Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Clementina Arderiu Voltas

Identificació:Poetessa
Data de naixement:juliol de 1889
Data de defunció:febrer de 1976
Relacions familiars:Casada amb el poeta Carles Riba.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:França
Alemanya
Anglaterra
Condició Socio-Econòmica:
  • Burgesa
    mestressa de casa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Era filla d’una família d’argenters pel costat patern i d’origen rural pel matern. Alhora que estudiava idiomes, música i piano, aprengué l’ofici familiar. Gran afeccionada a la lectura, llegia des dels clàssics fins als contemporanis francesos, anglesos, italians, castellans i, naturalment, catalans. Segons la crítica, el noucentisme de Carner, els ressons maragallians i la cançó popular o culta són les influències que més es trasllueixen a la seva obra. Casada el 1916 amb Carles Riba, la relació amb el poeta va impulsar definitivament la seva dedicació a la literatura. Tanmateix, Clementina havia publicat el primer poema el 1911 i el 1912 guanyà la flor natural als jocs florals de l’Agrupació Excursionista Déu i Pàtria. Va ser en aquesta ocasió que va conèixer Riba, qui amb dos altres joves, Josep Maria de Sagarra i Lluís Valeri, començà a freqüentar la botiga Arderiu del carrer Avinyó. L’Antologia de poetes catalans d’avui de L’Avenç (1913) va incloure alguns poemes de Clementina i Alexandre Plana també n’inclogué a l’Antologia de poetes catalans moderns (1914), però la poesia arderiuana es va consolidar amb dos poemaris: Cançons i elegies (1916) i L’alta llibertat (1920). Joaquim Folguera (1919) la qualificà de ser «un cas puríssim d’emoció literària: elegíaca sense feblesa, amorosa sense follia, joiosa sense esclat, pia sense torbació». El matrimoni Riba-Arderiu s’instal·là al barri del Putget i al llarg dels anys 20 va viatjar per Itàlia, Alemanya, França i Grècia. Són els anys del naixement dels quatre fills i l’empremta d’aquesta dècada pot reseguir-se al poemari Cants i paraules (1936). Durant la guerra, per fidelitat als seus ideals i a les persones de l’Escola de Bibliotecàries que depenien de Riba, el matrimoni no va voler marxar de Barcelona. El 1938 Clementina obtingué el Premi Folguera per Sempre i ara, que no es publicaria fins el 1946. Quatre dies abans que la ciutat fos ocupada pels nacionals, els Riba-Arderiu van emprendre el camí cap a l’exili en el mateix cotxe on anava Pous i Pagès. Visqueren quatre anys a França, però, finalment, decidiren viure l’exili a l’interior i tornaren a Catalunya el 1943. Des de llavors, el seu pis del carrer República Argentina va esdevenir un dels llocs on s’hi aplegava la resistència cultural al règim. Nou anys després, Clementina publicà Poesies completes (1952). El 1955 el matrimoni va viatjar de nou a l’Alemanya Federal i Gran Bretanya. Aquests viatges inspiren els poemes d’És a dir (1959), llibre al qual li foren atorgats dos premis: el Premi Óssa Menor (1958) i el Lletra d’Or (1960). Participà amb Riba als congressos poètics de Segòvia (1952), Salamanca (1953) i Santiago (1954), també intervingué a les Conversaciones Poéticas de Formentor el 1959. Però aquell any esdevé la mort del poeta i Clementina es va retirar de tota activitat pública. El seu últim poemari, L’esperança encara, va aparèixer el 1969, i el 1973 l’edició de l’Obra poètica. Encara el 1985 Maria Mercè Marçal va editar el volum antòlogic Contraclaror, precedit d’un estudi complet sobre la seva obra. Clementina va morir el 17 de febrer de 1976. Ens va deixar un llegat al qual «vida i poesia conflueixen en un mateix acte de creació» (Molas, 1969), on es fa visible la problemàtica d’una dona encarada «a l’arquetip femení socialment imposat» i «a un desig de llibertat, de bastir una identitat pròpia, de trencar els limits que aquest mateix arquetip defineix» (Marçal, 1989b), i en definitiva el testimoni de l’aventura de ser poeta i dona alhora, una dona «feta amb la suavitat de la porcellana i el tremp del roure» (Roig,1972).

Obra:

Poesia

Arderiu, Clementina (1916). Cançons i elegies. Barcelona: Publicacions de La Revista.

Arderiu, Clementina (1920). L'alta llibertat. Barcelona: Editorial Catalana.

Arderiu, Clementina (1936). Cant i paraules. En: Arderiu, Clementina (1936). Poemes. Barcelona: Proa. Col·lecció «La Mirada». [Inclou també els dos primers poemaris].

Arderiu, Clementina (1946). Sempre i ara: poemes. Barcelona: Societat Aliança d'Arts Gràfiques.

Arderiu, Clementina (1952). Poesies completes. (Pròleg de Salvador Espriu). Barcelona: Editorial Selecta.

Arderiu, Clementina (1958). És a dir. (Pròleg de Joan Fuster). Barcelona: Óssa Menor. Col·lecció «Els llibres de l'Óssa Menor».

Arderiu, Clementina (1969). L'esperança encara. (Pròleg de Joaquim Molas). Barcelona: Edicions 62, 1969. [Nova edició: Barcelona: Edicions 62, 1996].

Arderiu, Clementina (1973). Obra poètica. (Pròleg de Joan Teixidor). Barcelona: Edicions 62.

 

Antologies

Arderiu, Clementina (1982). Antología. Texto bilingüe. (Sel·lecció, pròleg i traducció al castellà de José Corredor Matheos). Barcelona: Plaza & Janés.

