Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Prous Boneta (Na Prous Boneta)

Identificació:Beguina
Data de naixement:1296 (circa)
Data de defunció:1328
Relacions familiars:Filla de Durand (Esteve) Bonet. Germana d'Alisseta.
Nascuda a:França
Lloc de defunció:França
Llocs de vinculació:Saint Michel de la Cadière Languedoc
Montpeller
Carcassona
Condició Socio-Econòmica:
  • Religiosa
    beguina
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
  • Presa
Biografia:

El 6 d'agost de 1325, Na Prous va declarar voluntàriament i sense interrogatori davant del tribunal de la Inquisició de Carcassona. Per aquesta declaració, en la què construeix una autèntica autobiografia espiritual, sabem que va néixer cap a 1296 al poblet anomenat La Cadière de la diòcesi de Nîmes. Amb set anys es va traslladar amb la família a la pròspera ciutat de Montpeller. Al juny de 1305, amb nou anys d'edat, va fer vot de virginitat i nou mesos després, a las festes dedicades a Pere Joan Olivi a Narbona, va tenir la seva primera experiència espiritual. Com a mínim des de 1315 va viure com a beguina a una casa de Montpeller, juntament amb la seva germana Alisseta i una companya anomenada Alaraxis. La petita comunitat o «casa de pobresa» va ser freqüentada per nombroses dones i homes pertanyents a grups d'espirituals franciscans de tendències heterodoxes. Entre 1317 i 1325, en una època en que s'intensificaren les persecucions contra aquests sota el pontificat de Joan XXII, Na Prous va formar part de la xarxa de solidaritat creada per beguines, beguins i frares espirituals a les terres del Llenguadoc i sembla que va gaudir entre ells d’un cert grau d’autoritat i lideratge. El divendres sant de 1321, a l'església dels franciscans de Montpeller va tenir una experiència mística i visionaria lligada a les formes devocionals de la mística del cor. Quatre anys després, a la primavera de 1325, va ser detinguda juntament amb les seves companyes i amb moltes altres beguines i beguins espirituals, i va ser traslladada a la presó de Carcassona. Al cap de pocs mesos va voler declarar davant dels inquisidors, un acte insòlit en el què justificà la seva trajectòria de vida i defensà la seva llibertat d’esperit per sobre del que la llei tingués a dir. Després de romandre tres anys empresonada, una sentència de l'11 de novembre de 1328, la condemnà a la foguera no només com a heretge relapsa sinó també com a heresiarca, és a dir, mestra en heretgia. Una butlla papal advertia uns mesos abans a l’inquisidor de la conveniència de portar a terme aquesta sentència a Carcassona i no a Montpeller, per por al ressò que la seva condemna i mort pogués tenir a una població on era ben coneguda.

Segons el seu propi relat, Na Prous es veia a sí mateixa com a portadora de l'Esperit Sant i de la Paraula de Déu encarnada en ella, i com a part essencial d'un nou missatge de salvació. El seu discurs es troba carregat de continguts profètics i apocalíptics que l'apropen als corrents de pensament escatològic del seu entorn franciscà i dels seguidors d'Olivi, però conté també, reinterpretats en clau singular, molts dels trets característics de la mística femenina del segle XIII.

Obra:

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:Deposició de Na Prous davant del tribunal de la Inquisició: Biblioteca Nacional de Paris, «Collection Doat», volum 27 (fol.51r-79v). Publicat a May, William H., «The confession of Prous Boneta. Heretic and Heresiarch» en John H. Mundy (ed.) Essays in Medieval Life and Thougth presented in Honour of Austin Patterson Evans, New York, Biblo&Tanner 1965, p. 3-30.

Sentència publicada a Henry Charles Lea A History of the Inquisition of the Middle Ages New York 1887, vol. III p. 653-654.

Butlla papal publicada a J. M.Vidal Bullaire de l’inquisition française, París 1913, p. 128-129.
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Burham Louise A., «The Visionary Authority of na Prous Boneta» a Alain Boureau y Sylvain Piron (eds.), Pierre de Jean Olivi (1248-1298). Pensée scolastique, dissidence spirituelle et société, p. 319-339. París: Vrin.

Burr, David (1997). «Na Prous Boneta and Olivi» a Collectanea Franciscana 67, p. 477-500.

Garí Blanca (2006), «Fuera de la ley / por encima de la ley. Proscripción y movimientos ainstitucionales en la Baja Edad Media» a Santiago Castillo y Pedro Oliver (eds.), Las figuras del desorden. Heterodoxos, proscritos y marginados, p. 137-165. Madrid: Editorial siglo XXI.

Manselli Raoul (1989). Spirituels et Beguins du Midi, Toulouse: Privat.

May, William H. (1965). «The confession of Prous Boneta. Heretic and Heresiarch» en John H. Mundy (ed.) Essays in Medieval Life and Thougth presented in Honour of Austin Patterson Evans, p. 3-30. New York: Biblo&Tanner.

Müller, Daniela (1989). «Der Prozess gegen Prous Boneta: Begine, Ketzerin, Heresiarchin (1325)» en Norbert Höhl (hg) Ius et Historia: Festgabe R. Weigand, p. 199-221, Würzburg: Echter.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Franciscanisme espiritualista
  • Beguinisme
  • Misticisme
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Blanca Garí de Aguilera
Darrera modificació:2010-09-29 16:19:11