Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Isabel, d'Aragó (Santa Isabel de Portugal)

Identificació:Reina de Portugal. Santa
Data de naixement:1270 (circa)
Data de defunció:juliol de 1336
Relacions familiars:Filla de Pere II d'Aragó i Constança de Sicília. Casada amb Dionis I de Portugal.
Nascuda a:(Saragossa)
Saragossa
Lloc de defunció:(Estremoz)
Portugal
Llocs de vinculació:Portugal
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    reina
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Vídua
Biografia:

Isabel d’Aragó va néixer a Saragossa cap a 1270, filla de Pere II d’Aragó i de Constança de Sicília. El 1281 es casava per poders a la capella reial de Barcelona, amb Dionís de Portugal, moment en el qual ella ja va ser separada dels seus pares i es va incorporar a la cort portuguesa on set anys més tard es formalitzaria el seu matrimoni. Aquesta unió s’emmarca en el fràgil equilibri de les relacions entre els regnes cristians de la Península Ibèrica, en el qual Isabel va tenir un paper difícil però cabdal. Els cronistes la retraten com una dona pietosa, cultivada i, sobretot, com a pacificadora. La seva vida al costat del rei portuguès va ser força desgraciada, va patir resignadament les contínues infidelitats del seu marit, prenent cura dels fills il·legítims d’aquest i també actuant constantment com a mediadora i pacificadora en les difícils relacions entre Dionís i el fill d’ambdós, l’infant Alfons. En una carta adreçada al seu germà Jaume, rei d’Aragó, li diu «Vivo vida muyto amargosa»; Isabel es va refugiar de les contínues tensions familiars i polítiques en les què vivia, en l’espiritualitat i la vida interior. Seguint el corrent espiritual arrelat a les cases reials d’Aragó, Sicília, Mallorca i Nàpols s’inclinà pel corrent franciscà.

Va dur a terme una tasca pacificadora per la seva intervenció decidida en els assumptes de govern. Així, gràcies a la seva constant i discreta intervenció, va contribuir a reconciliar Portugal amb el Papa, reconciliació que es va confirmar amb la signatura d'un Concordat i amb la fundació de la Universitat de Coimbra.  També va intentar fiançar la pau amb el regne de Castella amb el matrimoni creuat dels seus fills amb els fills dels reis castellans, després d'entrevistar-se personalment amb la reina Maria de Molina, mitjançant una intervenció eficaç per als interessos d'ambdós regnes. La tasca més difícil, però, va ser sens dubte la de mitjancera en els enfrontaments, armats fins i tot, entre el seu marit i el seu fill. Les cròniques la situen, a genolls, enmig del camp de batalla on s’aprestaven a enfrontar-se Dionís i Alfons, almenys tres cops; es conserven algunes de les cartes que els adreçà on suplicava, demanava i, finalment, exigia que deposessin les armes i negociessin la pau: «No permeteu que es vessi sang de la vostra generació que va estar en les meves entranyes. Feu que les vostres armes s’aturin o llavors veureu com de seguida em moro. Si no ho feu, aniré a postrar-me davant vós i de l'infant, com la lleona en el part si algú s'aproxima als cadells...»

En enviduar va retirar-se de la vida pública i va prendre l’hàbit franciscà, encara que mai no va professar ja que segons les seves paraules ho feia «solamente per razom de tresteza, et de door, et d·omildade, et non per Religiom, nem per professom, nem per obeença d·alguma orden estremadamente».  

Isabel va morir a Estremoz el 4 de juliol de l’any 1336 on s’havia adreçat amb voluntat pacificadora, un cop més, per intervenir en el conflicte que enfrontava el seu fill Alfons i el seu nét Alfonso XI de Castella. Va ser enterrada al monestir de Santa Clara de Coimbra i la seva tomba va ser lloc de devoció popular des del primer moment. Fou canonitzada l’any 1625 pel papa Urbà VIII.
Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

José Gil de Castro (1785-1841). Santa Isabel de Portugal. Obra expuesta en el Museo Nacional de Bellas Artes (Chile). Font: http://www.ubiobio.cl/galeria/jgil/jgil.htm [Consulta: 27/02/2010].

é.

Fonts bibliogràfiques:

Borges Coelho, António (1993). «O tempo e os homens: séculos XII-XIV». En: Medina, Joao (dir). Historia de Portugal. Amadora: EDICLUBE.

Domenge, J.; Molina, A. (2009). «Les nobles i riques orfenes d'Isabel de Portugal. Orfebreries de la reina santa». En: Catàleg de l'exposició: Princeses de terres llunyanes, Catalunya i Hongria a l'Edat Mitjana. Barcelona.

Olivar, Rafael (1949). Bodas reales de Aragón con Castilla, Navarra y Portugal. Barcelona.

Sousa, Antonio Caetano (1946-55). Historia genealogica da Casa Real Portugueza. Coimbra: Atlàntida.

Vinculada a les entitats:
  • Orde de Santa Clara (OSC)
  • Monestir de Santa Clara de Coimbra (Portugal)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Elena Cantarell Barella
Darrera modificació:2010-09-28 13:54:41