Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Constança, de Sicília i de Savoia

Identificació:Comtessa de Barcelona
Data de naixement:1247 (circa)
Data de defunció:abril de 1302
Nascuda a:
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Sicília
Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    comtessa
  • Noble
    princesa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Vídua
Biografia:

Constança de Sicília era filla de Manfred I de Sicília i de Beatriu de Savoia. El 13 de juny de 1262 es casà amb l’infant Pere, fill de Jaume I i de Violant d’Hongria i del matrimoni nasqueren Alfons (1265), Jaume (1267), Elisabet (1271), Frederic (1271), Violant (1273) i Pere (1275). El rei Pere tingué, a més, 8 fills extramatrimonials.

 

Manfred morí en la batalla de Benevento lluitant contra Carles d’Anjou. A partir de la seva mort, Constança apareix en els llibres de comptes com reina de Sicília. Aquest fet no era casual i indicava la clara voluntat dels llavors encara infants, Pere i Constança, de reivindicar les terres sicilianes. La reclamació d’aquests drets s’accentuà amb la cruel mort  el 1268 de Conradí, cosí de Constança, ordenada per Carles d’Anjou.

 

Després de la mort de Jaume I el 1276, Pere fou coronat rei. A partir d’aquest moment, el nou rei es trobà immers en guerres internes que l’obligaren a actuar ràpidament. El març de 1282, tingueren lloc les Vespres Sicilianes, una revolta de la població siciliana contra les tropes franceses de Carles d’Anjou. Després d’una sèrie de batalles, Pere va ser coronat rei de Sicília i poc després se’n tornà a Barcelona. Allí ordenà que Constança, acompanyada dels infants Jaume, Frederic i Violant, viatgessin a l’illa. A partir de llavors la reina restà durant anys amb els seus fills. Pere II morí el 1285 a Vilafranca del Penedès i fou enterrat al monestir de Santes Creus.

 

Constança veié com el seu fill gran, Alfons, era proclamat rei de la Corona d’Aragó i Jaume, el segon, del regne de Sicília. Aquesta nova divisió de la Corona d’Aragó tornà a portar discussions entre germans perquè Alfons no acceptava la separació de Sicília. Alfons només va regnar sis anys ja que va morir el 1291. Llavors Jaume marxà a Saragossa a ser coronat rei i el tercer fill, Frederic, es convertí en el nou rei de Sicília, considerat per Jaume II només com un representant seu. I les baralles entre els germans reis es renovaren accentuades per la intervenció del papa Bonifaci VIII. El 1295 Jaume renuncià a la corona siciliana però Frederic s’hi mantingué.

 

Constança, després de cedir el poder als seus fills, passà a actuar com a reina mare: estava al seu costat, aconsellant-los i animant-los. Les morts del seu marit, i sobretot la del seu fill gran, l’entristiren molt i a partir de llavors anà sempre vestida amb l’hàbit de les clarisses. El 1287, després de fer les paus amb el papat tornà a Catalunya.

 

Constança morí el 8 d’abril de 1302 i va ser enterrada al convent de sant Francesc, al costat del seu fill Alfons. Ben aviat s’escampà la seva fama de santa, es van narrar aparicions als seus fills Frederic i Jaume, i fou beatificada contribuint-hi la seva actitud favorable a la política del papat.

Fonts bibliogràfiques:

Desclot, Bernat (1971). «Llibre del rei en Pere». En: Les Quatre Grans Cròniques. Revisió del text, pròleg i notes per Ferran Soldevila. Barcelona:  Selecta.

 

Muntaner, Ramon (1927-1952). Crònica. Barcelona:  Barcino.

 

Sanmartí, Montserrat (en premsa). «Comtesses-reines». En: Sanmartí,

Carme; Sanmartí, Montserrat (eds). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.

 

Soldevila, Ferran (1963). Història de Catalunya. Barcelona: Alpha.

 

Soldevila, Ferran (1965). Jaume I. Pere el Gran. Barcelona: Vicens-Vives.

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Montserrat Sanmarti Roset
Darrera modificació:2010-09-28 13:09:35