Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Palomera, na

Identificació:Heroïna
Data de naixement:1240 (circa)
Data de defunció:1285
Nascuda a:Peralada
Alt Empordà
Lloc de defunció:Peralada
Alt Empordà
Llocs de vinculació:
Condició Socio-Econòmica:
    Condició Jurídico Etnica:
      Biografia:

      Ben poca cosa sabem sobre la vida d’aquesta dona, a la què identifiquem com una  heroica de Peralada. Na Palomera va viure el moment dramàtic de l’entrada dels soldats francesos de Felip l’Ardit i l’incendi i la destrucció de la vila per part dels almogàvers, l’any 1285. Ramon Muntaner ens explica a la seva crònica la tràgica història que va portar a la mort a na Palomera, a qui ell havia conegut a la seva Peralada natal.

      És un incident terrible. Un cop les tropes de Pere el Gran havien foragitat els francesos de Peralada, els nobles sortiren de la vila per perseguir-los i per protegir els seus castells i viles. També el rei i l'infant Alfons s’acomiadaren i deixaren a Peralada  uns mil almogàvers, que, disgustats perquè no tindrien part en el botí, van calar foc a la vila a mitja nit mentre cridaven a la població que sortís. Així ho explica Ramon Muntaner que en seria un testimoni presencial:   Què us diré? Les bones gents e homes e dones, que jeien en llurs llits, oïren lo via fores e veeren la vila abrasar de foc, cascun e cascuna varen pensar salvar el seu fill i la seva filla, i els homes la seva muller i els seus infants, mentre els almogàvers prenien les coses. El foc s’estenia i els almogàvers robaven, tota la gent va fugir de manera que a la vila només hi va romandre una dona a la que anomenaven na Palomera que va anar a l’església, a l’altar de santa Maria i va dir que volia morir allà.

      L’endemà, els francesos, veient el foc que cremava la vila i veient-la desemparada, van entrar-hi de nou i van apagar el foc. I així van arribar a l’església, e trobaren aquella bona dona qui tenia abraçada la imatge de madona Santa Maria; e van venir los malvats dels picards, qui era la pijor gent de la host,  e especejaren tota la bona fembra sobre l’altar.

      Aquesta dona no va voler fugir i es va trobar atrapada davant la barbàrie d’un i altre exèrcit; va restar a la vila en flames en l’incendi i el saqueig produït pels propis mercenaris del rei Pere, i finalment fou esquarterada pels soldats francesos, damunt l’altar, abraçada a la imatge de la Mare de Déu .

      Ens podem fer ressò del que diu Muntaner comentat aquest trist episodi, parlant dels soldats. E així eren de dues voluntats: els bons apagaven el foc e els malvats l‘encenien, en una guerra, que, com en totes les guerres, ambdós exèrcits feren barbaritats, i que, com en totes les guerres, hi troben dones innocents víctimes dels uns i dels altres.

      Obra:
      Fonts orals:
      Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

      Crònica de Muntaner , cap. 125.

      Fonts iconogràfiques:
      Fonts bibliogràfiques:
      Arxius adjunts:
      Autor de la fitxa:Teresa Vinyoles Vidal
      Darrera modificació:2010-09-20 21:21:47