Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Sança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig

Identificació:Comtessa
Data de naixement:1335 (circa)
Data de defunció:s. xv
Relacions familiars:Filla de Gonçal Díaz d’Arenós i de Timbor de Bellpuig, filla del conseller reial Galceran de Bellpuig, senyor de Torres Torres, i de Ramona de Riu-sec. Muller de Joan d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença. Mare de Timbor, muller de Bernat IV de Cabrera, Pere, baró d’Entença, casat amb Joana de Cabrera, Jaume, conestable d’Aragó, casat en primeres núpcies amb Joana de Montcada i en segones núpcies amb Elionor o Violant de Villena, Lluís, bisbe de Mallorca i de Tortosa, Constança i Elionor. Àvia de la reina Margarida de Prades i de Sança Eiximenis de Cabrera.
Nascuda a:
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:Torres Torres
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    comtessa
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Sança Ximenis d’Arenós fou filla de Gonçal Ximenis d’Arenós i de Timbor de Bellpuig. Vers l’any 1360 la seva àvia, Ramona de Riu-sec, i la seva mare feren donació a Sança, en concepte de dot, de la jurisdicció i el mer imperi de Torres Torres, Serra, Andilla i altres poblacions que havien estat del seu avi, Galceran de Bellpuig, per tal de contraure matrimoni amb Joan d’Aragó i de Foix, comte de Prades i baró d’Entença. D’aquest matrimoni nasqueren tres filles i tres fills: Timbor, Constança, Elionor, Pere, Jaume i Lluís.

    Sança i Joan foren persones molt properes a la cort de Pere III, de qui el comte de Prades era cosí germà. Tot i aquesta proximitat, no permeteren que la seva filla Timbor es casés amb el germà de la reina Sibil·la de Fortià, Bernat, fet que provocà que es distanciessin per un temps de la vida cortesana. Timbor fou finalment casada amb Bernat IV de Cabrera. Malgrat aquest desencontre, els comtes de Prades no deixaren d’estar relacionats amb la monarquia. Per exemple, l’any 1408 Sança tractà amb el rei Martí, amb qui s’havia casat la seva néta Margarida, el casament d’una altra néta seva, anomenada Joana. Aquest matrimoni amb el germà del comte d'Urgell no es dugué mai a terme, per les reticències de la comtessa d’Urgell, com tampoc el de la seva néta Violant, que havia estat promesa amb Frederic de Luna, nét natural del rei Martí. El contacte de Sança amb la cort reial també significà un aproximament als corrents culturals de l’època. Així ens ho demostra el fet que l’any 1396 Francesc Eiximenis li dediqués el seu Llibre de les dones amb aquestes paraules: «dirigit a la molt noble senyora dona Sanxa de Arenós, comtessa de Prades». De fet, Curt J. Wittlin creu que una de les raons per les quals Eiximenis es decidí a escriure aquesta obra fou per consolar Sança després de separar-se del comte Joan de Prades.

    Sembla ser que, almenys des de l’any 1380, Sança vivia separada del seu marit, «no procehint alguna legítima causa o rahó contra marital amor», si hem de creure les paraules del comte de Prades. Ell mateix s’havia queixat diverses vegades al rei Martí del fet que Sança s’aprofitava dels béns dotals i dels seus fruits i es negava a retornar-los. Els intents de Joan de Prades per tornar «a bona i marital concòrdia» havien estat vans, tot i haver-la fet «amonestar per moltes i notables persones així religioses, com seglars». El darrer episodi que coneixem de la vida de Sança té justament relació amb el propòsit del comte de Prades de recuperar els béns que posseïa la seva muller. L’any 1411 va sol·licitar a Ferran d’Antequera que per les armes reconduís l’actitud de la comtessa. El Parlament català amonestà l’ancià Joan d’Aragó, ja que amb aquesta acció havia posat en perill la bona resolució de la qüestió successòria, oberta arran de la mort sense descendència del rei Martí. El comte exigí que Sança fos sotmesa a les decisions del Parlament, però tot i la promesa de l’assemblea d’escriure-li «pregant-la que ella fer la rahó que deu a vós», el Parlament reconegué que no hi tenia cap mena de jurisdicció. No sabem com acabà aquesta qüestió, però el fet és que no es tornà a parlar mai més de l’afer.

    Obra:
    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    Corbalán de Celis y Durán, Juan. Amojonamientos y deslindes del término de Torres Torres. http://www.cronistesdelregnedevalencia.org/investigacio/docs/Torrestorres1.pdf [Consulta: 29/10/2009].

    Dualde Serrano, Manuel (1971). El Compromiso de Caspe. Institución Alfonso el Magnánimo.

    Duran i Canyameres F. (1956). Margarida de Prades. Barcelona.

    Eiximenis, Francesc (1981). Lo llibre de les dones. Edició crítica a cura de F. Naccarato. Barcelona: Curial.

    Fluvià i Escorsa, Armand de (1979). «Els comtes i el comtat de Prades». En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. 25, núm. 1.  http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/viewFile/53893/65377 [Consulta: 4/11/2009].

    Fort i Cogul, Eufemià (1998). Margarida de Prades. Barcelona: Rafael Dalmau.

    Romero Tallafigo, Manuel (1990). La cancillería de los condes de Prades y Ribagorza:1341 - 1414. Zaragoza: Institución Fernando el Católico.

    Sobrequés i Vidal, Santiago (1982). El Compromís de Casp i la noblesa catalana. Barcelona: Curial.

    Vendrell Gallostra, Francisca (1992). Violante de Bar y el Compromiso de Caspe. Barcelona: Real Academia de Buenas Letras.

    Viera, David J.; Piqué, Jordi (1987). La dona en Francesc Eiximenis. Barcelona: Curial.

    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Mireia Comas Via
    Darrera modificació:2010-09-28 14:57:45