Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Bella, d'Amichi

Identificació:Mare, educadora
Data de naixement:s. xiii
Data de defunció:s. xiii
Relacions familiars:Mare de Roger de Llúria.
Nascuda a:Itàlia
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:Bella d’Amichi era una dona procedent de la petita noblesa calabresa que fou nodrissa i dona de confiança de la reina Constança de Sicilia. Va arribar  a Catalunya, procedent de la cort  de Nàpols, amb la jove princesa, quan aquesta es va casar amb l’infant Pere -futur Pere el Gran-, l’any 1262. 

    Constança va venir a Catalunya amb el seu  petit grup de fidels  encapçalat per Bella que ja venia amb el seu fill Roger, el qual fou educat en les armes entre els cavallers de l’infant Pere. La crònica de Muntaner ens parla d’ella com la mare de Roger de Llúria  i sobretot  com una dona sàvia i com la fidel nodrissa de la reina:  «madona Bella qui nodrí  la dita reina madona Constança, e ab ella venc a Catalunya,  e era molt sàvia dona e bona e no es partí null temps mentre fo viva de madona la reina».  Voldríem destacar aquest vincle quasi maternal  amb la noia que havia nodrit, és a dir, que havia educat i preparat  per la vida;  interpretem aquest nodrir, no com un didatge, sinó  com una tasca d’educació, de custòdia, d'aquella nena òrfena de mare,  de qui ja als dotze anys el pare, Manfret de Sicília,  tramitava el casament.

    La personalitat i la fidelitat de Bella és lloada per Muntaner i també pel rei Pere el Gran, el qual quan va nomenar almirall a Roger de Llúria recorda els bons serveis de la seva mare, tot dient-li:  «En Roger, dona Bella, vostra mare, ha ben servida la reina muller nostra, e vos havets nodrit amb nós». Roger va complir amb el seu paper d’almirall reial, i lluitava  en aigües sicilianes quan s’assabentà de l’arribada de la reina a l’illa amb els seus fills i tot seguit es va afanyar a visitar-los: «Quan hac feta reverència a madona la reina, anà a besar la mà de dona Bella, sa mare; e la mare besa’l en plorant de goig més de deu vegades, així que tan estret lo tenia que no li podia hom tolre, entrò madona la reina s’hi llevà, qui els departí... Després, amb permís de la reina i de la mare, l’almirall va anar a la seva posada on li fou feta gran festa». 

    Veiem que, més de vint anys després,  Bella seguia al costat de la reina i navegava fins a Sicília amb ella; i també com s’emocionava per poder abraçar de nou el seu fill. És un passatge ple de tendresa que expressa la relació efectiva entre la mare  i el fill, i també de nou ens mostra  la proximitat i la cordialitat entre de la reina i la seva nodrissa.

    Ens ha semblat  interessant incorporar aquesta dona al Diccionari, per fer memòria de la seva maternitat: com a mare d’un personatge tant vinculat a la nostra història com Roger de Llúria, a qui ella va promoure dins la cort de la corona catalanoaragonesa, i  com a dona sàvia i bona, educadora i amiga  fidel de la reina Constança.
    Obra:
    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:Muntaner, Ramon. Crònica cap. 18, 76 i 105.

     

    [2]

    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    Fullana, Lluís (1923). «La casa de Lauria en el reino de Valencia». En: Tercer Congrès d'Història de la Corona d'Aragó, València.

    Soldevila, Ferran (1962). Pere el Gran. Barcelona: Institut d'Estudis catalans.

    Vinyoles, Teresa (2005). Història de les dones a la Catalunya medieval. Lleida-Vic: Pagès-Eumo.

    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Teresa Vinyoles Vidal
    Darrera modificació:2010-09-27 12:31:34