Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Agnès, de Peranda

Identificació:Abadessa, fundadora de les clarisses de Barcelona
Data de naixement:s. xiii
Data de defunció:setembre de 1281
Relacions familiars:La llegenda fundacional del monestir de Sant Antoni de Barcelona la fa neboda de Clara d'Assís, i tia de Clara de Janua, amb la qual donà origen a aquest primer monestir de clarisses a Catalunya.
Nascuda a:Itàlia
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:Catalunya
Condició Socio-Econòmica:
  • Religiosa
    abadessa
  • Religiosa
    fundadora
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:El nom d'Agnès de Peranda està unit a la llegenda fundacional del primer monestir de l'orde de Santa Clara en terres catalanes, la comunitat de «damianites» de Sant Antoni (també coneguda amb el nom de Santa Clara o Sant Daniel) de Barcelona. Segons aquest relat, posat per escrit al segle XVI però amb arrels a la tradició oral comunitària, Agnès, amb Clara de Janua o de Porta, familiars de Clara d'Assís, haurien estat enviades a fundar a la Península, després d'arribar de manera miraculosa a la platja de Barcelona en una barqueta sense rems ni veles.

    Més enllà de la veracitat de la llegenda i del sentit que li vulgué donar la comunitat mateixa, el que consta als documents és que una Agnès esdevingué la primera abadessa de la comunitat, i que governà el cenobi durant prop de quaranta-set anys. Al llarg del seu abadiat es posaren les bases jurídiques, comunitàries i patrimonials d'aquest monestir, que era situat prop de la Ribera de Barcelona, en una àrea de creixement urbà i de fort dinamisme comercial del qual participà. Sabem de l'autoritat i prestigi d'Agnès, que la feu destinatària de deixes i llegats que feren créixer el patrimoni comunitari i donaren al monestir un lloc en la topografia espiritual de la ciutat. Coneixem també l'aurèola de santedat que tingué en vida per a la comunitat mateixa i per als fidels, i el procés de devoció i santificació de què fou objecte un cop morta, quan el seu cos fou centre de veneració i de culte, en virtut de la seva capacitat taumatúrgica, juntament amb la seva companya de viatge i coprotagonsita del relat fundador, Clara. Ambdues foren objecte també d'un procés de beatificació, en un primer moment a finals del segle XVII i més tard a la primera dècada del segle XX, que no va reexir.

    Agnès fou autora d'unes ordinacions destinades als clergues beneficiats de l'església del monestir (1260), a través de les quals percebem l'autoritat d'una abadessa del segle XIII, en un moment en què es dirimia el lloc de la família clarissa al si de l'orde franciscà  i el paper dels frares i dels homes de l'orde en la cura monialum de les germanes.

    Els principals trets de la seva vida els coneixem a partir del pare Antoni Vicent Domènec, i en especial, pel relat autobiogràfic escrit per la religiosa (priora i després abadessa), Dorotea Çarovira, el 1632. Ambdues fonts aporten el perfil  bàsic del relat llegendari i de la vida de les dues santes, que es repetirà sense massa variants en la cronística de l'orde i en els martirologis franciscans. Sembla ser que Agnès va mantenir una vida d'austeritat i penitència, «molt humil y de gran virtut y molt santa», segons Dorotea; i que era visitada pels fidels a la cerca de consell espiritual (així s'explica, per exemple, en una Vida de Maria de Cervelló). Va voler renunciar a l'abadiat  -seguint doncs l'exemple de Santa Clara- però fou interpel·lada pel Papat, a través d'una carta que és testimoni del prestigi de l'abadessa i de la consciència del seu paper en la promoció del monestir, tant en allò espiritual com en allò temporal. Les paraules que acompayaren el seu epitafi vénen també a confirmar-ho : (...) «tant en la seva mort com després d'ella, gloriosament va brillar pels seus miracles i va resplandir amb santedat de vida i gran fama mentre visqué»  (traducció al català modern).  Els caputxins de Sarrià, que foren un dels principals promotors i impulsors del procés de canonització iniciat el 1912, concretarien la filiació d'Agnès, fent-la filla de Peranda o Penenda, germana de santa Clara, i de Martí Corano.


    Obra:
    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    Domènec, Antonio Vicente (1602) . Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña. Gerona: Gaspar Garriel.

    Jornet Benito, Núria (2001). «Inés de Peranda y Clara de Janua: dues figures carismàtiques o la fundació del monestir de Sant Antoni de Barcelona». En: Duoda. Revista d’estudis femenistes, 22, pp. 41-57.

    Jornet Benito, Núria (2007). El monestir de Sant Antoni de Barcelona. L'origen i l'assentament del primer monestir de clarisses en terres catalanes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Scripta et Documenta, 76).

    Vinyolas, Pablo  (1930). Santa Inés de Peranda de Asís y Santa Clara de Janua en Barcelona y su culto inmemorial. Barcelona: Vila, Aleu y Domingo Impre.

    Vinculada a les entitats:
    • Orde de Santa Clara (OSC)
    • Monestir de Sant Antoni de Barcelona
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Núria Jornet Benito
    Darrera modificació:2010-09-28 10:31:18