, filla del comte Guifré II de Barcelona i de la comtesa Garsenda, va deixar part dels seus béns perquè el bisbe de Girona fes construir, en un termini màxim de dos anys, un monestir davant la ciutat en honor de santa Maria, i el seu cosí el comte Borrell II fa donació en el seu testament d'uns alous a la casa de Santa Maria de les Puelles de Girona, que ja comptava cap al 992 amb una significativa comunitat femenina.

    Aquesta hipòtesi –de M. Mundó- d’identificar l’artista brodadora, Maria, amb l’abadessa del mateix nom citada a la làpida sepulcral que s’havia conservat fins fa poc al Museu de Sant Pere de Galligants, situaria l’artista de l’estola a la segona meitat del segle X, o cap a finals d’aquest segle.

    Segons aquesta hipòtesi amb l'estola anomenada de sant Narcís, la brodadora en reconèixer la seva autoria donaria validesa al que recull l'epitafi de l’abadessa, és a dir, «... s'esforçà en obres santes i en la devoció a la memòria dels sants«.  D'acord amb aquesta mateixa línia argumental, aleshores l'estola podia haver estat teixida i brodada per Maria, o bé pel sepulcre de sant Feliu, construït en època del bisbe Miró Bonfill (+984), o bé pel de sant Narcís amb el que tradicionalment s'identifica l'estola.

    El teixit i brodat de l'estola és de gran bellesa, i és la labor d'una artista que demostra una erudició remarcable –ella o qui triï els textos que s'incorporen a l’estola. La peça permet apreciar la cultura artística, litúrgica i cal·ligràfica de l’artista i també la de l’ambient en què vivia.

    A part del propi brodat, a l’estola són molt importants les inscripcions. Es poden ordenar en tres grups: el primer, el de les lletres grans del centre que semblen pintades amb or, i de les quals només queden restes esvaïdes; en el segon, les lletres de les franges voreres teixides, amb un bon contrast i ben llegibles; en el tercer, les de les peces brodades, amb un dibuix molt poc contrastat, potser perquè originalment no estaven previstes, i es van afegir, per la qual cosa algunes tapen algunes lletres de les franges voreres. Transcriurem les inscripcions en l’apartat dedicat a l’obra.

    Però si la hipòtesi de l’artista brodadora i l’abadessa com la mateixa persona és versemblant i força atractiva per la història de la cultura escrita, no podem descartar que l’artista brodadora, Maria, que signa la creació de l’estola, fos una religiosa de la comunitat d'algun altre dels monestirs de Girona o dels seus voltants que es dedicaven al brodat de tot tipus de robes per les esglésies; o potser una noble que amb les seves dames brodaven, entre altres peces, ornaments litúrgics per oferir a alguna església on es venerava alguna santa o sant al qual tenia devoció especial; o potser la va brodar per regalar a algun eclesiàstic amb qui tenia una relació de confiança.

    L’escriptura de l’estola de l’artista brodadora Maria, fos o no l’abadessa del mateix nom, permet situar-la entre mitjans i finals del segle X, i la varietat dels textos brodats o pintats permeten pensar que es tracta d’una religiosa amb una formació i cultura suficients que li permeten fer una variada selecció de textos, una religiosa d’origen aristocràtic amb temps per teixir, brodar, pregar, llegir i estudiar.

    Obra:

    L'obra que va brodar Maria fou una estola, un ornament que fan servir els sacerdots i els diaques a la litúrgia. L'estola és una peça de teixit en forma de banda que es penjava al coll, i les puntes de la qual queien sobre el pit, i normalment eren una mica més amples que la resta de la peça.

    L’estola està formada per tres fragments: una tira central blanca amb inscripció monocroma i dues tires laterals amb inscripció blanca sobre fons vermell, cosides a la central.

    El fragment més llarg té figurada en el centre la Verge Maria.

    El fragment mitjà no conserva cap broda, però està enfosquit i desgastat en la part central, potser perquè era lo zona que tocava la part posterior del coll.

    El fragment més curt té en un extrem un brodat amb forma trapezoïdal on hi figura el bateig de Crist per Joan Bautista al riu Jordà, i en l'altre extrem amb la mateixa forma hi ha brodada l'escena del martiri de sant Llorenç.

    L'estat de l'estola permet apreciar en alguns punt la trama del teixit, possiblement de lli i seda. L'estola va ser brodada amb fil blanc, vermelló, blau cel, blau d'ultramar, i or, amb punt de matís no molt fi, sobre una base de tafetà de lli color blanc.

    Per transcriure de forma ordenada les inscripcions seguirem l’estructura del teixit, l’estructura i conservació de la peça fa que alguna de les inscripcions resti incompleta. La datació de la peça i de l’escriptura encara està sotmesa a revisió i discussió, però les lletres semblen correspondre a mitjans o finals del segle X, alguns autors allarguen la datació fins a principis del XI.

