Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Estefania Carròs i de Mur

Identificació:Educadora
Data de naixement:1455 (circa)
Data de defunció:març de 1511
Relacions familiars:Filla de Brianda de Mur i de Nicolau Carròs, virrei de Sardenya. Germana de Beatriu, muller de Pedro Maça de Liçana, i de Dalmau, casat amb Violant Carròs, comtessa de Quirra.
Nascuda a:
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:

Estefania Carròs fou filla de Brianda de Mur i de Nicolau Carròs i d’Arborea, virrei de Sardenya entre 1461 i 1478. Va passar la  infantesa i l'adolescència en terres de la Corona d’Aragó, propera a la cort itinerant, al costat de la seva mare, però sobretot al costat de la seva tia Isabel de Mur, la qual es féu càrrec d’Estefania quan la seva mare es traslladà a Sardenya. Isabel de Mur estava al servei de la reina Juana Enríquez i va tenir sota la seva responsabilitat la cura de la infanta Joana,  germana de Ferran el Catòlic.

Estefania no es va casar, probablement va romandre voluntàriament soltera, perquè ella creia que ningú havia de forçar el futur de cap dona, i no va entrar en un convent, perquè senzillament no devia tenir vocació de monja. Aquesta dona de la noblesa va crear al seu voltant una xarxa de dones amb qui establí forts vincles de relació. Estefania Carròs va viure soltera, però no pas sola.

Es va instal·lar a Barcelona, a la casa que tenia el  seu pare a la plaça de santa Anna, on va viure gran part de la seva vida, dedicada a l’educació de noies de famílies de la noblesa i de la burgesia. Joana d’Aragó, filla natural de Joana Nicolau i de Ferran el Catòlic, hauria estat una de les primeres alumnes d’Estefania. En la formació de les noies deuria tenir un paper important l’educació religiosa, així com també aprendre a filar i a cosir. Les seves alumnes aprendrien a llegir i, probablement també a escriure, però creiem que el mestratge més gran que Estefania deuria ensenyar a aquestes noies seria el valor de la voluntat i la llibertat, però entesa com una llibertat responsable de cada dona d’elegir el seu propi destí. Així ens ho fan pensar les pròpies paraules d’Estefania, quan disposava en el seu testament a favor d’una de les seves alumnes, Aldonça de So, filla natural de Joan de So i d’Úrsula Mateua. El pare morí l’any 1493, però deixà a Aldonça un dot que rebria quan es casés, sempre que ho fes d’acord amb la voluntat de la seva mestra. En el seu testament, Estefania deixà escrit que la noia «pugui casar-se a sa llibertat, i que aquella obligació no la pugui perjudicar en béns ni en altra cosa, com aquesta sia nostra voluntat». Pregava a Aldonça que quan elegís marit tingués en compte qui era el seu pare i la criança que ella li havia donat. D’aquesta manera es definia Estefania com a mestra i des d’aquesta autoritat demanava a la seva alumna que emprés correctament la seva llibertat.

Estefania Carròs va morir a la seva casa de Barcelona l’any 1511. El seu testament és un preciós document en què es fa palesa la vida en relació que va dur amb les dones del seu entorn: la seva mare, la seva tia, la seva germana, la seva cunyada, les princeses amigues seves, les alumnes a qui va educar, les serventes. Totes elles apareixen d’alguna manera o altra en aquest document. Estefania deixà com a hereus universals els hospitals de Barcelona i Saragossa, de manera que si en vida s’havia ocupat d’educar les seves deixebles a casa seva, en mort volia que els seus béns fossin per als pobres dels hospitals i demanava amb fermesa que les seves darreres voluntats fossin respectades. Ni el Papa ni ningú podia interferir en la seva decisió, perquè ella tenia «devoció i obligació a les dites pies causes, més que a altres».

Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, Processos en foli 138-I, f. 646r. – 647r.

Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, Sentències, núm. 3.850.

Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona, Herències, Estefania Carròs.

Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, 219/52.

Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, 257/63, fol. 79r. - 89v.

Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, 257/63, fol. 91r.-92v.


Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Comas Via, Mireia; Vinyoles i Vidal, Teresa (2004). Estefanía Carròs y de Mur (ca. 1455-1511). Madrid: Ediciones del Orto.

Costa i Paretas, Maria M. (1973). Violant Carroç, una comtessa dissortada. Barcelona: Rafael Dalmau.

Vinyoles i Vidal, Teresa (2005). «Humanisme i educació. La socialització dels infants a Barcelona, de la segona meitat del segle XIV fins a Ferran II». En: Butlletí del Centre d’Estudis Colombins, any XII, núm. 35.  http://www.cecolom.cat/documents/Butlleti35.pdf [Consulta: 18/10/2009].

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Mireia Comas Via
Darrera modificació:2010-09-04 13:14:12