Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Serena de Tous (Sereneta)

Identificació:Escriptora de cartes
Data de naixement:1350 (circa)
Data de defunció:1400 (circa)
Nascuda a:
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Burgesa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Desconeixem l’origen de Serena, sabem que l’any 1372 feia pocs anys que era casada amb Ramon de Tous. Ramon havia nascut a Sardenya, fill d’un personatge procedent del castell de Tous (Anoia) i de mare sarda. Es féu mercader, es va traslladar a Barcelona i fou admès com a ciutadà; ja ho era el 1359; portava alguns afers de la reina l’any 1366, sent encara solter. Serena seria forastera, no li coneixem cap vincle de parentiu a Barcelona, on es relacionava amb el cercle del seu marit. Ens confirmaria la procedència immigrant dels Tous el fet que visquessin en una casa de lloguer, situada al carrer Ample.

 

Ramon, per recomanació de la dama de la reina Guillemona de Togores, va ser nomenat administrador de la comtessa Maria de Luna, quan es casà amb l’infant Martí, el 1372. Llavors va marxar cap a Aragó per administrar les terres de la comtessa, mentre Sereneta continuva a Barcelona fent-se càrrec del negoci i li escrivia parlant dels preus de les espècies, de la cura que tenia dels productes emmagatzemats, i de les comandes comercials que feia.

 

Coneixem Sereneta per les cartes que va escriure al seu marit des que va marxar a Aragó, fins a la seva mort. Van ser quatre anys en els quals ens explica el seu dia a dia, mostra els seus sentiments i la situació de la  ciutat en moments d'escassesa i de pesta. Pensem que seria una dona jove, se la coneix pel diminutiu, tindria entre 20 i 30 anys quan escrigué les cartes, i el seu marit seria potser uns 20 anys més gran.

 

Podem definir a Sereneta com una dona decidida i oberta, que manifesta els seus estats d’ànim i els seus sentiments i que es mostra servicial amb el marit, en las primeres cartes fins i tot obertament enamorada. Sovint li demana que torni: «Si vos haurieu tan gran (desig) de mi, com jo de vós, sènyer, hi serieu abans que no sereu, per tots tost que hi siau». I en una altra carta: “Prec-vos que per la bona amor que és entre vós e mi, e serà si Déu vol de la mia vida, que siau remmbrat de mi». O bé: «Si vós sabiau l’ànsia e el desig que jo he de vós, sényer, m’escriurieu pus sovint que no feu». Però també amb gran ironia li fa retrets, sobretot quan és conscient de l’abandó i de l’existència d’alguna amant; ell tornava molt poc a Barcelona i cada cop escrivia menys, en plena època de fam ella li escriu: «Crec que així com ha gran casrestia de totes coses, crec que aitambé li havets caresria de tinta e paper».

 

Serena administrava l’economia domèstica, tot i tenir una esclava o dues, i sempre es mostra activa, porta la llar i els negocis, i mostra una gran prudència en les despeses, a la vegada que solidaritat. Té cura personalment de Guillemona de Togores i quan es posa malalta la porta a casa seva; les cartes que Guillemona escrivia a Ramon de Tous mostren l’agraïment per la cura que Serena tenia d’ella. Serena està vinculada a l’entorn, s’assabenta dels casaments, les defuncions, els afers de la cort, dels problemes dels amics, i n’informa al marit. Feia d’enllaç entre l’home, que restava llargues temporades fora, la ciutat i els amics que havia deixat.

 

Pel setembre de 1376 Ramon de Tous caigué malalt i es disposava a tornar a Barcelona; però no va poder arribar, va morir a Lleida, on fou soterrat. Sereneta no va recuperar els béns que li pertocaven fins que es dictaminà una sentència arbitral l’any 1389.

Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Caballé,  Anna (dir.) (2004). Por mi alma os digo. Barcelona: Lumen (La vida escrita por las mujeres, 4).

Vinyoles, Teresa (1996). «L’amor i la mort al segle XIV. Cartes de dones». En: Miscel·lània de textos medievals, núm. 8. Barcelona: CSIC, p. 111-198.

Vinyoles, Teresa (2000). «Cartas de mujeres en el paso de la Edad Media al Renacimiento». En: Breve historia feminista de la literatura española (en lengua catalana, gallega y vasca), vol. VI, Barcelona: Anthropos, p. 51-61.

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Teresa Vinyoles Vidal
Darrera modificació:2010-09-25 20:03:42