Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Juliana Morell

Identificació:Religiosa, humanista
Data de naixement:febrer de 1594
Data de defunció:juny de 1653
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:França
Llocs de vinculació:Barcelona
Avinyó
Condició Socio-Econòmica:
  • Religiosa
    monja
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:

Nascuda a Barcelona en una família de banquers d’origen convers i òrfena de mare des de petita, Juliana Morell va rebre des de molt aviat una esmerada i àmplia educació, primer al convent de les dominiques de Barcelona i després en mans de tutors privats vinculats a la Universitat de Barcelona gràcies a la preocupació del seu pare, home amb simpaties erasmites que ben aviat descobrí les aptituds de la seva filla per a l’estudi.

Les capacitats i el compromís intel·lectual, així com el gust pel saber que Juliana va mostrar al llarg de la seva vida, són astoradors: als set anys dominava el llatí, el grec i l’hebreu i als disset parlava i escrivia en catorze idiomes. A més de rebre formació musical en orgue i arpa, estudià les matèries habituals del currículum universitari (els clàssics, retòrica, dialèctica i filosofia moral) a més de metafísica, matemàtiques, astronomia, física, dret civil i dret canònic. Als dotze anys, a Lió, on pare i filla emigraren després que el pare fos acusat de complicitat en un crim i també per dificultats econòmiques, Juliana participà públicament en diversos debats de caire intel·lectual, dels quals destaca la defensa pública de tesis de dialèctica i ètica. L’activitat de Juliana li llaurà una fama que consolidaria el 1608, quan aconseguí el grau de doctora en lleis en defensa pública al palau pontifical d’Avinyó, davant d’un il·lustre auditori atret pels rumors sobre la jove Juliana. Aquesta defensa seria posteriorment coneguda com l’Oració reciatada davant Pau V, malgrat el papa no fou present en aquesta ocasió.

Seria a Avinyó, aleshores sota domini papal, on definitivament Juliana abraçaria la seva vocació religiosa, que, com ella mateixa deia, la cridava des dels tretze anys d’edat malgrat l’oposició frontal del pare, qui havia arranjat un matrimoni convenient per a la seva filla. Juliana, desheretada i sense dot, entrava però al convent de Santa Pràxedes gràcies al suport de la seva protectora, la comtessa de Conté, comtessa de Provença, i de la jerarquia local. Hi faria els vots el juny de 1610, finalment amb el beneplàcit del seu pare. Restaria aquí seixanta anys, fins la seva mort l’any 1653, durant els quals a més de ser mestra de novícies i tres vegades priora (la primera vegada només tres anys després de fer els vots), es dedicà a l’estudi i a l’escriptura.

Juliana Morell és una notable excepció pel que fa a l’anonimat al qual moltes dones es veieren abocades pel convencionalisme de gènere de l’època: Lope de Vega parlava d’ella com de «qui [ha] hecho cuatro las gracias y las musas diez» al Laurel de Apolo. Aquests mots, però, quedarien en simple anècdota si no fos perquè altres fonts la presenten com docta i sàvia i la qualifiquen de «milagro de su sexo» , òbviament sense qüestionar-ne la construcció de gènere implícita i per tant remarcant l’excepcionalitat de Juliana.

Per altra banda, també és una de les poques dones que apareixen al Paranimf de la Universitat de Barcelona, testimoni mut d’una personalitat que en certs aspectes certament transgredí les rígides barreres de gènere. Sembla ser, però, que Juliana no se sentí del tot confortable en la seva celebritat, que havia estat incentivada més pel desig patern que no pas per decisió personal. Potser per això desenvolupà una vida espiritual particular. Influïda per les corrents místiques de la Contrareforma, la seva pròpia experiència mística fou irregular i molt lligada al sentiment d’humiltat i ascesis, practicant fins i tot el càstig corporal.

Obra:

Traité de la vie spiritualle par S. Vincent Ferrier de l'ordre de S. Dominique (1617). Traducció del llatí al francès i comentari.

Exercices spirituales sur l'étenité et une petite exercice préparatoire pour la sainte profession (1637)

La regle de S. Agustin traduite en François, enrichie de diverses explications et remarques pour servir d'instruction (l'edició pòstuma de 1680 incorpora una biografia de Juliana Morell).

Histoire de restablessiment et de la reforme de son monastere de Sante Praxede avec les vies de quelques religeuses du dit monastere decedées de son temps en opinion de vertu.

Fonts orals:


 

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:


 

 

 

 

 

 

Font: http://escolasanfeliuamelia.blogspot.com/2009_12_01_archive.html [Consulta: 23/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:Espargaró, A. i Gassó, M. (2006). Aventureres de la Història. Els altres noms propis de la Història de Catalunya. Barcelona: L'Esfera del Llibres.

Roca i Cornet, J. (1868). «Juliana Morell». Memorias de las Academia de Buenas Letras de Barcelona. V. II. p. 356-384.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Contrareforma
  • Humanisme
  • Misticisme
Vinculada a les entitats:
  • Monges de l'Orde dels Predicadors – Dominiques (OP)
  • Universitat de Barcelona (UB)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Mireia Vidal Quintero
Darrera modificació:2010-10-04 18:46:27