    Al centre de l’estola hi ha la inscripció:

    - [IN NOMI]NE DOMINI NOSTRI HIESU XP[IST]I,

    - PATREM CUM PROLEM [E]ORUMQUE SP[IRITU]M ALMUN

    - [UTRI]USQUE, TRINUM DEITATIS CREDIMUS UNUM

    A la franja lateral superior es llegeix:

    - XP[ISTU]S VINCIT, XP[ISTU] REGNAT, XP[ISTU]S IMPERAT;

    - EXAUDI XP[IST]E, TU ILLUM ATIUUVA;

    - SALUS ET VITA S[AN]C[T]A MARIA, TU ILLUM ATIUUA.

    - REDEMTOR NOSTER, REDEMCIO TUA NE PEREAT IN NOBIS.

    - ([SCI]AS o [VIDE]AS), AMICE MARIA ME FECIT;

    - QUI ISTA STOLA PORTAVERIT SUPER SE

    - ORA PRO ME SI DEUM ABEAD A[TIUTOREM].

    A la franja lateral inferior hi ha la inscripció.

    - BENEDICAD NOS DEUS PATER, CUSTODIAT NOS [HIESUS] XP[ISTU]S, INLUMINET NOS SPIRITUS SANCTUS.

    - VITE NOSTRE CONFIRMED NOS VIRTUS XP[IST]I;

    - INDULGEAT NOBIS DOMINUS [UNI]VERS[A DELICTA NOSTRA]-

    - ATIUTORIUM NOSTRUM IN NOMINE DOMINI QUI M[E...]

    Als brodats es llegeix:

    A l’extrem dret: LEVITA LAURENCIUS

    Al central: S[AN]C[T]A MARIA ORA PRO NOBIS

    A l’esquerre: IOANN[ES] BABDIZAD XP[ISTU]M

    La sel·lecció de textos comença amb la invocació (In nomine….), seguida de dos hexàmetres (Patrem cum… Utriusque, trinum…). Els fragments de la franja superior són extrets de les Laudes litúrgiques utilitzades per les coronacions imperials i reials carolingies –segons Mundó-, conegudes també com Laudes Hincmari.

    Els fragments de la franja inferior pertanyen a una benedició episcopal que es feia al final de la missa; i la invocació (Atiutorium nostrum in nomine…) és del Salm 123,8, i serveix per tancar la pregaria de l’artista brodadora, Maria.

    A l’estola es fan servir majúscules, és a dir, capitals epigràfiques, excepció feta de la Q i de la U, escrites a les franges que són lletres uncials.

    Les grafies són de tradició catalana. Només abrevia els nomina sacra. Els signes de separació, i decoratius –com daus, creu gammada, greca…- son propis de la tradició tèxtil, més que de l’epigràfica. La comparació de l’escriptura de l’estola amb d’altres materials escrits porta a datar-la a la segona meitat del segle X.

    La seqüència dels textos de l’estola, interromputs pels brodats del centre i dels extrems, fa pensar que l’artista havia planejat la peça en dos moments propers, i probablement per a un lloc de culte dedicat a sant Llorenç, més que per al sepulcre de sant Narcís, Maria hauria donat l’estola per el nou sepulcre de sant Feliu, les restes del qual van ser exhumades cap el 984 pel bisbe Miró Bonfill, com ho explica el seu nebot, l’abat i bisbe Oliba en uns versos. 

    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    Dictionnaire d'archéologie chrétienne et de liturgie, París, 1924-1950.

    Fatàs, Guillermo; Gonzalo M. Borrás (1980). Diccionario de términos de Arte y elementos de Arqueología y numismática, Zaragoza: Guara editorial.

    Catalunya Romànica I,  Barcelona: Gran Enciclopedia Catalana, p. 143-144.

    Catalunya Romànica V, Barcelona: GEC, 1994, p. 149.

    Catalunya Romànica VII, Barcelona: GEC, 1995.

    Donatella Franchi, Donatella (2004). Matrice. Pensiero delle donne e pratiche artistiche. Suplement al núm. 68 de Via Dogana. Rivsita di pratica politica. Milà: Libreria delle Donne di Milano.

    Franchi, Donatella (2004). «Cómo actúan la disparidad y el deseo en las prácticas creativas de las mujeres. Una reflexión de imágenes y palabras», a DUODA. Revista d'Estudis Feministes, 27, p. 109-124.

    Vinyoles,Teresa (2003).  «Las mujeres del año 1000», a Aragón en la Edad Media, XVII, Saragossa,  p. 5-26.

    Vorágine, Santiago de la. La leyenda dorada, Madrid: Alianza Forma, vol. 2.

    Weil Carr, A.  (1976). «Women artists in the Middle Ages», a Feminist Art Journal, 5.1., p. 5-10.

    Léa Friis Alsinger (2009), Envisager le concept du paratexte sur des objects inscrits: exemples sur le corpus de la ville médiévale de Gerone (début Xe -fin XVe. siècle inclus). Memoire de master 2. Sous la direction de Christian Lagarde, Perpignan.

    Vinculada a les entitats:
    • Església de Sant Feliu de Girona
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:M. Elisa Varela Rodríguez
    Darrera modificació:2010-09-28 14:07:32