Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Violant, d'Hongria

Identificació:Reina de la Corona d'Aragó
Data de naixement:1216 (circa)
Data de defunció:octubre de 1251
Relacions familiars:Filla d'Andreu II d'Hongria i Violant de Courtenay. Casada amb Jaume I, el Conqueridor.
Nascuda a:Hongria
Lloc de defunció:Osca
Llocs de vinculació:Corona catalanoaragonesa
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    reina
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Les motivacions que impulsaran el rei Jaume I a contraure matrimoni amb Violant d'Hongria no van ser gaire romàntics, segons ell mateix explica a la seva crònica, atès que va creure que per la seva fama i importància havia de prendre per muller la filla d'un rei. El matrimoni se celebrà l'any 1235 quan ella tenia uns 16 anys i es portava amb el rei més de deu anys.

Malgrat les minses motivacions del rei i les seves conegudes infidelitats i també la joventut de la reina, les mencions que el rei Jaume fa de la seva muller Violant desprenen un gran respecte per ella i, sobretot, pel seu bon criteri. Cercava sovint el consell i l'opinió de la seva muller per als assumptes d'estat. Va exercir el seu paper de reina com a mitjancera en afers diplomàtics, en la pau i en les disputes feudals. La presència de Violant, i la seva filla, és constant a la campanya de conquesta de València, presència que garantia la implicació del rei en l'empresa. La reina i la nena viatgen constantment cap al sud a la reraguarda del front, fins que, arribats al Puig, passen ja a primera línia. Va ser testimoni directe de la rendició de Paterna. Jaume I considerava molt important la presència de la seva dona. Aquesta s'havia convertit en la seva millor companya i consellera i va voler que tant sols ella fos present en el moment de les negociacions per la capitulació de València: «Envia'm per la regina. I quan ella fo venguda, fem-ne partir totes les dones que ab ella eren vingudes e tots los altres, i no romàs ab nós d'elles sinó ella sola». Va tractar amb el representant del rei de València davant d'ella i li demanà consell; recordem que la reina encara no havia fet els 20 anys. També li demanà consell sobre la conquesta de Xàtiva i Violant va ser present en el tractat d'Almizra.

D'altra banda, Violant va acomplir a la perfecció el principal paper que s'esperava d'ella, com en general de les dones de les cases reials i nobiliàries: la perpetuació del llinatge. En setze anys de matrimoni Violant va parir 10 fills i filles: l'infant Pere que va ser Pere el Gran, rei d'Aragó; Jaume, rei de Mallorca; Sanç, arquebisbe de Toledo; Violant, casada amb Alfons X de Castella; Constança, que es casà amb el germà d'aquest; l'infant Manuel; Isabel, reina de França, casada amb Felip l'Ardit; Maria, que morí soltera; Sança, que morí a Terra Santa; Ferran i Elionor.  

Com tantes altres dones del casal d'Aragó, actuà també com a protectora d’ordres religioses. Violant va morir, a Osca, el 1251 quan tenia al voltant dels 32 anys i va ser soterrada al Monestir de Vallbona de les Monges, com ella va disposar en el seu testament.  

Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Estàtua de Violant d'Hongria a la catedral de Santiago de Compostela. Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Violant_d'Hongria [27/02/2010].

 



 

Fonts bibliogràfiques:

Arco, R. del (1945). Sepulcros de la casa real de Aragón. Madrid.

Oliver Brachfeld, F.  (1991). Violant d'Hongria. Barcelona: Associació Cultural Catalano-Hongaresa i de Relacions Culturals Hongria-Catalunya.

Vinyoles Vidal, Teresa (2005). Història de les dones a la Catalunya medieval. Lleida-Vic: Pagès-Eumo.

Vajay, S. de (2009).«Dominae reginae milites. L'aclimatació dels hongaresos del sèquit de Violant a la València conquerida». En: Catàleg de l'exposició: Princeses de terres llunyanes, Catalunya i Hongria a l'Edat Mitjana. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Elena Cantarell Barella
Darrera modificació:2010-09-28 15:15:12