Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Brígida Terrera

Identificació:Beguina, "resclusa"
Data de naixement:s. xv
Data de defunció:1471 (circa)
Nascuda a:
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Burgesa
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Barcelonina pertanyent a la burgesia, era filla d’Àngela i del cavaller Francesc Terré. Tenia dos germans, Bernat i Jaume. Va optar per la dedicació a la vida espiritual i decidí retirar-se al "resclusatge" (reclusió) de Santa Margarida, que s’havia iniciat a mitjan segle XIV al costat de l’hospital de Sant Llàtzer, dedicat a la cura dels mesells. Amb Brígida la casa de recluses esdevindrà una comunitat, que seria coneguda amb el nom de les Terreres, dedicada a un seguit de tasques assistencials, com l’atenció hospitalària i l’ensenyament de noies pobres. La mateixa Brígida deixa constància de la història del "resclusatge" quan, el 1448, adreça una suplicació al Consell de Cent de la ciutat en demanda de protecció per a la casa de recluses.


    El 1426, davant de notari, la mare i els germans li havien donat quatre mil sous de propietat, que li corresponien en concepte de legítima i altres drets, que reportaven una pensió anual de 36 lliures. Cinc anys després, Brígida va atorgar testament i deixà aquesta renda a les dones que vivien amb ella a la comunitat. Després de la seva mort, que es va produir el 1471, el llegat de Brígida va ser motiu de conflicte amb el seu germà Bernat. El litigi es resoldrà, finalment, l’any 1481, en uns capítols en els quals s’acordà reduir la renda de la comunitat a 24 lliures anuals.


    Encara que el patrimoni que Brígida Terrera havia aportat permetia garantir una part fonamental de la subsistència del "resclusatge" ,a mesura que la comunitat anava creixent es va revelar com a insuficient, per la qual cosa les recluses havien de recórrer a l’ajut de les almoines dels ciutadans. Són possiblement aquestes dificultats les que mouen les dones de Santa Margarida a plantejar-se la regularització de la seva forma de vida. Optaran per l’orde jerònim, seguint, però, la regla de Sant Agustí, que responia millor a algunes de les condicions de la seva anterior forma de vida, igual que havien fet altres beateris que també s’havien regularitzat. La comunitat es traslladarà l’any 1484, mitjançant una permuta, a l’hospital de Sant Macià, fundat com a asil i infermeria per als pobres.


    A la comunitat de jerònimes no es va perdre la memòria de Brígida Terrera, que estava enterrada a l’antiga casa de l’hospital de Santa Margarida. El 28 de març de l’any 1654 les monges van rebre les seves despulles, que van ser traslladades al nou emplaçament del monestir.

    Obra:
    Fonts orals:

     

    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

    Arxiu d'Història Municipal de Barcelona, Deliberacions del Consell de Cent, II-5, f. 171r-172r;  II-22, f. 116v;  II-23, f. 115r, 145r-v;  II-25, f. 220r, 208r.

    Arxiu Diocesà de Barcelona, Gratiarum 42, f. 16. Communium 64, f. 6v.

     

    Fonts iconogràfiques:

     

    Fonts bibliogràfiques:

    Paulí Meléndez, Antonio (1941). Efemérides históricas del Real Monasterio de San Matias. Barcelona.

    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Julia Cabaleiro Manzanedo
    Darrera modificació:2010-10-11 13:41:13