Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Sança, de Mallorca (Sança de Nàpols, Clara de la santa Creu)

Identificació:Reina, religiosa
Data de naixement:1286 (circa)
Data de defunció:juliol de 1345
Relacions familiars:Filla de Jaume II, rei de Mallorca, i d'Esclarmunda de Foix; esposa de Robert I, rei de Nàpols; germana de Sanç I de Mallorca, i de Jaume i Isabel de Mallorca.
Nascuda a:(Montpeller)
Lloc de defunció:Itàlia
Llocs de vinculació:Mallorca
Nàpols
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    reina
  • Religiosa
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    La vida de Sança de Mallorca podria resseguir-se a partir de la seva profunda espiritualitat i la seva vinculació estreta amb l'orde franciscà, família que la té en el seu santoral com a beata, si bé sense reconeixement oficial. La protecció i la devoció que va tenir pels franciscans, Sança l'atribuïa a l'herència de sang, ja que les dues famílies (la casa reial mallorquina i els Anjou napolitans) compartien aquesta mateixa inclinació, que en el cas de Sança (i també en el del seu germà, l'infant Felip) s'acostà cap als postulats més pauperístics i espiritualistes. A la seva cort va acollir els franciscans espirituals, reconeguts amb els noms de beguins i «fraticellos», que fugien de la zona meridional francesa. Un dels seus capellans, fra Andreu de Galiano, va arribar a ser processat amb càrrec d'haver fet proselitisme entre els laics i religiosos de Nàpols, predicant contra la butlla de Joan XXII Cum inter nonnullos. En aquest context, Sança es va posar al costat de fra Miquel de Cesena en la causa que va mantenir aquest franciscà, cap de l'orde, amb el Papat sobre el sentit original del vot de probresa de Sant Francesc, i per tant sobre l'aplicació pràctica i vivència de la pobresa evangèlica. Es va aliar a les tesis expressades per Umbertino da Casale i altres escriptors espirituals, i va ser amonestada pel Papa per acollir a la seva cort heretges i cismàtics i per estar a prop de la doctrina i companyia dels «fraticellos».

    Sabem que Sança, nascuda als dominis francesos del regne de Mallorca, es desplaçà a l'entorn del 1300 a Mallorca per rebre formació de mestres franciscans, i d'aqui la influència d'un Arnau de Vilanova o de Ramon Llull en la seva espiritualitat. Casada amb Robert d'Anjou el 1304, va esdevenir reina consort de Nàpols el 1309. En aquesta ciutat portaria a terme un intens projecte fundador, amb la creació de 4 monestirs de l'orde de Santa Clara: el dedicat al Sagrat Cos de Crist i a l'Òstia Santa, més conegut com de Santa Clara, de fet un monestir «doble»; els dedicats a les santes penitents, el de Santa Magdalena i el de Santa Maria Egipcíaca, fundats a la dècada del 1230, que acollirien les mulieres vitae levis o dones repenedides; i el de la Santa Creu del Palau, on va ingressar el 1344 i on morí com a germana amb el nom de Clara de la Santa Creu. Cap al 1335 fundà a Jerusalem, sobre uns terrenys comprats al soldà d'Egipte, el convent d'observants del Sant Sepulcre i l'església de Montsió.

    No va tenir descendència. Sembla ser que la seva profunda religiositat la portà també a renunciar a alguns aspectes de la vida marital, i practicà, juntament amb la seva dama de companyia, d'origen francès, Delfine de Sabran -reconeguda també com a beata- el que Olivi i Angelo Clareno anomenaven «castedat matrimonial» o «matrimoni virginal». Per aquest motiu, Sança va rebre l'amonestació del Papa, qui la interpel·là a no renunciar a la vida matrimonial.

    A la mort de Robert, el gener de 1343, va presidir el Consell de Regència durant la minoria d'edat de Joana, néta del seu espòs i hereva al tron després de la mort de Carles de Calàbria, fill del primer matrimoni de Robert amb Violant d'Aragó. En aquest sentit també cal posar en primer pla les habilitats organitzatives i de govern, de mediació diplomàtica, que aporten un visió nova a la seva figura.

    S'han conservat un bon nombre de cartes escrites per la sobirana, recollides i transcrites pel cronista Lucas Wading. Matrocinà la creació artística, que connotà també amb els seus ideals evangèlics i filoespiritualistes.

    Obra:
    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

     

    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    Alomar, Gabriel (1976). «Iconografia y heráldica de Sancha de Mallorca». En: Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, p. 5-36.

    Bruzelius, Carol (2005). Le pietre di Napoli. L'architettura religiosa nell'Italia angioina, 1266-1343. Roma.

    Gaglione, Mario (2004). «Sancia d'Aragona-Majorca. Da regina di Sicila e Gerusalemme a monaca de Santa Croce». En: Archivio per la storia delle donne, I, p. 27-54.

    Pou Martí, José Maria (1991). Visionarios, beguinos y "fraticellos" catalanes (siglos XIII-XV). Madrid: Ed. Colegio Cardenal Cisneros.

    Wadding, Lucas (1931). Annales Minorum seu trium Ordinum a S. Francisco institutorum. Grottaferrata: Quaracchi, 18 vols. (3a ed.).

    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Franciscanisme espiritualista
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Núria Jornet Benito
    Darrera modificació:2010-09-28 14:55:38