Arderiu, Clementina (1985). Contraclaror. Antologia poètica. (A cura de Maria Mercè Marçal). Barcelona: La Sal.

Arderiu, Clementina (2008). Contraclaror. Antologia poètica. (2a ed.) (Introducció, selecció i articles de Maria-Mercè Marçal). Barcelona: Horsori.

 

Poemes dins antologies col·lectives

Arderiu, Clementina, et al. (1913). Antologia de poetes catalans d’avui. Barcelona: L’Avenç. (Biblioteca Popular de L’Avenç, núm. 135).

Arderiu, Clementina (1914). En: Plana, Alexandre (ed.). Antologia de poetes catalans moderns. Barcelona: Societat Catalana d’Edicions.

Triadú, Joan (1951). Antologia de la poesia catalana 1900-1950. Barcelona: Selecta.

Arderiu, Clementina (1975). En: Albert i Corps, Esteve (ed.). Les cinc branques. Poesia femenina en català. Barcelona: Romero Indústria Gràfica.

Abelló, Montserrat, Neus Aguado, Lluïsa Julià, Maria-Mercè Marçal (1999). Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX. Barcelona: Edicions de la Magrana.

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Font: http://www.escriptors.com/autors/arderiuc/pagina.php?id_sec=419 [Consulta: 27/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Abelló, Montserrat; Aguado, Neus; Julià, Lluïsa; Marçal, Maria-Mercè (1999). Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX. Barcelona: Edicions de la Magrana, p. 25.

Bou, Enric (1987). «Clementina Arderiu». En: Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana, IX. Barcelona: Ariel, p. 240-247.

Bou, Enric (dir.) (2000). Nou diccionari 62 de la literatura catalana. Barcelona: Edicions 62.

Capdevila, Josep M. (1925) «Clementina Arderiu». En: Poetes i crítics. Barcelona: Catalònia.

Cònsul, Isidor (2001). «Entre la suavitat i el tremp: una escriptora per dret propi. Clementina em dic, Clementina em deia», Avui (25 de febrer de 2001).

Pessarrodona, Marta; Castellanos, Jordi; Nardi, Núria; Julià, Lluïsa; Panyella, Vinyet; Real, Neus (2005). Nadala 2005: Escriptores. De Caterina Albert als nostres dies. Barcelona: Fundació Lluis Carulla.

Espriu, Salvador (1952). «Pròleg». En: Arderiu, Clementina. Poesies completes. Barcelona: Ed. Selecta.

Folguera, Joaquim (1919). Les noves valors de la poesia catalana. Barcelona: Publicacions de La Revista, núm. 33. 

Folguera, Joaquim (1976). Les noves valors de la poesia catalana (A cura d’Enric Sullà). Barcelona: Edicions 62, p. 73-75.

Fuster, Joan (1958). «Próleg». En: Arderiu, Clementina. És a dir. Barcelona: Óssa Menor. Col·lecció «Els llibres de l'Óssa Menor».

Garcés, Tomàs (1976). «Clementina es deia». Serra d’Or, núm 198 (febrer), p. 35-38.

Ibarz, Maria Mercè (1989). «Clementina Arderiu, com una corda tensa». Diari de Barcelona. Llibres Núm. 66 (4 de juliol, 1989).

Marçal, Maria Mercè (1985). Introducció. En: Arderiu, Clementina. Contraclaror. Antologia poètica. Barcelona: La Sal, p. 9-57. [Reeditada en: Arderiu, Clementina (2008). Contraclaror. Antologia poètica. Barcelona: Horsori, p. 11-69].

Marçal, Maria Mercè (1989a). «Clementina es deia... El fer i desfer de la vida quotidiana». La Vanguardia, 4 de juliol. [Inclòs en: Marçal, Maria Mercè (2004). Sota el signe del drac. Proses 1985-1997. (Edició a cura de Mercè Ibarz). Barcelona: Proa, p. 67-69. I en: Clementina Arderiu (2008) Contraclaror. Antologia poética. (Introducció, selecció i articles de Maria Mercè Marçal). Barcelona: Horsori, p. 203-206].

Marçal, Maria Mercè (1989b). «Clementina Arderiu: Alta mar dins de casa». Cultura, núm. 3 (juliol-agost), p. 51-53. [Inclòs en: Clementina Arderiu (2008) Contraclaror. Antologia poética. (Introducció, selecció i articles de Maria Mercè Marçal). Barcelona: Horsori, p. 197-201].

Molas, Joaquim (1969). Pròleg. En: Arderiu, Clementina. L’esperança encara. Barcelona: Edicions 62, p. 5-15.

Molas, Joaquim i Massot i Muntaner, Josep (dirs.) (1979). Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Edicions 62.

Pessarrodona, Marta (2006). «Clementina Arderiu es deia la poeta (1889-1976)». En: Donasses. Primera sèrie. Barcelona: Destino, p. 68-83.

Roig, Montserrat (1972). «Clementina Arderiu o l’aventura de dona». Serra d’Or, núm. 148, (gener), p. 27-30.

Sargatal i Pellicer, Ramon i Canal, Susanna (1998). Diccionari d'escriptors en llengua catalana. Barcelona: Edicions 62.

Teixidor, Joan (1973). «Pròleg». En: Clementina Arderiu. Obra poètica. Barcelona: Edicions 62.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Noucentisme
  • Postsimbolisme
  • Cançó popular
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Luisa Cotoner Cerdó
Darrera modificació:2010-09-28 17:37:32